dilluns, 21 de febrer de 2011

PERSONES EN UNA CUADRA


En un repotatge a la televisió, aquesta tarda, m'ha cridat l'atenció una mena de granja òn hi duien tots els animalons rars i exòtics que la gent abandonave a qualsevol lloc del carrer o hasta en rotondes.
Tenien una serp pitò, moltes iguanes, lloros, conills, i hasta una caball que ere en un pis, cohabitant amb els seus amos. Una mena de pis per a besties de cuatre potes, o més aviat una cuadra petita per a besties de dues potes. Aquest el el dilema.
El pobre animal es trobave en un estat lamentable, prim i llagat, amb bona planta i segur que en el seu moment debie ser un caball blanc preciós.
Aquest asumpte m'ha fet pensar en com la gent és de bestia, cabuda i insensata. O bé está ben boja. Directament. Es estimar poc al animals, es estimar-se menys  a un mateix, fins la degració.
No es va parlar del pis, ni de si el centre de acollida ere public, o d'alguna organització particular. El lloc semblave preparat i amb gent entesa que s'ocupave de les bestioles. Tampoc van dir, si ere un refugi, per mascotes poc habituals, que no tenen cabuda en gosseres, ni en parcs, perque totes presentaven un estat lamentabale. Cada dia una de nova.

2 comentaris:

Jan Puerta ha dit...

Ai la condició humana... cada dia ens troben en que algú, la fa mes grossa.
Una abraçada

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia:

Pobres animalons!

Saps et comento un día després aquests díes entro poquet a l´ordenador.

Petons, Montserrat

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA