divendres, 11 de febrer de 2011

ENTRADA EXTRAORDINARIA:

Arrivederci!. . . Mubarak.
S’ha fet pregar una miqueta, el egipcis han hagut de fer hores extres, durant molts dies y moltes nits, per sortir-se amb la seva. Semblaba que nó, pero sí.
Per fí no ha pogut resistir la presió, i ha hagut de plegar veles. Menys mal que, amb la paciencia per part del poble y la tosunería per part del mandatari, ha passat el temps però, el traspàs ha estat sense besament de sang. Pel bé de tots. Perque cal pensar que un enfrontament armat en aquel punt tan estratègic, podríe passar factura a tot l’ Occident i implicar a molts governs.
Afortunadament no ha estat així, i crec que tots ho tendríem que celebrar per molts motíus. Qualsevol gospira de violencia, que esclati en un punt que afecti a la producció o al transport del petroli, pedríe ser fatal per totes les economíes, que ya pròu depauperades que estàn per sí soles.
Nomes cal fixar-se en els mercats bursàtils. Des de fa dues o tres hores, està pujant en picat. Es un indicador que mai falle.
Ara hi hauràn declaracións opinions i contradeclaracións de tot-hom, jo em crec ún comentari que he sentit per la televisó: Aquest succès només és comparable a la caiguda de mur de Berlin. Ara a esperar.....

4 comentaris:

Jan Puerta ha dit...

Jo amiga Montserrat, de política no bull entendre ni parlar-ne. Esperem que no sigui pitjor el remei que la malaltia.
Una abraçada

Encarna Gómez ha dit...

Esperem que aquests àrabs apostin cap a la democràcia i sàpiguen separar ideals i llibertats religioses i polítiques.

Montserrat Sala ha dit...

amic Jan, jo tampoc voldría ni sentirne parlar. Estic d'acord completamenet amb tú. Pero, tan si volem com si nó ens afecte mmolt directament amb tot.
El cost de la vida, l'estat anímic, sobretot el vuere la quantitat de injusticies, de robaments autoriitzats, de corrupció......Això es política, i n'hem de parlar i molt per intentar posar les coses a lloc. Es el nostre deure moral.
Que sempre hi haurà lladres, assassins, i males persones, ben segur, igual que hi ha malats crònics i accidents de tota mena. Ho veig així. Els raonamentes cada cop tenen més pes. I avui ha quedad ben demostrat. Una forta encaixada, Jan.

Montserrat Sala ha dit...

Esperem-ho Encarna. Avui com es una entrada extra, jo tambe faig el que fa temps que no feia: contestar els comentaris. Gracies per vistar-me i donar la teva opinió. Que tinguis un bon capde.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA