UN POBLET PERDUT PER LES MONTANYES PRE-PIRINENQUES

Indiscutiblement la imatge, representa un poblet, dels molts que i ha deshabitats al nort de la comarca de la Noguera. Es veritat.
Peró el que jo vull mostrar, no es dibuix en sí, voldría parlar-vos, de una téncnica de reprentsar un dibuix o una imatge que jo no havía vist abans, enlloc. I que continúo, sense cap més noticia de la seva existencia. Ni en coneixo el nom.

Peró, allà, a La Noguera es fà i amb exit. Son cuadres que es fan només empleant cola y terres de colors. Esclar que les terres han de ser naturals, y sobretot que siguin de tots els colors. Us semblarà estrany, però us asseguro que en s’en troben
i sense anar massa lluny, cantitat de diferents. Nomes es questió de fixar-s’hi. Conec persones que sempre porten una bosseta de plàstic amb qualsevol punxò,u escarben una mica allà òn hi veuent possibilitats. Els marges de les carretes noves, tocant ales ribes, allà es on s’en troben més.
Un cop amb la terra, es fa el dibuix que pot esser de montanyes, poblets, o un bodegó. El que es vulgui. També quede molt original, -ho he vist- si es fan figures geométriques.
Tot el diseny, ja es dibuixe a la meteixa fusta o tela que tinguéu a ma.

Damunt dibuix, es coloque papers retallats de cada figura o paissatge, i amb un colador finet, es va arruixant sobre la tela el color que s’hagi triat per aquell espai, en concret. Prèviament, caldrà amb una brotxa de pintor, impregnar, tota la base amb cola. S’ha de fer tot bastant rapidet, perque si la cole s’eixuge tot es complique. Jo aconsellaría de tenir tot decidit avans de posar la pega.

Sempre pot haber-hí algú que ho faci, amb algún altre sistema. Però ja no et puc parlar perque el desconec. Aquí hi jugue la creativitat, i l' inspiració del artista.

EL PRINCIPE VALIENTE

Variaciones sobre un tema
En un paÍs muy lejano, de un tiempo de guerras y avatares políticos con atropellos y crímenes contra la humanidad, incluidos, habitaban en la Isla de las Brumosas el príncipe Valiente, y toda su familia.
Desde muy niño se vio atraído por las gestas de los grandes héroes, como El Rey Arturo, caballero eminente de la Mesa Redonda. Y como él y la princesa Ginebra
a los 20 años se enamoró de su reina, la bella Aleta, reina de todas las Brumosas.
y juró ante una espada muy reluciente que defendería, todos sus intereses, del honor, territoriales y amorosos.
Este conjunto de islas del Mar Mediterráneo, llamadas las islas Brumosas, fueron desposeídas de todas sus riquezas naturales por Atila, el temible Rey de los Hunos. Decíase de él, que por donde pasaba con sus caballos, y sus soldados, nunca más crecía la hierba. Y así fue. Este motivo es lo que hizo pensar a nuestro Príncipe Valiente, que debía de vengarse del malvado Atila, que había dejado en la ruina a todos los súbditos, de la reina Aleta, y a su misma familia.

Un buen dia se decidió ir a guerrear con el Rey de los Hunos. Estaba dispuesto a darle su merecido, y por ello armó hasta los dientes a un buen puñado de soldados a los que les era muy difícil avanzar por los caminos, debido a la gran cantidad de aperos para ellos y sus caballos, ademas de arrastrar pesados artilugios bélicos.

Después de unos días fatigosos de marcha, por fin otearon, el mar. Se acercaron a las playas que vieron vacías, y fue entonces cuando Valiente, y su ejército, se dieron cuenta de que necesitaban de más apoyo logístico, porque andando por el mar, les seria bastante difícil de llegar, y alcanzar su objetivo. El príncipe Valiente con su equipo de navegadores de Internet, llamó al palacio explicándoles, todas las peripecias de una expedición poco organizada. Y éstos les repondieron que cogieran el navegador de Google, que los llevaría, con toda seguridad al país que ellos eligieran. Que, les ofrecerían, además, mapas desde su Google-Eart,que estaban bien explicados, y pormenorizados.
Si, pero surgió un inconveniente. Un detalle en el que no habían pensado, y que seria definitivo para su información, y posterior marcha.

Que aún no se había inventado la electricidad. Y no podían enchufar el equipo!

... A PROPÒSIT DE LES MADUIXES

Bon dia a tots. Avui tindrè que ajudar al hotolà a collir la producció del hortet.
Us deixo una mostra de lo que vam collir, ahir a última hora.

ARA TAMBÉ, ELS TORNADOS!!!

I es que no parem!!! Aquest fenòmen molt conegut de tots anave fent malifetes, per aquí per allà. Peró aquesta vegada, ja s’ha passat de mida. El que ens mancave!!!

He estat llegint sobre el tema, y es veu que tan forts i devastadors, només es donen als Estats Units i sempre en les mateixes àrees, en les regions del Sud a les lleres del riu Mississippi. Allà els vents poden arribar a mes de 400Km. (No m’ho vull ni imaginar) i fan verdaders estralls. Escombren tot al seu pas, i aquesta vegada ha estat del mes terribles que es coneixen. Només 120 morts confirmats, i molts mes de desapareguts, parlen de la dimensió del fenòmen.

També son coneguts els tornados de Àfrica, deguts a un front fred que atxeque l’aire càlid i extremadament humid, del monçò del Sud-Oest. Sempre més minsos i moderats. I per últim existeixen també a Europa. Son deguts al pas d’un front fret, i s’assemblen molt a les fortes tempestes de l’estíu. La columna o mànega de rotació, es desenvolupe sota els núvos comuloninbus, i té la forma de la trompa d’un elefant, que penje precisament, de la base dels comuloninbus, i gire per la massa de pols i resídus que arribe fins a terra, arrossegant tot el que trobe.

Sigui com sigui, ja tenim ací, un nou motíu de preocupació i alerta. Juntament amb la erupció del volcà de Islandia, son el temes que mes preocupen a tots el ciutadans. Que, com en teniem tan pocs....

ANALITZAR COMPTES

Els comptes més classics, dels autors més classics de tots els temps, sempre
tenen aquest final tan dolç, que fa somiar a milers de nens de l’epoca. Es sempre final feliç o final tràgic. No hi ha mitjaníes. Però, perqué no hi són les continuacions dels comptes amb un missatge més subliminal? Doncs jo penso, que les vides normals, amb un final normal de tots els protagonistes, son mortalment avorrits.
Algú s’ha preguntat o imaginat, que la Caputxeta Vermella, vagi a comprar el dinar a Caprabo?. Per ejemple?. O bé, quin autor s’atreviría a escriure un Flalutiste de Hammelin, tocant amb Els Pets, per la Festa Major de Gracia?.
Els comptes són aixó, comptes i rès més.
Les realitats diàries dels personatges, no els interessen pas: Si de cas, només per a riure una estona.
Les noveles i encara més les biografíes històriques, que a mí particularment m’apassionen, bé pròu que s’encarreguen de mostrar-nos una realita dura, real o imaginària. Els nens són nens i en el seu cap, no hi entre una madrastra, bona i generosa amb tot l’aspete i les rialles de la Isabel Presley. Les madrastes han de ser això: madrastres, dolentes i envejoses. I amb aquest compte o d’altres com per ejemple el compte de Les Set Cabretes. Si el llop, anés a casa de Les Set Cabretes, només per a jugar a la Nintendo, no tendrie ni solta i volta. Per cruel que sigui, el llop s’ha de menjar totes le cabretes. Sempre ha esta així.
Concloent; crec que no es poden canviar ni es finals ni el contingut. Per qué ningú anirà a preguntar al Princep i la Ventafocs, si sont de viatge de noces, en un creuer pel Mediterrani.
Ells, el lectors habituals i fidels dels comptes, osigui els nens, només volen saber, que sempre seràn feliços, i que menjaràn regalissos, pels segles del segles.

I vet ací un gat, i vet ací un gos, aquest compt, ja s’ha fòs..........

LES TRUCADES TELEFÒNIQUES

M’acabe de passar ara mateix. . Estàs en algún lloc de la casa, cosint, escribint, llegint, i rès. Tot el temps que vulguis. Però només que et tinguis que moure per anar al bany. Riiing, Riiing. Et posses a correr, despenjes, i ja no hi ha ningú.

Estic enutjada perque es una tocada de nassos, sobretot si ademés t’enteres que ere un corredor d’alarmes inalàmbriques. un venedor de Orange, o per fer-te una enquesta que no saps mai òn anirà a parar.

Es el que en diuen: La llei de Murphy. Però el mes grèu es si et fan una trucada important, sobre la salud d’algún familiar o l’arribada d’ un amic al’estació de Sans. etc. etc. El mal, penso que és fer servir el telèfon per quasi rès. Estem tan afeccionats a fer que el Señor Cesar Alierta, cobri més peles de les que ja cobre habitualment, que no parem de trucar. Y si no es per fix, es igual, bé pròu que tenim el mòbil, i també ens ho farem.

el cas es que ningú vol estar mal comunicat. Així que truques i truques sense parar. I quand algú te una emergencia, o be una urgencia grand de trucar, llavors pòsat-hi fulles perque no et pots comunicar. Si nó en fèssim tant abús, penso que aniriem més bé tots plegats. Estalviaríem, que convé, tendriem les línees desocupades per una trucada potser important, i no ens caldrie correr amunt i avall, cercant el ditxòs aparell.

MADÙIXES, MADUIXETES I MADUIXOTS

Els maduixots, són de les primeres fruites de la primavera. D’aquel vermell llampant, tan ben arranjades a de les seves capses de 2 kilos, fan un goig qu’espatarrre. Les compres tan aviat surten, perque mai tenen un preu massa exagerat, i es deixen estimar. No son totes bones ni dolces. La mayoría han de menester, un bon adob de vi ranci, amb suc de llimona i sucre, amb nata, matò o bé amb macedònia.
Però el que que yo no he sabut fins aquest any, es que les maduixes que venen mes tard, que són més de color rosa, quasi blanquinoses, i que te les regalen perque a les botigues ni hi arriben, son les maduixes de debó, les que es recullen a terra, no pas en plantes encaramades en uns filats alts com les tomaqueres.
L’hortet de Jaume aquesta temporada, n’ha produit bastantes, i que com es preceptíu, també hem regal-lat. Però es que no tenen rès a veure amb el maduixots, molt ben dits així, perque compararts amb els de la nostra collita, no hi tenen ni l’olor, ni el gust tan dolç ni el color rosa clar tirant a blanc; res a veure. Mes aviat son aspres i amb granets que piquen. Ay! si la meva mare viés tot el que el seu gendre, cultive al seu hortet.!!!
Encara queden les maduixetes de bosc, les més fines,i les mes escases. Les que només creixen als punts alts del territori i de manera salvatge. Són molt mes petites de tamany i que només en hi ha al mitg del estíu. Es troben quasi esclusivament, en tendes de congelats, que les importen dels estats de la Europa Central, òn per raons climàtiques, en hi ha més producció.