Ja han arribat. Puntuals a la cita, faci fred o calor, faci vent o plogui, ja les tenim aquí. Per tot el país, per totes les carreteres principals i secundaries, es veuràn unes llasguíssimes corrùes de cotxes d’espant. Parar i engegar. Parar i engegar. I gual que per les processons. Igual que es fan amb els passos de totes les confradies conegudes o nó. D’andalusía o del Paìs Valencià
Aquestes però son unes precessons laiques, mes noves, no tan, devotes ni de tan reculliment com jo recordo les del meu poble. Són les processons dels temps actuals, dels temps moderns i de més rabiosa actualitat. Hi haurà moltes víctimes de veritat, no incruentes i segurament també es plorarà
Posats a dir, a mi quasi em semble millor encara, comparar tota aquesta moguda de vehicles i de gent amb un Via-Crucis autèntic. I es que ho és. Hores i hores damunt un cotxe, amb nens, o plens fins als topes de jovent, que van a la muntanya, sense puguer ni sortir a estirar les cames. I desgraciats si amb algù se li pose ún amb febre o tos o mareig. En cas d’ una indisposició, es pot agreujar la situació.I molt.
Es un símil, aquest que faig amb tots els respectes per tots els practicants del oficis de la Setmana Santa que la senten de debò. I ademés s’esfocen, perque tot surti en ordre i controlat, perque sigui una manifestació de dol colectíu, que es el l’autèntic i vedader sentit d’aquestes diades de la Pascua.
dijous, 25 de març del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
LES MARATHONS URBANES
S’han possaT de moda, i ara per ara no s’hi pot fer rès. No hi ha cap ciutat del mon, que no organitci la seva Marahtó anual. Fà modern, Fà actualitat.
Es tallen tots el carrers, es mobilitze tota la Guardia Urbana i som-hi! Durarà lo que les marques pucitaries vulguin. Perque la gent si està ben publicitada i motivada es capaç de tot. De fer puenting sense corda, de fer parapent sense la lona, o de fer rafting sense Zodiac
Perqué? No ho sé. Jo diría que es un repte que la persona fà amb sí mateixa, i perque no pot pas ser menys que el veì. O per pendre fama, o per un premi quantiós. qui sap!
El meu amic Ciriac, em và dir un dia que l’esport l’havien inventat els metges per tenir pacients. que si la gent no feie cap ruqueria d’aquestes caraterìstiques, es manteníe sana fins ben vella i arribave lluny. Però que a ells no els interesave quedar sense feina. I portser tenie pròu raò el meu amic.
JO, no m’atreviría a dir tant. Però que es veuen fer als esportistes, i amb directe uns esforços sobrehumans, que poden ser de tot menos saludables; Es cert. Són l’agotament elevat a la màxima potencia. El defalliment voluntari mes bestia.. Una altra cosa es moure’s amb mesura, per que els mùsculs no es quedin adormits avans d’hora. Nedar, caminar, fer estiraments etc. peró quand veig o llegeixo que es moren de fred penjats en una montanya, quand sento que un allàu, en sepulte uns quands o bé quand desprès de les marathons en i ha que acaben amb lipotímies, penso Deu meu! no tenen senderi!!!
Es tallen tots el carrers, es mobilitze tota la Guardia Urbana i som-hi! Durarà lo que les marques pucitaries vulguin. Perque la gent si està ben publicitada i motivada es capaç de tot. De fer puenting sense corda, de fer parapent sense la lona, o de fer rafting sense Zodiac
Perqué? No ho sé. Jo diría que es un repte que la persona fà amb sí mateixa, i perque no pot pas ser menys que el veì. O per pendre fama, o per un premi quantiós. qui sap!
El meu amic Ciriac, em và dir un dia que l’esport l’havien inventat els metges per tenir pacients. que si la gent no feie cap ruqueria d’aquestes caraterìstiques, es manteníe sana fins ben vella i arribave lluny. Però que a ells no els interesave quedar sense feina. I portser tenie pròu raò el meu amic.
JO, no m’atreviría a dir tant. Però que es veuen fer als esportistes, i amb directe uns esforços sobrehumans, que poden ser de tot menos saludables; Es cert. Són l’agotament elevat a la màxima potencia. El defalliment voluntari mes bestia.. Una altra cosa es moure’s amb mesura, per que els mùsculs no es quedin adormits avans d’hora. Nedar, caminar, fer estiraments etc. peró quand veig o llegeixo que es moren de fred penjats en una montanya, quand sento que un allàu, en sepulte uns quands o bé quand desprès de les marathons en i ha que acaben amb lipotímies, penso Deu meu! no tenen senderi!!!
dimarts, 23 de març del 2010
El Pantano de Rialp (Lérida)
(dedico este post a Norma Soriano de Argentina, que siempre me reclama que haga mis reflexiones en castellano, porque que tiene alguna difcultad en comprenderme)
Desde muy pequeña, siempre oía hablar a mi família y vecindad del futuro Pantano de Rialp, en la cuenca de rio Segre, que és al mismo tiempo, és el más importante afluente del Ebro.
Después del éxito del Pantano de Oliana (Pocos Kms. mas al norte) se daba por hecho que seguidamente, se empezaria a construir el Embalse de Rialp, además era complementario del primero. Se discutía si se emplazaría más abajo, más arriba, y pasaban los años. cuando se acallaban estas especulaciones, salian otras, i otras, i así hasta que por fín salió publicado en el BOE, el defintivo proyecto y la fecha del comienzo y del fin de la obra.
Pero no sé porque razón, tantos años esperando la dichosa ejecución,y cuando mas cerca estaban de empezarla, llegaron las protestas, de los afectados, que se hicieron públicas i se entró en una espiral, de dimes i diretes de ofertas i contra- ofertas por ambas partes. Tambien salieron a la luz, problemas logísticos, y sentimentales. como el de los cementerios, de las capillas románicas que iban a ser inundadas. (que nadie sabia que existian hasta aquel momento), y otros ases que se sacaron de la manga para poder cobar más por sus tierras i derechos.
Costó lo que nadie sabe ponerse de acuerdo, para las indemnizaciones, y los más viejos del lugar, orquestaron de acuerdo con la prensa, escenas tórridas al no querer salir de sus ya cobradas casas, al empezar la primera subida de las aguas. Ahora el Pantano yá es un hecho, los unos han pagado y los oros han cobrado, i lo que nadie tiene en cuenta es que han tenido que pasar casi 40 años para dar por finalizada la obra, los mismos que se tardaron en construir el pantano de Oliana que se hizo integramente a pico y pala. Donde està el progreso?
Desde muy pequeña, siempre oía hablar a mi família y vecindad del futuro Pantano de Rialp, en la cuenca de rio Segre, que és al mismo tiempo, és el más importante afluente del Ebro.
Después del éxito del Pantano de Oliana (Pocos Kms. mas al norte) se daba por hecho que seguidamente, se empezaria a construir el Embalse de Rialp, además era complementario del primero. Se discutía si se emplazaría más abajo, más arriba, y pasaban los años. cuando se acallaban estas especulaciones, salian otras, i otras, i así hasta que por fín salió publicado en el BOE, el defintivo proyecto y la fecha del comienzo y del fin de la obra.
Pero no sé porque razón, tantos años esperando la dichosa ejecución,y cuando mas cerca estaban de empezarla, llegaron las protestas, de los afectados, que se hicieron públicas i se entró en una espiral, de dimes i diretes de ofertas i contra- ofertas por ambas partes. Tambien salieron a la luz, problemas logísticos, y sentimentales. como el de los cementerios, de las capillas románicas que iban a ser inundadas. (que nadie sabia que existian hasta aquel momento), y otros ases que se sacaron de la manga para poder cobar más por sus tierras i derechos.
Costó lo que nadie sabe ponerse de acuerdo, para las indemnizaciones, y los más viejos del lugar, orquestaron de acuerdo con la prensa, escenas tórridas al no querer salir de sus ya cobradas casas, al empezar la primera subida de las aguas. Ahora el Pantano yá es un hecho, los unos han pagado y los oros han cobrado, i lo que nadie tiene en cuenta es que han tenido que pasar casi 40 años para dar por finalizada la obra, los mismos que se tardaron en construir el pantano de Oliana que se hizo integramente a pico y pala. Donde està el progreso?
diumenge, 21 de març del 2010
COLECCIONS I COLECCIONISTES
Existeixen en el món, tantes coses coleccionables com persones disposades a ajuntar-les i guardar-les, per molt estranyes que siguin. M’agradaríe poder-les enumerar totes, però em temo que no hi hauríe el suficient espai, ni a la meva bitàcola, ni amb cent més com ella.
Pasaré per damunt d’unes quantes que s’em puguin acudir en el moment, perque m’interese més parlar del aspecte social de les coleccions i del perfil de les persones que s’hi aficionen.
Conec persones que es dediquen a buscar pedres extranyes de diferents llocs del món.(No comprades, sinò buscades i trobades). Bon recull, que no ocupe massa i decore. Feta per gent de gust i bon nivell academic. Ampolletes de sorra de tots els mars i oceans amb platjes llunyanes. Per persones molt viatgeres. Les papallones tot un clasic del coleccionisme quasi profesional, que ha donat péu, a la figura genérica del coleccioniste.
Les consabudes xapes de cava, molt discretes i fàcils d'obtindre. Colocades dins els albúms que es venen al respecte, tenen la particularitat d'ésser barates i d’ocupar poc espai. Igual que els segells, aquestos sempre resulten mes cars i son per butxaques mes potents. Hi han les monedes per les cuals es necesiten més inversions Tenim també clauers, llaunes antigues o bitllets de curs legal de tots el paisos òn el paper represente el poder i la riquesa, avalades per l'estat.
Closques de caragols, petxines de mar,o escarabats, per gents amants de la natura. Ampolles de vidre, de licors i vins i de formes rares. Relotges de tota mena i color, i no oblidem els libres i mapes d'època, que poden arriba a ser la ruïna de més d’una economía doméstica. Si són antiquíssims ja es el sumum. He vist coleccions de càmares de fotografiar, de cinema, de tractors agrícoles, i de bicicletes que son verdaderes peces de culte.
El colecionisme com a hobby, pot arribar a ser un passatemps, i una manera de fer més rendibles els estalvis, coleccionant obres d’art, cotxes primitíus, ànfores, figures del antic Egipte, mosaïcs grecs, o retaules romànics.
Aixó son figues d’un altre paner.
Pasaré per damunt d’unes quantes que s’em puguin acudir en el moment, perque m’interese més parlar del aspecte social de les coleccions i del perfil de les persones que s’hi aficionen.
Conec persones que es dediquen a buscar pedres extranyes de diferents llocs del món.(No comprades, sinò buscades i trobades). Bon recull, que no ocupe massa i decore. Feta per gent de gust i bon nivell academic. Ampolletes de sorra de tots els mars i oceans amb platjes llunyanes. Per persones molt viatgeres. Les papallones tot un clasic del coleccionisme quasi profesional, que ha donat péu, a la figura genérica del coleccioniste.
Les consabudes xapes de cava, molt discretes i fàcils d'obtindre. Colocades dins els albúms que es venen al respecte, tenen la particularitat d'ésser barates i d’ocupar poc espai. Igual que els segells, aquestos sempre resulten mes cars i son per butxaques mes potents. Hi han les monedes per les cuals es necesiten més inversions Tenim també clauers, llaunes antigues o bitllets de curs legal de tots el paisos òn el paper represente el poder i la riquesa, avalades per l'estat.
Closques de caragols, petxines de mar,o escarabats, per gents amants de la natura. Ampolles de vidre, de licors i vins i de formes rares. Relotges de tota mena i color, i no oblidem els libres i mapes d'època, que poden arriba a ser la ruïna de més d’una economía doméstica. Si són antiquíssims ja es el sumum. He vist coleccions de càmares de fotografiar, de cinema, de tractors agrícoles, i de bicicletes que son verdaderes peces de culte.
El colecionisme com a hobby, pot arribar a ser un passatemps, i una manera de fer més rendibles els estalvis, coleccionant obres d’art, cotxes primitíus, ànfores, figures del antic Egipte, mosaïcs grecs, o retaules romànics.
Aixó son figues d’un altre paner.
dijous, 18 de març del 2010
NITS DE FUTBOL
No sé com ha passat, però aquest títol d'avui es una realitat. El futbol ja no es jugue les tardes de Diumenge com ere tradicional, des de els primers anys de la bogeria del futbol. Allà pels anys 40-50 del segle passat
Jo com que m’ho miro desde lluny, puc parlar amb objectivitat. i es que desde fà pocs anys i en funció de fer cada vegada més diners, van cambiant moltes coses, prou básiques en el tema. Una d’elles es aquesta: el horaris del futbol. Es que ara ja no és un espectacle esportiu, S’ha convertit en un programa televisiu. De primera magnitud, ademés. en hores Prime-Time. I en alguna cadena u altra en hi ha cada dia!!!
Els diferents blocs i empresarials de les cadenes televisives, ara eque n’hi ha tantes, es barallen per emetre els principals partits de la Lliga, de Champions, de la Uefa i de no sé quants campionats més. I les tarifes van pujant, esclar per la demanda.
El més curiós es que els camps també son plens, inclús els partits més tardaners que es juguen a partir de les10 de la nit, i en hivern!!!.
Es ben bé el que vaig sentir ja fa molt temps que, es deie pel Brasil: el futbol es l’opi del poble, de la sencila gent del carrer.
Potser es veritat i necesari.
I aquí ho diexo que cadasqú en tregui les seves propies conclusions. perque aquest seríe un altre punt a discutir molt i fort.
Jo com que m’ho miro desde lluny, puc parlar amb objectivitat. i es que desde fà pocs anys i en funció de fer cada vegada més diners, van cambiant moltes coses, prou básiques en el tema. Una d’elles es aquesta: el horaris del futbol. Es que ara ja no és un espectacle esportiu, S’ha convertit en un programa televisiu. De primera magnitud, ademés. en hores Prime-Time. I en alguna cadena u altra en hi ha cada dia!!!
Els diferents blocs i empresarials de les cadenes televisives, ara eque n’hi ha tantes, es barallen per emetre els principals partits de la Lliga, de Champions, de la Uefa i de no sé quants campionats més. I les tarifes van pujant, esclar per la demanda.
El més curiós es que els camps també son plens, inclús els partits més tardaners que es juguen a partir de les10 de la nit, i en hivern!!!.
Es ben bé el que vaig sentir ja fa molt temps que, es deie pel Brasil: el futbol es l’opi del poble, de la sencila gent del carrer.
Potser es veritat i necesari.
I aquí ho diexo que cadasqú en tregui les seves propies conclusions. perque aquest seríe un altre punt a discutir molt i fort.
dimecres, 17 de març del 2010
ELS AUTOMATISMES
Casi sempre estem en desacord i fem polémica sobre gran número de coses a vegades trivials de la nostra vida quotidiana.
No estem d’acord amb les que decisions que es prenen en les reunions de veïns. Tampóc ens agrade que els escombriaires, recullin la brossa, per la nit i si ho fan de dia, estorben el trafic. i protestem. Osigui que vivim en complet desacort amb petites coses que ens amarguen, i que al final no tenen massa importacia.
Faig aques petit preambul, perque de totes les petites coses que ens ajuden i en fan la exitencia mes agradable i fàcil, que d’aquestes no em parlem mai, ni hi pensem tansevol. En fem ùs i pròu
Que hi heu pensat algú amb la cantitat de automatismes que diposem a totes les llars, per fer les coses més feixugues?
Obrir la porta del garatge, només és, polsar un comandament, o un botó. Les persianes de la casa, igual, un sofà oreller o un llit i si parlem de les televisons, els compacs discs, els focs de la vitro, i tots els llums de la casa. igual. els utilitzem sense pensar, i de manera habitual, com si haguesin existit sempre. Ni parlar del retaplats ni de la rentadora o asecadora de la roba
Només sabem parlar de la crisi,i les seeves consecuencies, i no pensem per a rès en aquestos estris que tenim tan a la má, en disposem, i ens fan la vida molt més fàcil. Un obrellaunes electric, per ejemple, es quelcom que aporte seguretat a la feina per la cual han esta diseyats, i no hi pensem mai, en que alló no habie existit fins fa pocs anys.
Totes les persones hem guanyat en qualitat de vida, però com si rès, Seguim depotricant, rondinant i protestant per a tot, i tendriem que pensar una mica, en aquestes comoditats que tenim a l’abast i que són un verdader tresor.
No estem d’acord amb les que decisions que es prenen en les reunions de veïns. Tampóc ens agrade que els escombriaires, recullin la brossa, per la nit i si ho fan de dia, estorben el trafic. i protestem. Osigui que vivim en complet desacort amb petites coses que ens amarguen, i que al final no tenen massa importacia.
Faig aques petit preambul, perque de totes les petites coses que ens ajuden i en fan la exitencia mes agradable i fàcil, que d’aquestes no em parlem mai, ni hi pensem tansevol. En fem ùs i pròu
Que hi heu pensat algú amb la cantitat de automatismes que diposem a totes les llars, per fer les coses més feixugues?
Obrir la porta del garatge, només és, polsar un comandament, o un botó. Les persianes de la casa, igual, un sofà oreller o un llit i si parlem de les televisons, els compacs discs, els focs de la vitro, i tots els llums de la casa. igual. els utilitzem sense pensar, i de manera habitual, com si haguesin existit sempre. Ni parlar del retaplats ni de la rentadora o asecadora de la roba
Només sabem parlar de la crisi,i les seeves consecuencies, i no pensem per a rès en aquestos estris que tenim tan a la má, en disposem, i ens fan la vida molt més fàcil. Un obrellaunes electric, per ejemple, es quelcom que aporte seguretat a la feina per la cual han esta diseyats, i no hi pensem mai, en que alló no habie existit fins fa pocs anys.
Totes les persones hem guanyat en qualitat de vida, però com si rès, Seguim depotricant, rondinant i protestant per a tot, i tendriem que pensar una mica, en aquestes comoditats que tenim a l’abast i que són un verdader tresor.
dilluns, 15 de març del 2010
VIURE TOTS ELS DIES DE LA VIDA
Aquest i nó un altre es el principal missatge del meu escrit d’avui. Perque, dir que estem vius no vol dir quasi rès. només que respirem. que mengem i dormimt. Polulem
No sé si m’en sortiré i si hem faré entendre, però el que jo vull diir, es una altra cosa molt diferent.
Viure tots el dies de la vida, signifique per mí, estar sempre al aguait de totes les coses maques que passen al nostre voltant. i fernos-en capaços per viure-les encara més intesament.
Tindre els ull oberts, a l’amic, per si t’ha de menester, tindre la vista atenta als nens, que son el nostre futur i els hem de tractar bé, amb delicadesa, amb autoritat, simpatía i molt respecte. Acaronar-los de petits, perque així ells coneixeran la mel de les caricies. Buscar un raconet que només sigui per tú, petit o gran, tan és, un lloc ón t’hi trobis bé per asseure’t una estona i estar amb tú mateix. i pensar i coneixe’t. Aquest punt es important perque et descansarà i et donarà forces per afrontar les difucultats amb serenor. Vestir polit i net. També aquest detall es significatíu. Seveix per donar-nos seguretat, devant els altres. Menjar de tot, però no massa, no vagi a ser que per comptes de persones semblèssim armaris. Aquesta premisa es complemente amb l’anterior. Tot fà que siguem més agradables a la vista dels nostres amics, amos, fills o cònjugues, un conjunt de coses que portades amb harmonia, ens faran sentir bé; VIURE en definitiva.
Cuidar les flors, olorar le flaira del bosc, de la terra mullada, del pá recent sortit del forn, sentir el trò, sentir el murmuri dels rierols, i poder agafar al má d’un ancià. tocarlo i fer-li saber lo importat que ha estat ell per la seva familia i pel país. I no descuidar l’il-lsió sentir cantar els ocellets cada matí. Es la senyal que que podem començar de nou i un dia més a VIURE.
No sé si m’en sortiré i si hem faré entendre, però el que jo vull diir, es una altra cosa molt diferent.
Viure tots el dies de la vida, signifique per mí, estar sempre al aguait de totes les coses maques que passen al nostre voltant. i fernos-en capaços per viure-les encara més intesament.
Tindre els ull oberts, a l’amic, per si t’ha de menester, tindre la vista atenta als nens, que son el nostre futur i els hem de tractar bé, amb delicadesa, amb autoritat, simpatía i molt respecte. Acaronar-los de petits, perque així ells coneixeran la mel de les caricies. Buscar un raconet que només sigui per tú, petit o gran, tan és, un lloc ón t’hi trobis bé per asseure’t una estona i estar amb tú mateix. i pensar i coneixe’t. Aquest punt es important perque et descansarà i et donarà forces per afrontar les difucultats amb serenor. Vestir polit i net. També aquest detall es significatíu. Seveix per donar-nos seguretat, devant els altres. Menjar de tot, però no massa, no vagi a ser que per comptes de persones semblèssim armaris. Aquesta premisa es complemente amb l’anterior. Tot fà que siguem més agradables a la vista dels nostres amics, amos, fills o cònjugues, un conjunt de coses que portades amb harmonia, ens faran sentir bé; VIURE en definitiva.
Cuidar les flors, olorar le flaira del bosc, de la terra mullada, del pá recent sortit del forn, sentir el trò, sentir el murmuri dels rierols, i poder agafar al má d’un ancià. tocarlo i fer-li saber lo importat que ha estat ell per la seva familia i pel país. I no descuidar l’il-lsió sentir cantar els ocellets cada matí. Es la senyal que que podem començar de nou i un dia més a VIURE.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)