| foto propietat de M.S.P. |
L'any passat, si la memòria no m'enganye, vaig escriure sobre els sopars i dinars que amb motiu del Nadal, s'organitzen entre els companys de treball, i que les empreses veuen amb molt bons ulls i que segons quines, fins i tot, no nomes les promocionen, sinó que també els hi paguen. Hi ha estudis fets, que diuen que propicien el bon rotllo entre companys i que al capdavall, això beneficie als patrons; que es segurament, el que es en principi es pretén. Però, aquesta costum s'ha anat generalitzant en tots els colectíus, i ara ens trobem amb sopars dels gimnàs, de professors, d'amics, d'alumnes de les escoles d'adults. clubs del que sigui i de totes les associacions, hagudes i per haver. El que passe ara, i que es una mica més nou, es que encara s'hi ha de afegir una altra questió, per acabar d'arrodonir la festa. Es el regal de l'amic invisible.
No se pas d'on ha sortit l'invent, que s'ha imposat de manera rotunda i contundent entre els que els que fan aquest àpats, sinó que ha transcendit mes enllà les dels casos esmentats. Em conste, que famílies molt tradicionals, que també han adoptat aquest sistema, per fer-se els regals. No hi ha dubte de esta tenint un èxit aclaparador. M'atrevería a dir que totes les boti guetes de petits capricis, i els magatzems dels chinesos, es veuen molt afavorides per aquest corrent, i que per aquestes dades s'omplen d'una clientela.la nova, a la recerca de petites coses, i àvida de troballes d'articles nous diferents i inútils, amb els que puguin sorprendre al seu amic invisible, i aixecar una rialla a tota la concurrencia. Es un joc. Un divertimento, que de passo, per els que el practiquen supose una mica més de gasto. A més de d'altres que ja es donen per suposats. No s'anirà pas a una festa sense haver anat abans a la perruqueria. O a la esteticienne, o potser estrenar unes sabates. Mil coses. Però no cal pas criticar-ho. si amb tot aquest cerimonial s'aconsegueix l'objectíu que es persegueix i pel qual fou creat, Aleluya!!! i si de passo s'anime el consum, tampoc anirà del tot malament, que bona falta l'hi fa.





