Al Parc del Cadí-Moixerò del Pirineu, hi en alguns poblets, atrora molt mal comunicats o mes ben dit completament aïllats durant el mesos d’ hivern, existíe un ofici que ere esencial per la vida dels seus habitans.
Un ofici que el feien séu les dones d’aquelles terres. Eren i són encara les Trementinaires. Ara traballen més aviat per la demanda dels nombrosos turistes que les visiten, durant l’hivern per l’atractíu de les pistes d’esquí de fons, i al estíu per les seves nits fresques, per la gastronomia, i pel paissatge. Però continuen fent la seva feina com bastants anys enrere.
Segueixen doncs, cercant, enmagatzemant i assecant les herbes que guareixen el mal d’estòmac, el restrenyiment, els refredats, les dolencies del fetge, de la fel, mals tots que trobaven remei en aquells pegats, infusions o bé inspiracions. També el reuma, els dolors musculars i la sinusitis podíen millorar segons els séus consells, en l’aplicació exacta del producte.
Una ocupació pròu rentable encara, i per l’ejercici de la qual no cal estudiar massa. Feien falta unes bones cames per enfilar-se per la muntanya o per llocs practicament intransitables. I fer hores de camí. Els demés coneixements necesaris, pasen del boca a boca de una generació a un altra, a través de segles.
Aprofiten de passo la moda recent dels rams de flors seques, que pinten amb gust i habilitat, uns manolls petits i grans de molt diverses varietats i colors. Son apreciats en les decoracións de les cases noves que s’han anat construint la gent emigrada que torne de les grans ciutats.
I es que la gent de la montaya trove sempre els recursos per la seva subsistencia. Sense anar més lluny.
diumenge, 9 de maig del 2010
dijous, 6 de maig del 2010
LA MEDICINA PREVENTIVA
No puc parlar d’ella malament, perque tot el colectíu de metges s’em tiraríe al damunt y em faríe miques. I Segurament tendrien raò.
Si ho mirem d’una manera menys efectiva, m’agradaríe assenyalar que hi ha molta gent que ha patit ensurts molt grans, per mirar i remirar tot amb lupa. Penso fredament que quan comencen les proves per aclarir qualsevol intuició del metge, el patiment del malalt ja comence. A mesura que passen els dies i encara no se sap rès de segur, aquesta persona, ja és mitg k.o. Si les sospites es confirmen, malament; es tinfdrà que lluitar molt per guarir-se. Si nó es confirmen, i el presunte pacient no té rès, haurà patit innecesariament un bon trauma. Aquest es el punt que m’ha fet pensar, molts cops, en que potser no caldríe buscar i rebuscar tant. La malatía si existeix, igualment no se la pararà, i el sofriment de la persona arribarà pero amb una gran diferencia: S’haurà estalviat de patir uns quands mesos i fins i tot anys. Es una dada a tenir em compte.
Per el contrari sí que penso que al personal s’el té de educar a no fumar, ni beure amb exageració, i alimentar--se de una manera mesurada y natural. Vull dir, no fer rès malament per provocar una crisi del que sigui. Educar-los també en al cultura de la mort, que tots em d’acceptar amb naturalitat, perque es la continuació de la vida. Ja ho sabem, pero alhora ens pensem que nosaltres viurem eternament i no ens ho volem ni questionar. Es el tema tabú per antonomasia.
Si ho mirem d’una manera menys efectiva, m’agradaríe assenyalar que hi ha molta gent que ha patit ensurts molt grans, per mirar i remirar tot amb lupa. Penso fredament que quan comencen les proves per aclarir qualsevol intuició del metge, el patiment del malalt ja comence. A mesura que passen els dies i encara no se sap rès de segur, aquesta persona, ja és mitg k.o. Si les sospites es confirmen, malament; es tinfdrà que lluitar molt per guarir-se. Si nó es confirmen, i el presunte pacient no té rès, haurà patit innecesariament un bon trauma. Aquest es el punt que m’ha fet pensar, molts cops, en que potser no caldríe buscar i rebuscar tant. La malatía si existeix, igualment no se la pararà, i el sofriment de la persona arribarà pero amb una gran diferencia: S’haurà estalviat de patir uns quands mesos i fins i tot anys. Es una dada a tenir em compte.
Per el contrari sí que penso que al personal s’el té de educar a no fumar, ni beure amb exageració, i alimentar--se de una manera mesurada y natural. Vull dir, no fer rès malament per provocar una crisi del que sigui. Educar-los també en al cultura de la mort, que tots em d’acceptar amb naturalitat, perque es la continuació de la vida. Ja ho sabem, pero alhora ens pensem que nosaltres viurem eternament i no ens ho volem ni questionar. Es el tema tabú per antonomasia.
dimecres, 5 de maig del 2010
EL MERCAT DE LA BOQUERIA
Una de les millors pasejades de es poden fer als voltans de les famoses Rambles de la Ciutat Comptal, es fer una pasada per el mercat de la Boqueria.
Ara ya és ruta turística recomanada, per moltes agencies, i es facil veurèu tot invaït de turistes de totes les edats i condicións. Potser no son els potencials compradors que esperen tots els comerciant, pero sempre piquen alguna cosa i s’en emporten, un material que deixa pocs diners, però que fa molta propaganda. Les fotografies.
No es d’extranyar. perque parades com les que es veuen a la Boqueria no hi són per cap altre mercat del mon. Hi ha productes de tota mena. Carns, caça, peixos, encurtits, formatgeries i xarcuteries molt ben assortides. Pastissos i dolços de totes les especilitats, i nacionalitats. Però el que el fà diferent, es la manera d’exposar els productes. Jugant amb tots els colors, les parades de la fruita i verdura, per ejemple són aturades obligades pel que sap apreciar una obra d’art allà òn sigui. Està tot tan ben pensat, col-locat i milimetrat amb tan gust que l’aspecte de tot es magnìfic i inigualable.
Jo no en soc compradora habitual, però el que em cride més al atenció, son les parades del peix i marisc. L'aspecte fresc i saludable del que s’expose,convide a comprar, i si algún dia em decideixo, trobo que no es car. Menys que en els mercats de barriada. Vall la pena coneixer-ho, i ho recomano a tot-hom
Ara ya és ruta turística recomanada, per moltes agencies, i es facil veurèu tot invaït de turistes de totes les edats i condicións. Potser no son els potencials compradors que esperen tots els comerciant, pero sempre piquen alguna cosa i s’en emporten, un material que deixa pocs diners, però que fa molta propaganda. Les fotografies.
No es d’extranyar. perque parades com les que es veuen a la Boqueria no hi són per cap altre mercat del mon. Hi ha productes de tota mena. Carns, caça, peixos, encurtits, formatgeries i xarcuteries molt ben assortides. Pastissos i dolços de totes les especilitats, i nacionalitats. Però el que el fà diferent, es la manera d’exposar els productes. Jugant amb tots els colors, les parades de la fruita i verdura, per ejemple són aturades obligades pel que sap apreciar una obra d’art allà òn sigui. Està tot tan ben pensat, col-locat i milimetrat amb tan gust que l’aspecte de tot es magnìfic i inigualable.
Jo no en soc compradora habitual, però el que em cride més al atenció, son les parades del peix i marisc. L'aspecte fresc i saludable del que s’expose,convide a comprar, i si algún dia em decideixo, trobo que no es car. Menys que en els mercats de barriada. Vall la pena coneixer-ho, i ho recomano a tot-hom
LA VERDOR DE LA GARROTXA I DE LES COMARQUES DEL NORD
Plovent a bots i barrals, ahir vaig estar a les comarques de Girona. Igual que aquí al Baix Llobregat i al Barcelonés. feie dos dies i dos nit que no parave ni un moment de ploure. Estave tot boiròs i es tornave a veure neu nova a les muntanyes mes altes.
Dia 4 de Maig. No es corrent que passi aquest fenòmen, a la primavera jà tan avançadeta. Es més propi del hivern, o de finals de tardor.
Aquesta contrarietat meteorològica, va fe que pugusim admirar tota la gama de verds del camp, i com és tot una catifa ben extesa per sobre de tot l’immens conreu d’ aquelles comarques. Vàrem deixar les carreteres prinicpals, que es com es veu millor la magnitud d’aquest fenomen. Desde dins el cotxe pensaba: Aquesta gent de per aquí, el dia que surti el sol, necesitarán tots ulleres ben fosques perque no podran aguantar la lluentor i el cromatisme d’aquestos verds tan vius i frescos.
Tot un espectacle pels amants de la Natura que segurament es deu veure totes les primaveres, però dubto que ben poques vegades amb aquesta magnitud i de contrastos i de sobreetot de la total absencia d’altre color que no sigui el verd en tots el seus tons. De l'olor no cal ni parlar-ne. Serie llarg.
Dia 4 de Maig. No es corrent que passi aquest fenòmen, a la primavera jà tan avançadeta. Es més propi del hivern, o de finals de tardor.
Aquesta contrarietat meteorològica, va fe que pugusim admirar tota la gama de verds del camp, i com és tot una catifa ben extesa per sobre de tot l’immens conreu d’ aquelles comarques. Vàrem deixar les carreteres prinicpals, que es com es veu millor la magnitud d’aquest fenomen. Desde dins el cotxe pensaba: Aquesta gent de per aquí, el dia que surti el sol, necesitarán tots ulleres ben fosques perque no podran aguantar la lluentor i el cromatisme d’aquestos verds tan vius i frescos.
Tot un espectacle pels amants de la Natura que segurament es deu veure totes les primaveres, però dubto que ben poques vegades amb aquesta magnitud i de contrastos i de sobreetot de la total absencia d’altre color que no sigui el verd en tots el seus tons. De l'olor no cal ni parlar-ne. Serie llarg.
diumenge, 2 de maig del 2010
EL DIA DE LA MARE O EL DIA DEL CORTE INGLÉS?
Ni em vull posar amb el Corte Inglés, ni amb d’altres grands magatzems de les capitals que siguin. No hi tinc rès en contra. (En broma sempre dic que quand torni a neixer vull tindre un Corte Inglés), però aquestes celebraciós extres que s’han tret de la màniga, com el dia del Pare, dia de la Mare etc etc. i que els reporten nombrosos benificis, representen moltes mes obligacións per a persones grans i petites que no se les poden permetre, en molts dels casos. Pero ells erre que erre cada any a lo séu, que es fer gastar fins als límits. I acostumar al public a les targetes de credit que acaben per arriuinar moltes butxaques.
Es ben lliure tothom de no anar-hi ni comprar rès, està clar, pero la tentació i la presió mediàtica, es tan gran, i les reiterades i ben orquestades campanyes publicitàries, casi obliguen a fer-ho i a que els nens oblidin per exemple regalar un dibuix, o una ramet de romaní, o un treball manual, que es el que tendrie una verdader valor i donaríe autèntic sentit a la festa. Per les mares més grans, rebre un detallet, fet a mà de les seves ocupadíssimes filles, un guisat, un psstís, una bufanda o xal fet per elles, o bé una poesía, seríe, el millor obsequi que pugués rebre. Però penso que, aquesta moda no s'imposarà per molt que digui, i que la batalla contra el consumisme, la tenim tots perduda ja fa molt temps.
Es ben lliure tothom de no anar-hi ni comprar rès, està clar, pero la tentació i la presió mediàtica, es tan gran, i les reiterades i ben orquestades campanyes publicitàries, casi obliguen a fer-ho i a que els nens oblidin per exemple regalar un dibuix, o una ramet de romaní, o un treball manual, que es el que tendrie una verdader valor i donaríe autèntic sentit a la festa. Per les mares més grans, rebre un detallet, fet a mà de les seves ocupadíssimes filles, un guisat, un psstís, una bufanda o xal fet per elles, o bé una poesía, seríe, el millor obsequi que pugués rebre. Però penso que, aquesta moda no s'imposarà per molt que digui, i que la batalla contra el consumisme, la tenim tots perduda ja fa molt temps.
dissabte, 1 de maig del 2010
DIA 1 DE MAIG FESTA DEL TREBALL
Es un dels events que són comuns a molts paisos. Hi ha moltes histories que ha conformat que aquest dia sigui el que és. La reivindicació del treballadors envers els seus amos. envers les les millores socials, i també es un dia festiu en el calendari laboral, guanyat a pols pel colectíu. Enguany, amb el gran nombre de gent aturada, i amb les perspectives que pue puguin anar a més, hi poden haver garrotades, en les manisfestacións de la tarde. Deuríe ser festíu i la actual crisi, el convertirà em un punt de maxín risc, en cadasquna de les manifestacionan programades.
Algú recorde les taules de gimnàstica al Bernabeu de Madrid, amb la presencia dels alts mandatais del estat? Ha plogut molt. I em canviat la pell tots plegats. i a pasar de la tranquilitat n’es un trist record.
Jo com no treballo, m’ho miro desde lluny, i mira com que em vull solidaritzà amb tots el que ho passen malament. plego d’escriure, i us dic tots: Demà serà un altre dia!
Algú recorde les taules de gimnàstica al Bernabeu de Madrid, amb la presencia dels alts mandatais del estat? Ha plogut molt. I em canviat la pell tots plegats. i a pasar de la tranquilitat n’es un trist record.
Jo com no treballo, m’ho miro desde lluny, i mira com que em vull solidaritzà amb tots el que ho passen malament. plego d’escriure, i us dic tots: Demà serà un altre dia!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)