dijous, 12 d’abril del 2012

JUGAR AMB FOC I NO CREMAR-SE




No crec pas que aixó sigui posible. Tard o d’hora, el que no segueix les normes establertes, que desaconsellen, qualsevol cosa ú aspecte, sense fer cas al sentit comú; es pell. I en aquest cas, l’olor de sucarimat se sent desde molt lluny.

Per lo tant, ja sería hora que aquestos grans senyors de les espanyes profundes, s’ho fessin mirar, perque la cosa, d’ara, es passe de "castaño oscuro". A ningú l’hi va quedar massa clar, quand, un dels mes grans senyors, que viuen en aquelles Sarsueles, es va cremar i de valent, i pel que es véu, a casa seva encara guarden teies, d’aquella desafortunada cremadissa.

Les téies d’ara mateix potser siguin d’una altra procedencia, pero son com totes les téies, molt sensibles al foc.
I serie bò que pensèssin en les criatures, perque ja se sap,que allà on hi ha perill,
allà que s’en-hi van com les mosques a la mel. les criatures son criatures , però es el deure dels seus pares, tutors o responsables majors, de viglilar tots els seus moviments, y sobretot no deixar, coses perilloses al seu abast.

10 comentaris:

emejota ha dit...

Una entrada muy sutil y nada intrascendente amiga. Me encanta la forma que tienes de cantar las cuarenta y las cien si fuera necesario. Petonets.

Pakiba ha dit...

Seguro que si juegas con fuego tarde o temprano te quemas o al menos sales escaldado.

Anònim ha dit...

A la casa reial el 29 de març del 56, mentre estiuejaven a la residència familiar d'Estoril a Portugal, ja hi va haver un "accident" gravíssim quan el Rei Joan Carles va disparar accidentalment al seu germà Alfonso causant la mort.
Ara de nou els nens jugant amb armes ... això com tantes altres coses, serà que es porten a la sang?.
Molts petons

Pluvisca ha dit...

Ven dit!!! sabes entrar con una sutileza que m eencanta.

Creo que ya no deberian dejarles ir a estos lugares...pena me da

Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Hola Emejota. Es un hecho este muy lamentable, i da idea de como andan las bambalinas, en esta famíla, que deberian de ser modelo en todo, que para eso, cobran un buen sueldo, ademas a perpetuidad.
Mira cuantos escándalos van saliendo a la luz. Es posible qeu me haya pasado de "sutilezas".

Estoy enojada. Es todo.
Cariños, para tí.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Pakiba: Se podría decir también:
lo de los cántaros, que tanto i tanto van a la fuente que al final, se rompen. (Léase tantas y tantas escopetas por casa, qeu al final, se disparan solas).
gracias Pakiba, y salud.

Montserrat Sala ha dit...

Hola "desde mi olimpo" Conec perfectament, els fets d'Estoril, i es precisament per això pel que estic tan enutjada. En aquell moment, tothom
va mirar cap un altre cantó.
Garcies amiga meua per entrar a comentar.
T'envio un petonet.

Montserrat Sala ha dit...

No ho sé pas si està ben dit o mal dit. Pluvisca, però serie bó que algú
els amonestés.
Penso que js son masses coses juntes. tenim uns representants, que ja estem ben lluïts!!! no ho creus?

Gracies per comentar,
PETONS.

José Vte. ha dit...

Efectivamente Montserrat has sido muy sutil y delicada.
La mayor parte pensamos que ya no hay por donde cogerlos, cada vez más se están cubriendo de gloria. Y con lo que cuesta.

Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Gracias por tus palabras, J.Vicente. Veo que estamos de acuerdo.
Te deseo un feliz fin de semana, amigo