dimarts, 6 de juliol del 2010

TENIM OBRES AL CARRER

L’Ajuntament d’aquest veinatge del Baix Llobregat, ha decidit urbanitzar el nostre carrer, desprès d’haver-ho fet en tots, crec, els demés del poble.
La veritat es que ja tocave, els arbres en mitg de les aceres estretes, havíen crescut i amb ells anaven pujant els paviments, i les tanques de algunes urbanitzacions, també eren ja tortes i apunt de caure.
Trobo d’allò més raonable, que es vagin ordenant les carrers, que fins no fà molts anys, eren utilitzats per un pocs veïns,i ara, tot es diferent. Ha crescut la poblacuió, i amb ella i la modernitat, s’han fet mes evidentes, les mancances, tan en materia de clavegueram, com en la cantitat de tubs y cables que ara ens són imprescincibles, i que cal soterrar.
Dons bé en aquestes estem. Portem més de un més sense poder circular, i aparcar. Els sorolls de les màquines son tan estridents que o tanquem la casa, i ens ofeguem de calor, o bé obrim les finestres i entre la pols i el gran soroll, tampoc podem viure. El més curióses que en tenim encara per molt temps, segons diuen. Al plegar per la tarda els traballadors, posen unes plaches de ferro (a modo de pasera), perque els veïns puguin entrar als seus garatjos. i cada vegada que pase un cotxe per damunt, fà un PATAPLAST, tan estrident que penses que ja han arribat els guerrillers del ASFAR, amb tota l’artilleria pesada.
Una guerra incruenta, per sort, que dintre de uns mesos només serà una anecdota més del nostre passar pel municipi, que ens fa pagar uns bons impostos, cada any mes cars, desde que hi visquem, ja en fa: vintiquatre anys rodons.

11 comentaris:

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

GRacias Montserrat por su buen recuerdo.Recibir este premio DARDOS ha sido una sorpresa enorme, yo no entiendo de premios virtuales pero veo que mis buenos amigos se han puesto muy contentos y si ellos son felices , también lo somos todos.
Gracias otra vez
Con ternura
Sor.Cecilia
El problema de que se guarden los comentarios afecta amuchos blogs

Anònim ha dit...

Montserrat...en casa desde principios de año han estado arreglando las aceras, han puesto bancos, han plantado nueva arboleda, asfaltado la calzada....mientras las hacen es pesado pero...vale la pena disfrutar del resultado....
en casa de mi madre los plataneros llegaban a la altura del 5ºpiso y le privaba de la vista desde la terraza, ahora tiene una panoramica de todo Barcelona y Badalona magnifica.
Deseo que pasen pronto las molestias de las obras.
Un peto molt fort.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

No te desesperes, así estamos en muchos pueblos y capitales de España, ahora se ponen a solucionar cosas que no se por que, pero ya ves es así.
Querida amiga, no tengo y tampoco se si tienes correo, o lo que es lo mismo y más fino email., pero quiero que sepas que no me gusta decir según que cosas por estos "lugares" tengo que decirte que ese poema esta sacado de unos cuantos míos que me premiaron en París, tiene medalla de Oro Internacional de Literatura y Poesías en lengua castellana de la ciudad de París, hace ya unos años. No suelo regalar poemas, no me gusta mucho pero esa es únicamente para ti con todo mi cariño y amistad.
Un abrazo y paciencia con las obras.

Montserrat Sala ha dit...

Gracies Germana Cecília. Celebro que estiguin tan contents tots. (Peró dardo no es una cosa que punxe molt, i que fá molt mal?. Ho tendrien que preguntar.)
Deu tindre alguna altra connotació, si la sap, ya me la dirà. Gracies anticipades.

Montserrat Sala ha dit...

Hola anna: Jo també espero que després de tot l'enrenou, quedará tot perfecte. Que posaran mobiliari urbà i arbres. Aixó espero. Una abraçada
amiga.

Montserrat Sala ha dit...

La poesia me gustó, lo que no me pensé es que fuera una obra tan laureada. En primer lugar te telicito muy cordialmente, i te agradezco que me la dediques. NO.no.. agradecerte seria ofenderte. Esto tiene mucho mas valor, amiga mia. Un fuerte abrazo y hablaremos del asunto, tal como insinuas.Ves a mi perfil.

Anònim ha dit...

Aisss jo també he patit obres davant la feina durant quasi un any, que es diu ràpid. El pitjor de tot: el soroll!! :((

Molts petons

(he descobert ara mateix el teu blog! :)

Montserrat Sala ha dit...

Nos sé qui ets, pero benvinguda casa meva. Les meves bitàcoles perlen de tot una miqueta, i a més a méa trobaràs, suport i comprensió. I gracies pel teu comentari sobres les obres.

jg riobò ha dit...

En otros países si las cosas funcionan o están bien se dejan.
Aquí es un ansia por destruir y mal construir.

Montserrat Sala ha dit...

chapeau! Se podia decir más alto pero no más claro. Saludos cordiales.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola amiga meva. M´havia passat per alt questa entrada teva.

Mira si en soc de despistada.


Be´sempre les obres son molestes, pero després val la pena.

Petons, Montserrat ll.