dissabte, 13 de març del 2010

JA NO ESTIC SOLA

Em sap grèu insistir sobre el tema, però acabo de coneixer, un altre cas en que s’ha denegat el permis per entrar als escrits de un blogger.
Aixó va canviant que done gust, eh? I no serà que les persones que utilitzen
aquest métode es tanquen, als pensamentes, i les iees, potser no tan doctes, peró ineresants igualment pel que tenen de inmediateça, de proximitat amb la gent del carrer? No serà que una persona gran com es el meu cas, (66) tingui experiencies, pròu colpidores, com per escriure no úna sinó una dotzena de noveles i mil-lers d’articles permenoritzats de les seves vivencies?
A fé que no estàn pas en el camí adecuat. Altra cosa seríe, que els rebutjats o rebutjades, parlèsin amb tò gruller, amb mala educació, o fèssin de la seva petita atalaia, proclames subversives, o mitins politics!!! Peró nó. Tampoc es aixó.
Quin es el motíu doncs d’ aquestes decriminacions? digueu-los, sisplau. O es que ho feu per atzar? com el que desfulle les margarites: “esta si, esta nó, esta sí..” Si trobéu alguna incorrecció en el nostre tracte, ho dic de veritat, l ‘aceptaré, i demanaré pùblicament disculpes. I no ho dic perque reclami l’honor de l’invitació, que nó ho faig, ni m’interesse.
Disculpéu el rotllo, aquesta vegada, sí que m’ha pogut el meu “promte”.

19 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

No t´havien deixat publicar les entrades?

No crec pas que ningú et descrimini.

Un día amb va pasar. Però després es va arreglar.
Vaig escroiure en un correu que vareig buscar en el Google, demanant solucions,i després es va arreglar desseguida.

So Cecilia no ens pot posar comentaris perque es va cadar sense ordinador i escriu les seves entrades correcuita en l´ordenador d´una altre monje. Només li deixan 1/2 h. diaria. Si vols entras el seu blog i li pots posar comentari si ella no conesta es per falta de temps. A veure si te sort i li consssedeixen un altre. jo la truco per tfno., doncs el Convent está a Valencia.

Ja veurás com tot s á rregla "La Paciencia todo lo alcanza".

Una abraçada. Montserrat LL.

Montserrat Sala ha dit...

no, ho has entés malament, o no ho he explicat pròu bé. Hi ha una altra persona que també l'hi han denegat l'entrada a un bloc. aixó es tot.
Pero com tinc aquest caràcter tan víu, dons he tornat a protestar. I es que com més hi penso mes dificil s'em fá de creure-ho.
Una abraçada maca.

Unknown ha dit...

Apreciada Montserrat...
Gracies per el teu suport en aquests dies tan difícils. Llegir les teves paraules i veure la teva preocupació ha estat un fet molt positiu. Malgrat que les meves limitacions han fet casi impossible el poder comunicar-me.
A vegades quan el capità de la armada em deixava fer servir el seu ordinador, nomes tenia temps per pujar dues u tres entrades rapides al blog. Però res mes.
Avui, et faré arribar un correu. Imagino que l’enviaré a darrera hora, per qüestions de canvis de horari. Així, si tot va be, el llegiràs al mati just quan prenguis un cafè.
En el tema de la privatització dels blogs, a vegades es necessari el fer quelcom per tal de evitar certes intrusions de molt mal gust. En Cornelius, per diferents motius que ell explica a les seves darreres entrades va prendre aquesta decisió. A la entrada del passat dia 4 de març ja va avisar del que pensava fer. Nomes demanava que qui volgués seguir llegint-te’l li escrivís un correu.
Es el mateix que et diu al comentari que et va deixar a la teva entrada de fa uns dies.
El mecanisme funciona de la següent manera. Ell ha de col•locar el teu correu electrònic a la pagina de bloger del seu espai. Així el pas per poder entrar estar restablert. La primera vegada que entris hauràs de obrir la sessió com si entressis al treu espai. Però les següents ja podràs entrar-hi normalment.
Sense aquest pas del correu electrònic, el blog seguirà invisible.
Espero haver-te ajudat una mica a esclarir aquesta situació. Si necessites quelcom al respecte, no dubtis en fermo saber.
A nivell personal, et puc assegurar que darrera de Cornelius, es troba una excel•lent persona. No el conec personalment però el considero un gran y bon amic.
Una forta abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Bueno Jan: Com dirie el meu amic Ciriac:"no hay bien que por mal no venga". t'has bellugat i m'has visitat. De entrada: Moltíssimes gracies. del demés que t'ha portat a escriure´m, en podem parlar, però com ja saps que soc torpe, i esmerçaria massa paraules, i pefereixo fer-ho, mes endavant amb la sang freda, i més calmada.
M'imagino tot el que has hagut de passar, per aquestes terres tan sacsejades pels terratrèmols, sunamis i tot el que porten intrinsecament.
Gracies doblement, per molestarte, i distreure el
temps i les oportunitats d'escriure amb mí.
Una abraçada molt forta i molt especial.

Anònim ha dit...

Montserrat esta tarde tengo problemas con Blogger para dejar comentarios...pierdo la conexión...
Suscribo todo lo que dices y estoy contigo.
He leido la recomendación del comentarista anterior, Jan Puerta y he vuelto al blog de Cornelivs,(como he hecho cada dia) y siguiendo al pié de la letra, las explicaciones, por si acaso lo estuviera haciendo mal y ...nada de nada ...definitivamente a mi " no me toca entrar"
Pienso olvidarme del tema. Hay muchas más personas en el amplio universo de la blogosfera, como para seguir perdiendo el tiempo.
Molts petons....

Montserrat Sala ha dit...

No se que dir-te, Anna. Jo no vull entrar en cap casa òn suspiti que no hi estic ben rebuda. Segur.
Gracies per la teva constatació. Petons-.

Mercè Salomó ha dit...

Montserrat i Anna, jo no m'hi capficaría més. De veritat, no val la pena.

Petons!

/ ha dit...

Muchas gracias por tu visita, siempre tan amorosa!

BESOTES Y BUEN DOMINGO!!!!!!!!!

Montserrat Sala ha dit...

Mª Mercè: Gracies pel teu consell i per la teva visita. He mirat el teu diari de viatges, y m'ha semblat molt extens i interessant. Hi ha feina a llegir avans dd'emetre una opinió.
Una abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Stanley: Esun gusto leer y comentar cine. Gracias por estar ahì.
Salud, amigo.

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Querida Montserrat: Vuelvo a reiterar mi opinión sobre que cada uno, en este mundo, puede hacer lo que bien le venga. Si alguien quiere cerrar su blog y admitir en él a unos sí y otros no, está en su derecho. Mi blog será siempre en abierto porque ése es el espíritu con el que lo abrí y admite la opinión de todos, sea cual sea su condición, mientras respete las conocidas normas de buen uso de Internet.
Si sirve de modelo, jamás he pedido la admisión en un blog privado porque considero que si está cerrado será por voluntad de quien lo escribe, aunque sí he aceptado las invitaciones que se me han hecho para participar en unos cuantos cuando se me ha hecho tal invitación.
Saludos.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

¿Te encontrabas sola? Me parece extraño con todos los que te rodeamos y te damos cariño aunque sea virtualmente, ya sabes que esperamos todos tus comentarios tan sabios, yo soy una de ellas, aunque no tenga mucho tiempo, siempre miro para ver si me ha llegado Montserrat Sala o lo que es lo mismo Montse II, así que, querida amiga, eso no me vale, tienes un abrazo grandote, molt gran, y escolta noia es meu.
Un montón, montón de besos y abrazos de una amiga que te quiere.

Montserrat Sala ha dit...

Por mí el asunto esta olvidado, querido profesor. Es verdad que no me he podidor reprimirme, al conocer otros casos. y con el estado emocional aùn caliente, he vuelto ha fundir los plomos. Otra vez mil gracias por su sabio consejo, que tendré muy en cuenta. No lo dude.
Muy cordialmente

Montserrat Sala ha dit...

Suerte de éso. Sois tantos los que me dais calor y apoyo, que tampoco vendrá de un comentario más o
menos. En ningún momento me he sentido sola, querida Higorca. Además tus poesias llenan mucho i tu pintura más. Gracias!

montse ha dit...

Veig que has canviat de format el teu blog...Esta bé aquesta nova presentació!!
Aprofito per saludar-te i enviar-te una forta abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Gracies Montse, "la fotógrafa" Vaig a mirar lo nou d'avui., que encar no he vist rès de ningú. Als matins faig recuperacióde la última ensopegada
Una abraçada igualment.

Myriam ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Myriam ha dit...

O mismo que PEDRO OJEDA te dice, mi blog está siempre abierto para todas las personas que escriban sus comentarios de forma respetuosa, aunque manifiesten una opinión contraria a la mia o a la de otros comentaristas y siempre es un placer tenerte conmigo.

También quiero agradecerte muy especialmente los dos comenentarios tan sentidos que dejaste en la entrada de mi hija. Y si, tienes mucha razón, ella es sin duda MI PREMIO MAYOR y en julio (si Dios quiere) me dará dos premios más, en forma de 2 nietas mellizas!

UN fuerte abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Hola amiga: El Premio gordo te va a tocar! Pues te felicito muy cordialmente, a tí y a toda la familia. Cuida mucho a tu hija en estos momentos, que ya debe estar muy gordita.
Verás como te cambia la vida a mejor, querida, no lo sabes bien. Estoy feliz por ello, de veras!
Gracias por manifestar tu decisión de ecribir en abierto. Te por seguro que guardaré como simepre he hecho, las normas elementales de la buena convivencia. Un beso.