diumenge, 18 de juliol de 2010

LA ADOLESCENCIA, UN MOMENT DELICAT

I no es pas que em recordi de la meva, de adoslescencia, que ja m'agradaríe, però, sí que es una época rara, un moment en la vida del nois i les noies, que semble que no siguin ells. Que només cal mirar-los a la cara per veure, els canvis tan sobtats que presenten. El nás més inflat va agafant una altra forma, i segur que ells ho noten, perque tot sovin entren a mirar-se al mirall, i ara es pentinen cap amunt, cap al costat, o amb un recollit. L'acné sempre present, tampoc els ajude a veure's bé i busquen remeis (que no hi són), a la farmacia, entre els companys, i fan mil provatures. Els canvis fisiològics, son importats, pero el canvis mes significatíus i els més feixucs per tots, es el canvi de caràcter, de menera de ser i d'actuar. Hi ha llibres de psicólogía especialitzats per saber a fons que és el que hi pase per el seu caparró estimat. (En aquest moments tinc tres netes, que pateixen aquesta disfunció).
Tots parlen de la importancia tan gran que tenen aquestos dos o tres anys que dure la situació. Es un moment molt delicat, per el despertar al sexe, per voler raonar com una persona adulta i no tenir els coneixements ni la experiencia, per voler ésser diferents als demés, per voler reinventar la vida, a la seva manera. I creuen que els demés son tontos, que no saben rès de rés.
Per lo tant els que estem al voltan séu, hem de pendre molta paciencia, engullir molts gripaus i intentar trobar aquell punt just d'equilibri entre passarse i no arribar. el famós estira i afluixa, i sobretot no perdre mai la calma. Els fa molta falta seguretat i els grands i els que més els estimem, hem de fer els posibles per proporcionar-los'hi, i no tenir en compte les exigencies absurdes i el capricis que de cop i volta, els fan canviar d’opinio, i fent pensar a tots que están una mica majaras.
No cal espantar-se. Han de madurar i ho faràn degudament si els hi ajudem.

13 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Es molt dificil Montserrat,i hi ha que dialogar molt amb els adolescents
Sobretot dels perills de les drogues i dels porros, i explicarsi que poden deixar secuelas mentals.
A veurer si els que pujem ara escolten més.
Perque la llibertat no vol dir llibertinatje.

Saps Montserrat, jo de joveneta, m´apretava el nas per treurem els varbs i m´el deixaba com un pebrot. Sempre he tingut el cutis molt gras. Pero mira ara no tinc arrugues.

Una abraçada, Montserrat Ll.

Montserrat Sala ha dit...

Sí que ho es de dificil aquesta época de la vida.
Ben entés que les explicacións sobre les drogues de moment, no són necesaries, perque en saben mes que nosaltres dels perills que comporten. Jo també hem reventava els granets del l'acnè. Ara també estan mes isnstruides i no s'els toquen per por a les emprentes. Saludos

Luis G. ha dit...

Importantes reflexiones, amiga Monserrat, sobre estos años de la adolescencia, una etapa dificil pero que con nuestra ayuda se les hará más fácil. Comprensión, diálogo, tratarles como adultos, cariño, no criticarles, son factores que debemos tener en cuenta los adultos.

Un abrazo,
Luis.

Anna Jorba Ricart ha dit...

Montserrat...una vez más tocas un tema muy real: las cosas que afectan en esta etapa dificil de la adolescencia...

Es un tema que a mi, al no tener hijos, no me afecta directamente, pero me consta de su dificultad por mis amistades y por mis compañeras...

Son dificiles de tratar en esta edad y encontrar el punto medio que sea el adecuado en su educación tambien tiene que serlo...

Estoy de acuerdo en que hay que ayudarles,quien tenga la responsabilidad sobre ellos...

en la adolescencia se cuecen muchas cosas de las que dependerán el bienestar interno del futuro adulto.
Petons y... mañana es dia 19...¿me dirás algo?

Eastriver ha dit...

Paciència, que aquesta disfunció, com li dius tu, té cura, jeje. Bé, és la lluita per fer-se gran, que no és pas poca cosa. Però després en surten reforçats, és clar. Molts petons.

Neogeminis ha dit...

Aaayyyyyyy ni me hables de los problemas de los adolescentes!...tengo dos y son más que suficientes! jejee

Saludos.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Luís, sí, tenemos que ser indulgentes, pero con firmeza y convincentes en los aspectos mas básicos de la vida. Estan desorientados y necesitan amor a raudales, (pero que no se note)Abrazos.

Montserrat Sala ha dit...

Avui es dia 19 tens raó. Si em llegeixes avans deixam un altre cop el telèfon. GRacies!

Montserrat Sala ha dit...

Ho he dit malament. Es una disfunció pasatgera i puntual. Un momemt complicat sobretot per ells, i
molest per els qui els tenim a la vora. Molta paciencia i estimació es el remei més adient.
Gracies per comentar,amic meu.

Montserrat Sala ha dit...

Neogeminis; Si tienes dos, huelgan todas las explicaiones. Mucha calma, sseguro que pasarà.
Abrazos.

jg riobò ha dit...

Una etapa que tienen que pasar.
Lo único que hay que hacer es eso, dejarla pasar y acompañar durante el camino.

Montserrat Sala ha dit...

Justa la fusta! que quiere decir: EXACTO.
Un saludo afectuoso desde mis medias vacaciones

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Difícil edad ¿Como acertar con ellos? Mejor hablar despacio y con sumo cuidado, pero si ahora estamos pasando una época un poco rarita o ¿somos nosotros? En fin paciencia con ellos y sobre todo "pies de plomo"

Besos

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA