dimecres, 28 de juliol de 2010

LA MILLOR RIQUESA ÉS UN COR BO

Ahir va vindre una amiga a casa meva, que em va dur una una ceràmica d e les Benetes de Montserrat, molt maca amb aquell toc modern que elles saben impregnar les seves obres. Pero el més important es la inscripció que porte: “La millor riquesa es un cor BO”.
Un gran detall que vaig agrair molt.
Però com tot a la vida, es reben diferents missatges i en hi ha que no son tant bonics ni tan respectuosos. I per suposat també s’en reben de mollts grullers de persones que no hauríes pensat mai. De persones que presumeixen de cultura, de pedigree i de poliglotisme. Amb tantes medalles que es penjen ells tots solets no els hi quede lloc a la solapa per posar-hi ni un pin. El pin de l’educació, de la humilitat i del cor BO.
Sí benvolguda Merche, aixó và per tu i per ningú més. Ahir vas negar que m’haguesis vetat la correspondecia, siguen una veritat com un temple, i mira, tú t’ho perds. Perque el que t`había de dir en privat, t’ho diré en obert perque tothom s’en assabenti.
Suposo que has passat una mala estona aquesta tarda. I jo també. Que em neguisin l’entrada a una casa quand hi anava a dur un ram de flors, es quelcom tan insòlit i dur de païr, que semble que encara no m’ho crec.
Ja pots deixar la porta de casa ben oberta que jó no hi vindré mai més a supliicar la teva amistat. I mira que t’ho he dit de moltes maneres, (tu ho saps)
Que et quedi ben clar. jo no t’he fet rés ni t’he faltat al respecte. Aquí a Catalunya som gent d’acullida i per aixó el meu interés en posar-me al front del Comité de Benvinguda.
Ha estat el meu únic error. Perque tu no necesites el comité de benviguda ni res pel estil,
a tú només et manque una lliçò de modos que et faci recapacitar, i t’ajudi a tornar al teu lloc. Tens uns quants anys però et quede molt que apendre. i ho saps. Espero que aquesta relitat no et turmenti massa.

15 comentaris:

J. F. Guíxols ha dit...

Hola, et visito novament. He llegit el teu perfil i hi veig que ets de Sant Just Desvern, resulta que el meu únic amic és d'aquell municipi: es diu Faust Calvo. Una cordial salutació

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

BON DIA TOCAIA:

ALGUNA VEGADA M´HA PASSAT QUE S´HEM M´EN BORRAT ELS COMENTARIS QUAN ELS ANAVA A PUBLICAR.

SI ALGUNA VEGADA ET PASSÉS ALGO AMB MI PENSA, QUE NO SERIA AMB MALA INTENCIÓ SINO DEFECTE O EQUIVOCACIÓ.

DE BON MATI ACI VALENCIA, JA FA MOLTA CALOR.

ARA SON LES 8,30 DEL MATI, M´EN VAIG A PREPARAR L´ESMORÇAR.

PETONS, Montserrat

Anna Jorba Ricart ha dit...

Montserrat...
no me puedo meter ...que ésto es una cosa entre dos...
¡¡que nadie ofenda a Montserrat Sala, que entonces se encontrará conmigo!!

Montserrat Sala ha dit...

Anna Jorba: Ho sé perfectament que es una cosa de dos, i que no hi pot fer rès. Jo tampoc he tingut opció. Gracies per les teves paraules que t'agraeixo com mai. Una Abraçada, maca.

Neogeminis ha dit...

Así como lo cuentas es algo muy insólito, pero concuerdo que es algo entre dos y prefiero no meterme.
Espero, eso sí, que si hay algo que rescatar, encuentren la manera sincera de hacerlo.
Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Gracias muchas Neogéminis. Creo que lo he intentado todo y un monton de veces. Se tendrá que quedar así, sin recate ni pago alguno de fianza. Has sido muy amable por entrar. Gracias de nuevo amiga.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Montserrat Llagosstera: Estaré al aguait de aixó que em díus, per si es perd algún comentari.
Moles abraçade de l'elefant.

Montserrat Sala ha dit...

J.F. Guixols. No se perque he començat a contestar per els últims.
No conec aquesta persona que em dius, peró si et convé la puc buscar. i donar-l'hi el recado que vulguis. Només m'ho has de dir. Val?

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Tranquila querida, tranquila, por que la que pierdes eres tú, te voy a decir una cosa, a veces aún teniendo el corazón bueno, se estropea si te das esos disgustos, tranquila. Llevas razón, a veces las medallas sobran, en todo en la vida hay que tener los pies en el suelo y la cabeza sobre los hombros, si eso esta bien puesto la cosa funciona, si no, el corazón no sirve para nada ¿para que queremos las medallas? ¿Hay mejor medalla que el día a día entregando lo que somos? Cada uno se queda en su sitio, con el tiempo, hay quien confunde un poco la amistad y se olvidan de los primeros para estar con el último, y así un montón de cosas, es como aquel que esta todo el día dándose golpes de pecho y pidiendo a Dios, con gritos para que se enteren todos y luego cuando vuelven la espalda ¡Pumba! machetazo. Pues hay un montón de historias diariamente, a tí, a mi, al otro y al otro. De todas formas nadie estamos libres de hacer en un momento daño, aún sin querer.
Besos ¡Ah! por cierto ¿qué tal las lechugas?

Montserrat Sala ha dit...

Buenos dias Higorca: Te agradezco el apoyo, y no te preocupes que las cosas están en su sitio, y ahí seguirán. Esta muy claro.
las hortalizaas estan buenísimas y en el momento mas álgido de su cultivo. pero no solo las lechugas, todo el heuerto de mi marido está como un jardín. Besos amiga fiel.

Antònia Pons Valldosera ha dit...

Montserrat, ja sé que sóc a casa teva i que potser seria millor callar però en aquest cas em sembla que no tens raó.
No dubto de que estiguis dolguda però d'això a dir que la Merche és una persona mal educada o que presumeix de poliglota, de pedigrí o de, com era? ah sí! de cultura hi ha un bon tros. La conec personalment i virtual, a mi em cau molt bé. Jo diria, afirmo, que és, efectivament, poliglota, culta, molt simpàtica i oberta. No és cap joveneta encara que mirant-la ningú no ho diria, està molt bé i és maca amb un somriure lluminós i encomanadís. Tu que sembles una persona molt preocupada per les bones formes o els bons "modos" com dius, comprendràs que dir-li vella així a “palo seco” és propi de lo que en dirien al meu poble, ves què hi farem, xiqueta, sóc més de poble que les roselles, una mala bruixa. I no és que ni tu ni jo siguem la Hanna Montana.
Saps què passa? que els afectes o les simpaties no es poden forçar, deu ser cosa de feeling o de química, ves a saber, els científics parlen de feromones que no se sap, jo no ho sé, ho confesso, què és, exactament, però que queda com a culte, llegit que no és que no ho sigui però tampoc tant com es podria pensar per la paraulota.
No crec que la Merche volgués cap comitè de benvinguda, no fa per ella, ni tampoc em sembla una dona que necessiti una tutela especial. Ha vingut a Catalunya con hauria pogut anar a Tombuctú i ella continuaria amb els seus vestits eivissencs i els seus para-sols de ganxet, tan feliç i encantada de la vida. No és cap forastera, és una ciutadana del món.
Saps? si a mi m'hagués passat quelcom semblant hauria callat fent un mutis pel fòrum i no hauria provocat tot aquest enrenou virtual amb les aventures i desventures d'allò que semblava com una espècie d'atracció fatal a la catalana.
Lo de les entrades al Liceu per veure no sé què em va recordar l'escena de la Pretty Woman i ja això del ram de flors en viu i en directe pujant per l'escala ni t'ho explico. Què no hi ha Interflora al teu poble? Amb un pom i una targeta ja n'hi havia prou.
És clar que un bon cor és una riquesa però al cor hi ha molts racons i raconades i tothom tenim esquelets als armaris. Les persones no som dolentes absolutament ni bones totalment. Tenim una mica de tot i en això rau la gràcia. Les bones boníssimes són avorrides, les dolentes, perverses a l'estil del cantó fosc de la Força només existeixen a la Guerra de les Galàxies.
Una vegada a mi em va passar que vaig tenir, diguem-ne un desacord, amb una persona i quan li vaig deixar clar per activa, per passiva i per perifràstica de que no el volia veure més i ja està, i punt com diu la meva filla que és una mica borde, culpa dels meus gens sens dubte, se'm va presentar a casa amb una moto i gairebé crema el timbre. Noia, no sóc cap bleda assolellada però el cas és que em vaig acollonir parapetada a la meva trinxera sense badar boca i mira que de badoca en sóc una estona llarga. Finalment va fotre el camp. Osti tu! quin mal rotllo!
Potser diràs que sóc una mal educada també i m'és ben bé igual, probablement tinguis raó. Jo no faig visites de cortesia, no ensenyo casa meva, no per normes d'urbanitat sinó perquè la majoria dels dies està feta un desastre però a mi ja m'està bé i això de netejar per si ve algú no va amb mi.
No cal que li diguis què necessita, la Merche és grandeta i ha tingut pares, una amona i a més va anar a un col·legi de monges canadenques que no tenien res a veure amb les bruixes que pul·lulaven per aquí a les Espanyes als nostres temps del Juràssic, que aquelles sí que eren dolentes, classistes i reconsagrades, que Déu les hagi perdonades o no, perquè si ha d'estar casat amb totes aquelles que jo coneixia, pobre! ja cal que es calci.
No necessita ajut per trobar el seu lloc, ja el té i la teva realitat no penso que la turmenti gens ni mica.
Ja ho veus, la mateixa persona i dos parers tan diferents. Tot depèn de com t'ho miris.
Et desitjo que passis un bon estiu.

Lola Mariné ha dit...

Hola, pasaba a agradecerte tu visita y dejarte un saludito...
Espero que se te haya pasado el disgusto y tengas un feliz fin de semana.

Montserrat Sala ha dit...

En la carta que he rebut en forma de comentari,  es veu ben clar el teu posicionament. Lluny de semblar-me malament, penso que t'honore. La defensa d'un amic en un moment delicat es molt d’apreciar, es de persona altruïsta i de cor BO.
Amb el  que tu escrius i al que et dediques, no pot ser d'altra manera. Et felicito ben cordialment per aquesta feina tan bona que desenvolupes. (a Torregrossa, no em van saber donar el teu telèfon, el dissabte, però en cambi van donar-me referencies). Tampoc he trobat el teu mail, per lo tan em veig obligada a contestar-te en obert.

Ara bé les coses  són com són, i no es poden canviar, a pesar que ho he intentat.
En la visita que vaig fer a la teva amiga, en un dia que ni estave programat, em va semblar una dona simpàtica oberta, i bona persona. (Uns dies avans m’havíe trucat ella que ere a Barcelona, per si ens podiem veure, i jo no era a casa) De manera que una tarda, la vaig trucar i va dir-me que no tenie res a fer, i em và costar molt trovar-la (ya se sap que aquestos poblets del Maresme han crescut, envers les afores, i vag tenir que fer unes voltes. No vaig estar estona per ser la primera vegada. Al dia seguent vaig ser la primera en enviar-li un mail, donant -li les gracies per la rebuda, que també ella va contestar de forma molt educada, i desinvolta.
Hem va recomanar lectures i posts que jo no llegia mai, com el teu, i li vaig fer cas de seguida.
Dos dies despres, vaig escruire una entrada ttitulada "les visites de cortessia" Sense pensar en ella ni molt menys i així li vaig fer saber i que hem diculpés per la posada de pota, que podie malinterpretar-se. Ella no ho va voler accepar i rapidament m'envia en obert que s'havie repensat de retirarme la amistad que erem difents , que no funcionarie, (que es el que tenie que funcionar?), que proveniem de dos clases socials desiguals i que no mi empenyés que ho habie dicidit així. i que em retirave l'email,  i el link, tal i com ho va fér ipso facto.
Com et pots suposar, tot i que tinc 67 anys i m'en he vist de molt colors, mai  ningú ningú m'havíe fer un depreci tanc clar i manifest.  Hem va doldre molt, i llavors es quand em vaig rebotar.
Mentres tant jo no habia guardat el mobil ni el tefèfon fix, ni l’adressa. Per lo tan només em podia comunicar amb ella i parlar si hi tornava. O vaig fer. No solament no va obrir porta sino que una vegada a dintre el passadís,  vaig parlar-li, suament, que m'obrís, que aixó no podie ser, que no fos criatura i dones la cara, que no habia pogut trucar per haber despistat el telèfon, que si no estaba arreglada per no  haber avisat que l'esperaria. etc.etc. etc. Totes les meves dots de persuasió, van anar orris.
Jo no crec que aquesta senyora necesiti a ningú per bellugar-se per òn ella vulgui, la veig ben capaç, es cert, però que li va mancar una bona dosi de “sovior faire”, aixó t’ho ben asseguro amiga.
Espero no haver trencac dues olles de un cop, i confío en la teva compresió, perque el que he dit es tot el que hi ha. Tampoc estic satisfeta fent aquest fòrum. No m’ha quedat mes remei.
També confio seguir parlant amb tú, aquest estiu, si més no, de la bona fruita que teniu al teu poble. Moltes abraçades

Montserrat Sala ha dit...

Lola Mariné: Cuanto gusto verte por aquí, en un dia tan inoportuno, Pero, ya vés a veces las cosaas no se presentan como una desearia, i passa lo que pasa. Lo siento por mi pequeño grupo de amigos globeros. Saludos.

Antònia Pons Valldosera ha dit...

Montserrat, em sap greu que t'hagis pres tantes molèsties. No calia, no estic cercant feina, ho dic per allò de les referències. Si hi ha quelcom que necessites saber de mi, m'ho preguntes al meu espai i si em sembla oportú et contestaré i si no, no.
Però ja et dic ara que d'afers personals no en parlo mai amb desconeguts.
Ha estat un plaer.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA