dilluns, 12 de juliol de 2010

VACANCES ESCOLARS. TEMPS DE PROBLEMES.

No tindríe que ser pas un estorb tindre els nens a casa, per que tinguin una temporadeta de descans, que pròu es meriexen. No cal dir que la mayoria fan jornades llargues d’estudi que si afegim les hores que pasen a casa amb els deures, es poden contar amb tots el dits de la má. Quede clar doncs que les vacances escolars són pels nens i nenes, una necesitat ben pal-lesa.
El problema, arribe quand aquestos nens no tenen avis o els tenen fora o sencillament encara treballen. Llavors que en fem dels menuts? Òn els aparquem, unes hores que ells estigun atesos, i el pares tranquils? O millor dit: traballant i fent hores com unes negrers, si volen arribair a la hipoteca, els coles, i demés gastos propis d’una família. Si ya sé que hi ha les colonies, els casals d’estiu, i els repasos. Però voleu dir que aquests infants cuand ja tenen déu o dotze anys, no s’adonen de que son una nosa, pels pares els avis i demés cuidadors de pagament.
No serà que mica en mica es van fent rebels per aquest motìu? No serà que jà n’están cansats de anar d’un lloc amb un altre, sempre amb la cartera al damunt i la carmanyola?. Perque si hem quedad que necesitaven vacances, aquesta marnera de fer-les es tan estressant com el cole. Al setembre continuarant, necesitant el temps de lleura que està establert per aquest fí.

La societat moderna, amb tots el seus avenços, no ha trobat encara, la solució per aquest problema llogìstic, que a més a més es de carinyo de comunicació, de convivencia, i d’entesa generacional. Es un temps per parlar per educar y per sentir que tenim fills, u per part del fills, palpar que es tenen pares i sobretot saver que son la seva prioritat.

21 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat: Tant el meu marit com jo som avis comodes, perque la mare de la meva neta trevalla amb una guardería i desde que va neixar se l´emportat amb ella.

Es veritat que devagades les criatures semblan paquetets.

Ai amiga meva, ara estic entra l´espasa i la pared. Mira per una part estic contenta que Espanya hagi guanyat el mundial i per altre trista, per la malifeta que se l´hi ha fet a Catalunya.

Jo al final dic que soc ciudatana del món.

Ai estic trista Montserrat!!!!!

Si dic que estic contenta per el futbol, amb diuen españolita.

Jo ja veus que el meu blog procuro que sigui apolitic.

Una abraçada, Montserrat llagostera

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat amiga: No es pot fer mai conten a tothom. nOmés cal un exjemple: Nostre Senyor que ere Perfecte, que ho va fer tot bé.... I el van crucificar!!!!

Tu pasando que es gerundio.

Jo estic contenta pel futbol, tot i que no m'agrade el futbol

I estic trista per la gran patada que ens han donat al ventre, el Govern de Madrid. Es injust.

I els demés que diguin el que vulguin. Ademés, et saps defensar molt bé. De tan en tant un dard enverenat, es llence en bona direcció i s'acaben els problemes.
Tens que saber ocupar el teu lloc en la vida i en la societat. No es pot ser tan bó, perque llavoros ets "bobo"
M'has entés carinyo?
Un Petò.

Serge Cornillet ha dit...

Gracias Montse et chapeau "trés à la page", c'est trés français!!!
Un abrazo,
Serge

Montserrat Sala ha dit...

Je le sais, je le sais mon ami. merci pour avoir repondu si vite. Bises.

Merche Pallarés ha dit...

Hoy en día los padres jóvenes y sus niños, lo tienen muy díficil. Los que tienen la suerte de tener abuelos disponibles, estupendo pero si no, se tienen que gastar una pasta gansa en guarderías, colegios de verano, campamentos, etc. ¿No sería mejor que las madres se quedaran en casa como antaño? Por lo menos hasta que los crios tuvieran 13/14 años y fueran más autosuficientes. Aunque también es una edad muy peligrosa para dejarlos solos mucho tiempo... En fin, no sé qué decirte, muy complicado todo. Besotes, M.

Montserrat Sala ha dit...

No; no sabes que decirme, perque no hay respuesta o solución que sea medianamente aceptable. por eso el tíulo que tiene mi entrada: "Vacaciones escolares. Tiempos de problemas" ya lo dice todo. De todas maneras, si se tiene un poco de imaginación, se puede llegar a un consenso. Mira nosotros hemos criado tres hijos, trabajando muy duro los dos. Encontramos la manera de estar con ellos por lo menos todo el més de Agosto.Compramos una a
caravana i nos decicamos a viajar por toda España primero, i por toda Europa despues.
Era un estar juntos las 24 horas del dia, solos, i sin que nadie se entrometiera. Dormir los cinco, comer los cinco, y divertirnos, los cinco.
Fué magnífico durò 16 veranos de nuestra vida, i todos están de acuerdo cuando hablamos, en que aquellos fueron los mejores recuerdos de la infancia. A nosotros se nos ocurrió hacer esto, supongo que deben haber otras alternativas. Saludos i gracias por tur palabras, amiga.

Norma ha dit...

Vamos, vamos amiga, no es tan terrible que los niños estén de vacaciones. Ya sé los papis trabajan, los chicos se aburren. Siempre hay una salida positiva en todo. Y, si hay una abuela "piola" (canchera) cerca, mejor.
Abrazos y besos.

Eastriver ha dit...

Ai, Montserrat, no et queixis, no ens queixem, que si no als professors ens faran treballar fins i tot a l'agost, que els pares no volen canalla! Un petó molt fort.

TORO SALVAJE ha dit...

Jo no sé cap a on anem però no es normal el que està passant.
Al final es fills es converteixen en una càrrega.
No anem bé.

Petons.

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Querida amiga: Estamos un poco lejos y no me apetece escribir mucho, estoy vaciando mi correo, como tu no tienes particular o yo no lo encuentro, mira en tu otro blog, en fotos, y lee, comprenderás un poco más de mi.
Besos y feliz verano.

Anna Jorba Ricart ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna Jorba Ricart ha dit...

Montserrat...
sabes que no tengo hijos y por lo tanto tampoco niños a mi alrededor....(aquí diría suerte para mi...)...
.se que los hijos y los nietos traen consigo muchisimas ilusiones y compensaciones...es precioso ser una familia unida en lo facil y en lo menos facil....
pero...cierto que en los tiempos en que se vienen las vacaciones estos niños necesitan estar entretenidos de la mejor manera (permitéme un inciso: para un cuidador de pago nunca es un estorbo hacerse cargo de unos niños)...la responsabilidad directa es de sus padres...y no deberian de existir los "abuelos canguro"...entiendeme....salvo si se organizan las vacaciones en común...
Tal vez no esté acertada en esta opinión pero aquí la dejo....
Deseo que estes bien.
Y recibe molts petons.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Norma: Por supuesto que los niños necesitan vacaciones, i esto no es terrible en absoluto. Y si existe esta abuela, pues fenomenal. Tema resuelto. pero hay muchos otros casos, en los que no hay abuelas, o hay dinero para colònias i los niños estan ahí, unas veces solos otras acompañados del televisor. De verdad que éste problema exite y cada vez más.Besos,

Montserrat Sala ha dit...

De cap manera vull que us treguin un dia de vacances. Soc mare de profesores y jo mateixa he fet clases a la meva joventud. Jo parlo d'una altra cosa diferent. Llegeix bé i ho veuras.Gracies per comentar Ramón EastRiver.

Montserrat Sala ha dit...

Toro, es veritat que no es normal el que pase, però pase. Casa sí, casa també. Si en surt algún de dret tindrem sort.

Montserrat Sala ha dit...

Higorca: la distancia no importa entre los amigos de la globosfera. Cuando puedas y tengas ganas, escribe. No le dés mas vueltas. Besos.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna: NO sé si tens sort o nó, de no tindre nens, el que si es veritat es que de moment t'estalvíes un munt de problemes. Mes tard no se sap mai. Una abraçada forta. (El 19, pujaré a veure't.)

jg riobò ha dit...

Si me deja blogger.
Antaño la calle era la mejor cuidadora.

Antònia Pons Valldosera ha dit...

La solució seria que des de les altures es pogués harmonitzar la vida laboral i l'escolar però això no passa ni durant el curs. Hi ha persones que es fan favors: veïns, amics...etc. Una cosa pareguda als bancs de temps.
Els avis són una bona solució però a mi no m'agradaria ser àvia-esclava tot el dia amb les criatures amunt i avall. Ja vaig fer de mare i sort en vaig tenir de la meva que va ajudar-me. Vull dir que quan tingui néts per descomptat que en tindré cura però no vull fer de mama, vull fer d'àvia malcriadora. De tota manera nosaltres no vam tenir problemes amb les vacances perquè el meu home i jo som mestres i teníem tots les vacances al mateix temps.
No sé si la solució seria que el pare o la mare es quedessin a casa, dedicar-se tot el sant dia als nens i a les feines domèstiques pot ser avorrit i frustrant.
No tinc solucions màgiques, els casals d'estiu si estan ben muntats solen ser divertits perquè els nens s'ho passen bé: plàstiques, contes, jocs, piscina... No veig que s'estressin i a més els nens entenen prou bé que els pares han de treballar per a poder viure. Si els fas sentir com una nosa, probablemet s'hi sentin però si expliques les coses tal i com són t'entenen perfectament.
Genial la idea de la caravana. Jo recordo amb nostàlgia els dies de platja.
Un petó.

Montserrat Sala ha dit...

Amiga Antonia: Encara que no molt, però alguna cosa es va fent amb els horaris flexibles i tot aixó. També conec casos de parelles que en vista del exit desisteixen de tenir fills. Jo penso que es una cobardia, però, cadasqú ho veu de manera diferent. tú quand siguis avia, farás el que tothom: canguros a tope. Yá m'ho expllicarás.
Gracies per comentar, les teves sabies paaraules sempre són una llum.

Montserrat Sala ha dit...

J.G. Riubó: Blogger no sé siet deixarà, però jo sí. Allà vàrem estudiar moltes asignatures de la vida. que vàarem aprobar amb excel-len. Ara cal pensar, no obstan, que vivim en uns temps molt perillosos. I la nostra experiencia en aquest cas no s'en pot treure conclusions.
Salut!

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA