dimecres, 14 de juliol de 2010

LES VISITES DE CORTESIA

A mí m’agrade de rebrer-les i també de fer-les. Reconec que molta gent ho trobe pesat, i molts diuen que es un rotllo. Que de visita tothom es bó, que la gent ens mostrem diferents i superficials, que porte molta feina, per passar 10 minuts amb una persona que a la millor ni t’importe massa.. etc. etc. Ni saps si te conversa, no tan sols si es simpàtic

Jo ho veig desde una altra vessant. Quand convido una persona o més a vindre a casa meva a fer una café, posem pel cas, no la convido mai per compromís, ho faig, perque m’agrade coneixer millor aquest nou amic o amiga, perque, m’agrade poder-los obsequiar, amb un pastisset que he fet en un tris tràs, poso la taula per berenar, amb més cura, i trec el pols de la estança, sempre. Ademés em prenc 5 minuts per arreglar-me una mica el maquillatge i posar-me un polset de perfum.

Si soc jo la que estic convidada, en el primer que penso, es que és el que portaré a la anfitriona. Si té nens, asumpte resolt: una joguina per la criatura. Sinó una planteta o un ram de flors, per ella. Procuro ésser puntual però mai avans de l’hora. Mes aviat 5 minuts mes tard per donar temps, pero tampoc més d’aixó. Perque si ells també son puntuals, s’els farà la espera massa llarga.
Amb tots aquestos prolegòmens, dificilment una visita no pot ser un exit. De totes maneres encara falte una altra condició: saber anarse’n, aviadet, deixar coses per dir, i no enseñar mai el piset, en una primera visita.

20 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

Saps tot el que dius está molt bé i sobretot sapiguer anarsen a temps.

Ara m´enrecordo quan jo era petita, que la mare posava l´escombre al revés, quan les visites s´allargaven.

Una abraçada, Montserrat

Eastriver ha dit...

jajaja, Montserrat, saps que tens molta gràcia? Això del piset està molt bé, tot i que a mi ja m'agrada veure pisos, no per xafardejar sinó perquè m'interessa l'arquitectura (jajaja, no és una excusa, t'ho juro). També està molt rebé això del polsim de perfum i tot aquest protocol que segueixes. Petons.

Montserrat Sala ha dit...

Eastriver: Jo he estat jove i recordo rebre a casa meva les visites sentats damunt d'una cafifa i damunt una estovalla de cuadres, tots els plats de menjar i veure. Ere divertit. informal i els nens gaudien també. Tothom estave cómode, y la visita es poden allargar, unes hores i tots feliços, Peró, amic meu, les coses canvíen mes depresa del que hom voldría. Ara en aquestos moments no em veig aseguda al terra. La feina seríe aixecar-me. tot es difernt.Un Petó

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat, el truc de la escombra và molt bé. Però perque sigui completament eficaç cal ruixar-la amb un pesic de sal. No la savies eh?
Petons

Antònia Pons Valldosera ha dit...

Ai sí! La mare deia això de l'escombra. Això de la sal no ho sabia. Encara que no sé si ara funciona igualment amb l'aspiradora o el raspall o només valien les graneres aquelles que feien servir llavors, quan les posaven cap per avall.
Aqui al meu poble en lloc de fer-nos visites ens trobem al bar per fer el cafè. Fa un tamps el meu home arribava molt tard a dinar i hi anava cap a les 12. No és que arranjéssim el món amb les nostres converses però era agradable. Ara, puc prometre i prometo que, quan la cosa anava de marujeos i ruqueries deia que tenia feina i marxava. Ara, arriba molt aviat i no tinc temps. Sóc lenta.
M'ha fet gràcia això de treure la pols de l'estança.
Una vegada hi va haver un nen a qui li vam demanar de fer una redacció sobre la família. Va dir textualment:
"La mare tot el dia frega i neteja per si ve algú".
Vam riure molt i ell, ara que ja és gran, també ho recorda i sempre que en parlem riem. Diu que la culpa era de sa mare perquè ell s'amoïnava de veure-la sempre com un escarràs.
- Per què tornes a fregar si ja ho vas fer ahir?
I la bona dona responia:
-I si ve algu?
La mare també sempre tenia pastes i una ampolleta de moscatell pel mateix.
Un dia aquest algú indefinit es va presentar: el moscatell hi era tot però les pastes de xocolata se les hava menjades el gat.
Petons.

Montserrat Sala ha dit...

Es molt graciós, això que expliques, Antonia.
Tipic dels pobles. Jo en conec més d'una que es pase el dia abrillantant per si vé algú. jajajaja!
El que no he fet mai de manera regular es anar a esmorzar amb les amigues. No m'agradat. Prefereixo trobar-les a tai-ji, a clase de francés, de alemán. o anar al cine. Cadasqú....

Merche Pallarés ha dit...

Chica, ¡qué mala anfitriona soy! Solo te ofrecí un vaso de agua, ninguna pastita y te enseñé ¡la casa! La próxima vez seguiré un protocolo más estricto. Ahora, te juro por Snoopy, que no puse ninguna escoba al revés detrás de la puerta. Besotes, M.

Montserrat Sala ha dit...

jajajaja! que simpàtica eres Merche, como tu no hay dos el la red. Es verdad que yó, que soy una persona de alta alcurnia, necesito un prococolo, mas de acuerdo con mi categoria social. Visto està que no te enteraste, y te disculpo per ser la primera vez. hasta la pròxima, si te encuetro.
Besos.

J. F. Guíxols ha dit...

jo també sóc dels qui m'agrada xerrar amb la gent, i les visites són una forma molt bona de fer-ho

Montserrat Sala ha dit...

D'acord, amic J.F. Guixols. Ja está convençut de que és el que parlo? Quand ens veiem de visita, encara que sigui menys protocolaria, en parlarem. Salutacions.

Anna Jorba Ricart ha dit...

Montserrat...
Entiendo la visitas de buenas maneras, para que las personas se sientan relajadas y a gusto,me parece bien mimar los detalles, yo tambien lo hago, me gusta avisar y que me avisen, sentirme cómoda y que los demás se sientan bien conmigo... me gusta compartir un ratito de charla, me gusta que se acuerden de mi, y más, si no estoy bien...y viceversa...
Me gustó y tengo un buen recuerdo de tu visita amiga...de tu obsequio que tengo delante y veo cada vez que me siento ante el teclado...quise que vieras el sitio del"pisito"...jajajaja ¡¡que frase más genial!!...en dónde caí o el cuarto de los ordenadores.... para compartirlo contigo....
Me siento muy halagada de que vinieras a verme y seguro que en cuanto pueda voy a verte....solo dame tiempo.
Me encanta la gente franca y sincera...como tú.
Molts petons.

Montserrat Sala ha dit...

Moltes Gracies Anna: Jo no se´si varem cumplir tots els protocolsl y tots els requisits que calie, pero la veritat es que vaig estar molt bé en la teva compañía i estic desitjant tornar.
Segurament serà el dia 19, que he de pujar en aquest sector. Cap allà ales 12 ó 12.30.
Una abraçada ben forta però amb cuidado!!! que no s'hme clavin ells ferros a mí! jajajaja

TORO SALVAJE ha dit...

Bons consells encara que jo no els aprofitaré.
Em cansa la gent.


Petons.

Montserrat Sala ha dit...

Si potser cansa; tampoc es un ejercici que s'hagi de fer molt sovint. Però s'apren molt escoltant i obsevant la gent. Esclar que en hi ha que no els hi fa punyetera falta. Guarden per ells tota la saviesa i el talent. Salutacions

Merche Pallarés ha dit...

Ay, Montserrat creo que tu y yo no nos vamos a entender... Educaciones diferentes, países diferentes... Perdona pero te voy a borrar de mis links, aunque estuvieras TAN contenta. Me supo a ironía tu agradecimiento. Besotes, M.

jg riobò ha dit...

Sin ascensor las visitas se reducen al mínimo.

J. F. Guíxols ha dit...

M'ha quedat la idea que no li ha agradat el meu comentari... no ho sé...

Montserrat Sala ha dit...

Absolutament, però penso que encara voste tampòc es creu el que li dic.Per la meva part estigui tranquil. Ben cordialment

Montserrat Sala ha dit...

jg Riubò:no es el caso, si se vive en una planta baja. Muy cordialmente

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Me encanta recibir gente en mi casa, reuniones, charlas o tertulias alrededor de una mesa, hablando de mil temas, disfruto como una loca preparando cosas que sé que les gusta a nuestros amigos, no me importa pasar unas horas en la cocina, luego en la sobremesa, a poder ser, estar en silencio escuchando cada cosa de las que dicen sobre todo si son gentes que tienen experiencias. Algo distinto tenemos los de nuestra mentalidad, a veces son las dos o las tres de la mañana cuando nos despedimos todos y hasta la próxima. Me lo paso en grande¡¡¡¡Se me olvidaba!!!!!!!! Ya estoy de vuelta, nos lo hemos pasado muy bien con amigos por el mundo. Besos querida amiga.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA