dimecres, 7 d’abril de 2010

ELS JOCS DE SOBRETAULA

No es que m'agradin especialment, pero reconec que practicats en ruenions de familia, en alguna sobretaula, en un dia festíu i plujòs, són un passatemps agradable i divertit que, ajude molt a coneixer els teus adversaris de joc, tan si son nens com adults. Familia o bé amics.
En primer lloc es una forma de fer molt contens als petits. Per ells poder competir amb persones adultes, es estimulant, i per les mes grands es una stisfació veure com gaudeixen, de la rivalitat amb els grans, en igualtat i de com els volen guanyar, encara que sigui fent un munt de trampes.
Es també riure. Un riure trepidant, un riure total i sà. Es picabaralles asegurades quand hi algù que no es pren gens bé el ser perdedor. Es el moment de fer pedagogía, i fer-los veure que a la vida perdràn moltes més vegades. que mai tindrán totes les bases al séu favor. Aprofitar per recordárlos-ho, sense pedanía, els farà bé.
Passe l'estona i l'ambient es cada vegada més engrascador. Una cosa s'ha de tenir amb compte: i que és importantìsima. En cap circumstàcia s'ha de jugar amb diners. Ni de curs legal, ni de les antigues pesetes, ara arroconades i destinades per aquestos usos. Com molt botons o sigrons. I....A jugar!!!!!

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

Jo no hi jugo mai. De petita si, jugaba amb el meu germà al dominó amb unes fixas de fusta.Jo amb conexie les aigües de la fusta i sempre agafava el doble VI, fins que un día el meu germá s´en va adonar, i les va llimar.

Bona nit i bona hora fins demà si Dèu vol, Son les 23,15 h., m´en vaig a fer nones.
Una abraçada, Montserrat

Monja de Clausura Orden de Predicadores ha dit...

Gracias por pasase por mi casa. Veo que ya ha regresado de sus pequeñas vaciones, es bueno romper un poco lo de cada día, uno se puede enriquecer.
Santa Nit
Sor.Cecilia

Anna Jorba Ricart ha dit...

A nosotros nos gusta jugar a cartas, al 7 y medio....pero con alguna moneda...

Pedro Ojeda Escudero. ha dit...

No me gustaban mucho ni cuando era niño. Ahora sólo cuando las circunstancias lo piden y uno está a tono y con la compañía adecuada.
Lo peor: llegar a un lugar en el que ya se está jugando y tú no logras pillar el mismo estado de ánimo entusiasta...
Saludos.

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat: doncs si no hi jugues mai, proba de jugar amb la teva neta al parxís o la oca, al-lucinarà. I quand sigui mes grandeta li ensenyes a jugar a escacs. Veuràs el resultat. Un petonàs.



Hola Sor Cecília. Penso recordar que avans em tractave de tù. Hi algún mmotiu per aquest canvi? Suposo que en el seu cas no deu tindre temps pels jocs i la distracció. Llàstima!!!

Montserrat Sala ha dit...

Les cartes ja son més gormandes. I el 7,1/2
encara més. Cal estar al aguait i si pot ser jugar a la mona. Moltes abraçades carinyoses, Anna Ricard



Sr. Ojeda, Tampoco me lo imagino jugando al Trivial, o la dominó. No es cosa para intelectuales. A mí, en canvio, me agrada jugar al Scrable, muy de tanto en tanto, con la familia.
Un saludo muy cordial Proferor

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Me encantan, la verdad es que solamente se jugar al parchís y al ajedrez, pero eso si, nunca hago trampas, todas las noches que podemos mi marido y yo jugamos al parchís después de cenar, lo mejor es que jugamos con doce fichas, de esa forma se alarga mucho más la partida, me lo paso muy bien, creo que es divertido.
Un beso

Montserrat Sala ha dit...

Higorca, celebro que te gusten los juegos de sobremesa. A mí me agrada mucho el Scrable, y en vacaciones o en los domingos frios de invierno, por la tarde, suelo practicarlo si tengo contrincantes. Un bosote.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA