dissabte, 3 d’abril de 2010

DES DE EL PIRINEU DE LLEIDA

Als meus amics de la globosfera, aquest nous amics que no conec personalment, però que tan aprecio, a les noves amistats, que he afegit a las meva llista de persones imprescindibles, i volgudes, els voldria explicar una mica com es l'entorn que em moc molts caps de setmana i especialment aquestes vacances de Setmana Santa.
El poblet té pocs habitants, uns 2000 aprox. i es molt aprop de Andorra, (22 Km.) Per lo tan, hi ha bones comunicacions, bones carreteres, bons restaurants, i es degut principalment a la proximitat de moltes pistes d'esquí, i de una grandíssim centre de compres internacional com es tot el Principat d'Andorra. Per aquí hi passe molta gent de tota al península. De manera que si es vol distracció i moguda, es trobe a un pas.
Però els paisans de la vila, son les persones pageses de tota la vida, que veuen passar el progrés i la modernitat per davant dels seus ulls, i no pestanyegen. Son els pagesos de sempre, els ramaders, les quatre botiguetes de queviures, quatre o cinc bars, una farmàcia i para de comptar. La bonhomia amb cames i el talent dissimulat.
Aquí es coneix tothom, i les hores, puntualment senyalades per el rellotge del l'Església, passen lentes i tranquil-les. Es descansa i el més curiós de tot: Aquí hi ha temps a dojo,
i encara en sobre. Es pot llegir, fer pastissos, escriure, passejar, xerrar amb el veïns, anar a comprar bona carn, un bons embotits, i el que a mi m'agrade més: Seure el sofà i veure com es consumeixen els troncs de la llar de foc, amb un llibre a les mans.
Per mí es el programa preferit. Des de la meva tranquil-litat us desitjo a tots: Bona primavera!!! i joiosa Pascua!!

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA MONTSERRAT¡¡¡¡
Quina al-legría més gran i que bé que descrius aquest poble de montanya.
ALSA PAIA!!!,PASSATU MOLT BÉ, T´HO MEREIXES.

Una abraçada de la teva tocaia que ja et trovaba a faltar. Montserrat LL.

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Querida amiga: Estás donde se crió, desde que tenía un mes, mi marido, el lugar es precioso, nos gusta a nosotros pasear por el. Te deseo unas felices Pascuas y que tu vuelta sea muy buena, donde te encuentras hoy puedes respirar bien y relajarte físicamente y moralmente, estás más cerca del cielo ¿verdad? Otra cosa es que San Pedro nos quiera o no. Es broma ¿te has comido la arengada, la çebolleta y la escarchofa a la brasa? Que rica. Un besazo amiga, hasta muy pronto.

Jan Puerta ha dit...

Potser estàs a Castellciutat?
Tot el que expliques de la gent de pagès, em recorda les meves vivències per el Pirineu i la serralada del Cadi Moixero de la qual en soc un enamorat. Fa pocs anys pensava que acabaria vivint en algun poblet d’aquells que sempre sembren iguals.
La ruta d’Andorra, sortint del Baix Llobregat era una de les meves predilectes. –Crec que encara ho es, malgrat la distancia- Ja sigui anant-hi per el Cadi o be per Pont de Suert. Tinc tants records que potser haure de fer un capítol especial el dia que escrigui les meves memòries. (Broma)
El hivern passat vaig fer el mateix exercici que dius, davant de la llar de foc. Em sembla que aquest any hi tornaré.
Una abraçada.
Estic visitant per segona vegada els mateixos llocs del sud xilè que vaig viure en el terratrèmol. Aquest es el motiu de la meva absència.

Monja de Clausura Orden de Predicadores ha dit...

FELIZ PASCUA DE RESURRECCIÓN.
Sor.Cecilia

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat Llagostera: Gracies per els bos desitjos. T'he fet cas. HO he passat moltbé.
Una abraçadeta, guapa!



Querida Higorca: que tu marido es de por allí?
El mundo es un pañuelo. Ya me contarás como y donde. Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Jan: M'agrada aquesta comunicació fluida que hem encetat. Gracies.
Casi, casi ho encertes. Però no es Castellciutat. Insisteixo: calent, calent. Veig que et recordes bé de tot aixó malgrat el temps i les experiencies viscudes. Aviam si t'agafa l'enyor, tornes algun dia, i ens podem coneixer.
Díus que has tornat al Sud de Xile. Com ho has trobat? encara hi ha boses de miseria? Ha arribat ja ulguna mena d'ajud pels damnificats?
Una aabraçada, amic.

Anna Jorba Ricart ha dit...

Montserrat...no he visto el nombre del pueblo...pero por lo que describes, me ha de gustar, esa tranquilidad, la sensación de tener más tiempo...
feliz primavera para ti tambien...
Un saludo.

Montserrat Sala ha dit...

Germana Cecília: Gracies per els bons desitjos, que s'han fet realitat. Una abraçada, amiga.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA