dijous, 8 d’abril de 2010

EL POBLES BLANCS D'ANDALUSÍA

Ara ja fa molt temps que no he estat per aquelles contrades. Però els conec molt bé. Penso en ells perque és ara quan més bonics llueixen. En la Primavera.
El blau intens del cel. El blanc acabat de pintar, i les flors que adornen finestres, balcons i patis, tot el conjunt, es una maravellla. Un espectacle que recomano vivament, a tots els que encara no l’ han vist. Els seus carrerons estrets, les reixes de cada planta baixa, farcides de geranis i gladiols, impregnat tot d'olor a jasemí. Són un conjunt de coses que fan que a vista de pardal, o desde els fons de la vall, es configuri un cuadre magnífic i multicolor de una bellesa incomparable i inconfusible. Una pintura naif perfecta de formes i colors, dignes de la millor paleta, en mans del millor artiste.
Aquí a casa nostra, sòm mes amants de la pedra per les nostres façanes, segurament perque es mes forta i no cal tan entreteniment, Es mes practic i còmode potser, però no hi ha cap dubte que les façanes que he esplicat guanyen en brillantor i en estética. I donen al-legria al seus moradors. Deu ser per aquest motiu que allà sempre sont a punt de cantar i balllar.
Per descomptat que per aquí, sòm com la pedra: austers, seriossos, i poc amants de la "juerga flamenca". Ves per òn i sense pensar-m'ho, he descubert la sopa del all. El com i el perque l'entorn influeix en el tarannà les pobles i les seves gents.

12 comentaris:

Jan Puerta ha dit...

Alguns pobles costaners catalans be podrien passar per pobles de l'alpujarra granadina o per qualsevol del sud.
Cadaquès per exemple es un d'ells. Ara be, les flors no solen ser part del mateix àmbit decoratiu.
Personalment m’agrada el blanc i el contrast amb el cel ple de núvols. Els geranis vermells son altres dels components que li donen una personalitat al pobles andalusos.
Una abraçada

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Andalucía es otra cosa, nada tiene que ver con nosotros y digo bien, con nosotros, aunque yo enseguida me meto en juerga, pero cada "región" o autonomía aunque no queramos es una cultura distinta, también el sol, las fronteras y un largo etc. cambia todo, es bonito el sur, como bien dices con sus casas encaladas, su cielo azul y sus flores en todos los lugares, y yo añoro esos cielos de atardeceres color plata sobre mi mar Mediterráneo, mis barcas, mis playas y aquellos lugares con olor salado que nos llegaba de esas olas que embriagan.
Me quedo con las dos, pero algo más con ese norteste maravilloso.
Besos

Montserrat Sala ha dit...

Bon dia Jan: Coincideixo, amb tú que Cadaqués es també un poble blanc, i en tenim algun altre. Peró els de Andalusía, tan del interior com a la vora del mar, son especials. Potser les flors, l'absencia de núvols...
Gracies per visitarme amic.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Higorca: Los pueblos del litoral Maditerráneo
tienen unas características, que les hacen diferentes i atractivos. Afortunadamente para nosotros, porque los turistas de todo el mundo los
también lo creen así. Un montón de abrazos.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bon día Montserrat:

Tens raó que als andalusos, sempre estan contens i també son més ploraners, ja ho veus en les processons.

Nosaltres els catalans tenim fama de ser més seriosos, el meu pare ho deia: Cadasqu´un a casa seva i Dèu a la de tots.
Jo, veus sóc mes oberta, será perque fa 35 anys que visc a Valencia.
Pero aixis i tot no escalfo mai cap cadira de cap veina.Això si amb tenen sempre que hem necessitan.
Això si m´agrada posar el nas en els blogs.Ja, ja...

Reb una forta abraçada d´aquesta catalana resident i empadronada a Valencia, Montserrat LLagostera

Montserrat Sala ha dit...

Es una alegriai sentirte de bon matí, amb la salutació de la pau i el bé. Gracies Montserrat Llagostera Vilaró

Anna Jorba Ricart ha dit...

Cada arquitectura y paisaje tiene su belleza...España está llena de rincones de norte a sur...aunque tambien imprimen caracter las regiones...andalucia,es verdad, blanca,luminosa,alegre...pero...cataluña..no menos....

Monja de Clausura Orden de Predicadores ha dit...

¡Hola Montserrat!Es cierto tu comentario, conozco casi toda España y he de confesar que es preciosa. Andalucía...tiene su encanto como bien ha descrito. Yo como catalana, residente empadronada en Valencia sólo hace tres años, a semejanza de nuestra amiga Montserrat Llagostera, adoro mi tierra, sus costumbres y sus gentes, pero ...estoy donde estoy y también es bonita, aunque le diré que la alcaldesa Rita Barberá a puesto Valencia en una alfombra de flores por todos los puentes y parques.
Andalucía sí, azul o gris, pero poco que ver con nuestra tierra.
Gracias por sus comentarios tan bien expresados.
Sor.Cecilia

Myr ha dit...

No estuve en Andalusia en primavera, pero si he recorrido sus olivares en Otoño. Fué sensacional.

Me anoto volver en primavera...

Un fuerte abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna: Repasant el teu comentari, penso que aquests poblets blancs, no en tenen cap tipus de estudi arquitectònic. S'han anat construin a poc poc, agafant mig metro d'ací, mit metro d'allá. I ha sortit el que ha sortit, espotàniament de la mà del homes que les habiten. S'en pot dir un conjunt armònicament asentat on a ells el a vingut bé, tot que que d'aixó ja en fà molts anys.
Catalunya per descomptat que també es molt lluminosa i intima en molts llocs de la costa.

Montserrat Sala ha dit...

Germana Cecília. fa molt bé en adaptarse allà ón li toque d'estar. El meu amic Ciriac deie: Millor fer un traball que t'agradi. Però encara millor procurar que t'agradi el trebal que has que fer.
Gracies inmenses per la seva visita, i el seu comentari.

Montserrat Sala ha dit...

Querida Myr: Ves yo no conozco este panorama de Andalucia en Otoño ni tampoco de Invierno. Y a fé que me gustaría. Por cierto "Andalusia" es Andalucia, pero en catalàn.
Tu visita me hace siemre feliz. Gracias!

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA