diumenge, 15 de novembre del 2009

somnis i insomnis

SOMNIS I INSOMNIS

Es ben entrada la nit, i penso en mil coses que en fan patir, en cent coses que m'alegren el mati i la tarde. penso en les coses que m'agradríe fer i no faig, penso en totes aquelles amigues de la infancia, quand jugaben a saltar corda o a les carranxes. Penso en els meus fills ja tan grands i tan posats. Penso en els pares potser incompresos i imperfectes, ja traspassats. en les meves precioses netes, que els hi tocarà viure uns temps convulsos i contaminats,...tot un garbuix d'idees que em volten pel cap ara maateix, i em neguitejen.
Vull pensar en una nova primavera, en el retorn del ocells, en el reneixer dels cerals als als camps de cultíu a les meves terres. Vull gaudir de les notes de final de curs de totes les meves netes, que son fins ara molt bones. I sobretot, sobretot vull sentir-me ben viva. Soc optimista per naturalesa, i rés fa pensar ara com ara, que vagi a passar quelcom que m'ìmpideixi reviure totes aquestes sensacions. Per lo tant vaig a començar per comptar ovelletes, per acuclar el ulls i demà sera un altre dia!

2 comentaris:

montse ha dit...

Espero que et vingués aviat la son, perquè quan tens el cap tan plé de pensaments, de vegades és bastant difícil posar-lo en blanc per a poder descansar.
Una abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Sí, em vaig poder relaxar, i per fí la són va arribar......Gracies pel teu cuidado generós.