diumenge, 22 de novembre de 2009

ELS OFICIS DESAPAREGUTS

No fa gaire, en una exposició de forja, faig començar a contar mentalment la quantitat d’oficis que ha desaparegut, i que van desapareguen amb els anys.
Vaig treure’n una conclusió clara. Ningú però ningú vol ésser forjador, terrissaire, ferre, matalasè, picapedrer, pastor, llenyataire, carboner,calderer,
guarnicioner,..Endemés molts d’aquests oficis tampoc tenen una raó de ser, avui dia, però, dels oficis d’ara mateix, dels que encara donen per viure i aixecar empreses, amb el jovent que ha de prendre la determinació de tirar cap un camí o altre, n’ hi ha ben pocs que vulguin ésser: pintors mecànics, paletes, pagesos, fontaners, xispes, teuler, carnissers, o chofers...etc.etc. Alguns potser per seguir la tradició familiar o perquè ja tenen el negoci ben muntat, són la excepció. Dels demés, tothom, s’apunta als oficis tecnològics, pedagògics i informàtics. Ho trobo bé i legítim.
Però , es que els oficis de tota la vida, no son prou rentables, i no tenen la suficient categoria, que si no van acompanyats d’un títol universitari, ja no valguin per a rés? Es té la sensació, que si un fill o un veí o un amic, escullen alguna de les opcions avans esmentades, són gent de poca vàlua, persones ignorants, o poca cosa més.
Penso que en general, aquesta opinió, que no compareixo, es del tot errònia. Esclar que cada casa es un món, però cal pensar,sobre totes les coses, que es molt millor un bon pagés que un mal arquitecte, per posar el cas.
Ningú s’ature a pensar que amb un bon aprenentatge de fuster, una persona ordenada treballadora i que sàpiga complir, com a indiviu amb la seva feina, i amb la societat, pot ésser i de fet o és, un excel-lent i gran perssonatge. I afegiría que amés a més un inmillorable cap de família.

2 comentaris:

Norma ha dit...

Cuanta razón tienes en tu entrada.
Todos no pueden ser en la vida profesionales universitarios. Los trabajos de oficios están mal pagos?, sí, pero son sumamente necesarios.
Si huebiesen más escuelas de oficios, seguramente no habría tantos chicos que fracasan, que dejan de estudiar, estarían más ocupados en forjarse un futuro. Todo depende de una política estatal adecuada que revalorice esa actividad.
Montserrat, ¿quién no necesita a un plomero, a un carpintero, a un electricista o a una modista?
Seguramente que esos chicos estarían aprendiendo un oficio en lugar de estar en la calle vagando, bebiendo o drogándose.
Gracias por tu entrada. Besos.

Estela ha dit...

Hola Pasaba por aqui no se ni como he llegado pero me gusta lo que escribes..te contesto en castellano pues el catalan lo hablo pero no se escribirlo.

Llevas toda la razon esos oficios se estan perdiendo en parte porque casi no te ganas la vida cada dia tenemos que pagar mas impuestos y son trabajos duros te lo digo porque yo tengo una tintoreria y es un trabajo artesano ya que todo lo planchamos a mano, y cada vez tenemos que trabajar mas para ganar menos, y son oficios que queman mucho y desapareceran.

Ha sido un placer leerte, me quedo contigo, creo que podemos ser buenas amigas.

Un abrazo!!

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA