diumenge, 1 de novembre de 2009

CREUER S. FRANCISCO-MEXIC (continuació)-7

Vist Mazatlàn, un quede amb la impresió de que tots els punts d’aquesta costa del Pacífic, son molt semblants per no dir iguals. Apart de que sigui molt més poblat i important en nombre d’habitans, la bruticia impere, i el retard en en el nivell de vida, en les infrestructures, i en els equipaments, es fan ben pal-lesos. Aquesta ciutat però, guarde encara molts vestigis de la dominció epanyola que và durar tres-cents anys,i que la fà molt atractiva. Hernan Cortés hi va tindre molt a veure. En general la gent encara està resentida del tracte rebut dels conqueridors i evangelitzatdors espanyols. I la cosa ve del l’any 1534, any de es va fundar la vila. Des de aquest port, s’enviavem cap al regne de Felip II d’Espanya, vaixells carregats de plata que s’extreie de la regió .
La plata actual, i part important de la economía del lloc, la extreuen ara del fons del mar. Son els famosos camarones, o gambes molt apreciades, que pesquen per aquestes badies amb la més grand flota pesquera del món, de l’especie. Uns vuit cents pesqués s’hi dediquen, a extreure’ls de les aigues càlides, que també son habitades per dofins.
El paissatge natural de les valls, muntanyes, platges, rierols, i demés es molt maco. Tot es veu molt verd. Tè molts paratges aunténticament verges. Les explotacions agrícoles del país, a vora mar no es veuen, pero es induptable que hi son. Ens han explicat que en algunes regions es cultive arròs, però sobretot blat de moro. Tambe el que es veu en tot els illots i paratges semi-desertics, son el famosos cactus. Alguns tan grans que realment semblen palmeres. També es interessant veure la cantitat de mides i classes diferents que n’hi ha. En tot cas es un paissatge completament diferent al de le costes mediterrànies, i només per aquesto motíu, ha valgut la pena venir

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA