divendres, 13 de novembre de 2009

UN PASSEIG POR LA TARDOR

El dia es curt, la llum escasa i el fred ja ens comence a sorprendre. Les fulles dels arbres, tocades i seques pels vents proppassats, han fet el seu treball, i només les que s’aguanten penjades és, per l’escasa pluviometría i la manca d’humitat.
Tot té color de tardor plena i els olors ja son els del l’hivern . Les calefccions es disparen al vespre, i no caldrà esperar masses dies per que ja funcionin a plé rendiment. Es comence a pensar en les celebracions de Nadal i algunes mestresses fins i tot, preparen imaginativament els menús d’aquells dies i fan números.
No cal avançar-se que tot arribarà. Mentres tant es millor donar un respir als proyectes i gaudir de la estació del any més melancólica, més romántica i mes trista.
Passejar per una avinguda sobre les fulles dels plataners, lladoners i de altres arbres de fulla caduca. Sentir el sorroll de les propies petjades, cenyir el cinturò del abric i pujar el coll ben amunt, mentre els cabells es mouen al compàs de les flairades, i repirar profundament….Ahhh! quina delicia! Es un plaer dels Deus, o al menys a mí m’ho semble. I si desprès pots entrar al caliu de la teva llar….esseure’t al teu raconet i reflecxionar, penses en l’afortunat-ada, que ets, de saber gaudir de les petites coses de la vida.

2 comentaris:

montse ha dit...

Ha estat agradable aquest passeig saborejant tot el que t'envolta!!
Una abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

M'agrade que em segueixis en les meves passejades pel món. encantada!

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA