dilluns, 30 de novembre del 2009

ELS ACCIDENTS DE TRANSIT

No hi ha cap final o comencament de setmana que no ens recordin puntualment i si pot ser en imatges, la quantitat de morts a les carreteres, acompanyats per un gran nombre de informes sobre les estadístiques, del perqué i com es produeixen, i del ferits que es capitol apart i molt important. Si és avans d’un pont o de les minivacances de Pascua, o Nadal, llavors ja tenim campanya de la Dirieció Nacional de Transit, o els consabuts consells de les Autoritats dels Guberns de les diferents Autonomies. Campanyes d’altra banda que fan posar el pels de punta.
“De color bien, pero no flota”, que dirie el meu amic Ciríaco. I que és el que pase? Que no hi hagi manera de aturar aquesta sangría en vides humanes, sempre impagades?... Aquestos ensurts, quand només es tracte de ferits, i el problema tan enorme que li pot representar a algú que necesite el vehicle per guanyarse el pa? Son tantes i tan variades les calamitats, que represente un accident de carretera, que si ho mesurèsim bé, s’ens pasarien les ganes d’anar amunt i avall a descansar, a cansar-nos ò a desconectar. I ademés ens sortiríe més barat, i més ecològic. Oh! Es que és per rumiar-s’ho! I per si fos poc, sempre pots rebre, amb culpa o sense.
No crec pas que el meu escrit vagi a canviar, la economía mundial, ni la tranquilitat del pares amb fills adolescents, ni el avenços importants en ingenieria i bioquímica. Ni ho pretenc. Asumeixo perfectament com usuaria, que la simpla posessió d’un automòvil, done una llibertat mai sumiada en altres époques de la nostra historia recient i passada. Quí es ressiteix a volar i admirar paissatges desconeguts i maravelllosos, visitar els familiars llunyants, o anar a la platja del costat de casa? Aquí està el quit de la qüestió.
Es urgent sopesar els grans riscos, per les estones agradables i treure’n conclusions, perque tots ens hi va la vida

5 comentaris:

Estela ha dit...

haces una reflexiones muy acertadas muy de cada día..Es lo que estámos viviendo todos los días accidentes cada vez más muertes pero amiga mia es normal ahora en una casa que viven cuatro personas hay cuatro coches...Es que hay escesos de todo y de accidentes tambien.


¿Sabes? creo que aprendere a escribir catalan contigo.

Un abrazo!!

Isabel Huete ha dit...

Yo creo que el mal generalizado es el poco sentido cívico a la hora de respetar las señales y a los demás conductores. Hay gente que utiliza el coche como un arma de destrucción masiva sin importarle los efectos colaterales. A mí que el loco o el prepotente o el imbécil de turno se la pegue me da igual, allá él o ella con lo que hagan con su vida; lo que me fastidia es que por su culpa maten o hieran a otros que nada tienen que ver.
Es una pena la cantidad de vidas que se pierden por la estupidez humana.
Gracias por tu visita y un beso grande.

Montserrat Sala ha dit...

Sí, si, claro, ahí es donde duele, que el poco sentido común, i la irresponsabilidad de muchos,
sea tan grande flagelo para todos.
Gracias por tus palabras, Isabel, i por tu visita.
Besos.

Montserrat Sala ha dit...

Me halagas inmerecidamente,Estela. Sólo, escribo pinceladas de actualidad. Me alegro, de todas maneras que mis escritos hayan despetado tu interés por mi lengua. No es tan difícil entenderme, verdad? Gracias por tenerte en mi parrilla de fotos. Besos.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola amiga montserrat S.:
Ves avui disfruto llegin el teu blog i comentante tantes entrades com pugui.
a les carretera hi ha molt de ximplets, que van fe-se el xulo.
El meu home, no es pas mal parlat.Però es que de vegades el fan sortir de pollaguera, al veure les imprudencies que fan.

Petons.Montserrat ll.V.