dimarts, 21 d’agost del 2012

FETS I GENT


Totos propietat de M. S. P. aquí el Gran Teatre del Liceu

Les Rambles de Barcelona.

De totes es vies, carrers, avingudes passejos i passatges de Barcelona, la més emblemàtica la mes visitada i transitada, de la Ciutat Comptal, és sense cap men de dubte: les Rambles.  No hi ha turista o visitant que passi per Barcelona, que s'estigui de anar-hi.  I es que es un lloc certament molt peculiar. Es lloc d'encontre, de restauració, de mercat, de compres de tota mena, i sobretot es lloc d'espectacle. Perquè allà s'hi donen tota classe de re presentacions al carrer, i en locals tancats de molta categoria, i de més dubtosa qualitat i acceptació.
 El Gran Teatre del Liceu, se'n endú la palma, per antiguitat, per prestigi i per l'alta categoria dels seus muntatges operístics de primer ordre. Els millors i més afamats grups de dansa clàssica i moderna, solen actuar allà. Un altre teatre, i un altre escenari que presente un espectacle porno, a més a més dels museus, i les magnífiques estàtues humanes. potser també caldríe parlar dels trhileros, dels top manta, i del pintors o dibuixants i caricaturistes. també del equilibristes, tanguistes, que juntament amb els grups musicals dels llatino-americans, conformen la moguda que s’hi monte a qualsevol hora de la nit o del dia. La Boqueria, l'Esglesia del Carme i les floristes son un reclam segur per el visitant, que hi passe embadalit i bocabadat, sense poder-se resistir al seu encant.
Hi són també els pidolaires els gitanos, els roda monts, que es barregen sense cap complexe, amb gent elegant que surt de sopar o d’alguna festa o boda. Les Rambles en totes les estacions del any, i de tots el anys passats i venidors, estan i son sempre de moda.








16 comentaris:

Neogeminis Mónica Frau ha dit...

Pienso alguna vez, caminar yo también por allí.
Gracias por el adelanto!
=)

Unknown ha dit...

Cada dia, en algun moment penso en alguna de es anècdotes que he viscut a es rambles des de el dia que els meus Pares van dur-me per primera vegada.
Cada dia es mes difícil la distancia quan deixo volar els records.
Una gran entrada per alimentar-los.
Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Hola Neogéminis: Seria un honor para mí poderte acompañar, a conocer las Ramblas de barcelona. decídete, i cruza el charco, mujer. Son unicas.
Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Jan: Em sap greu d'haver despertat, el teu enyor. No era pas al meva intenció. Peró et comprenc. A mi m'agrade molt viatjar i coneixer món, i ho he pogut fer. Peró viure lluny de Catalunya, no em seria possible.
Tot i que soc mes rural que urbanita.
canto les excelencies de les Rambles perque reconec que es un lloc diferent
i molt interessant, però no es ni de bon tros, el meu destí favorit.
Una abraçada.

MAMÉ VALDÉS ha dit...

Regreso después de tres semanas fuera de la blogsfera, un saludo, ya me iré poniendo al día...

Norma ha dit...

Ya lo decreto Montserrat, gracias a que camino por Barcelona me siento tan feliz. Cariños.

Montserrat Sala ha dit...

Bienvenido Mamé: Me alegro de tu regreso. Estábamos solos en al globosfera.
Supongo que lo has pasado bien. Te ví en la fiesta de Moros y Cristianos.
Saludos.

Montserrat Sala ha dit...

Oye Norma,¿lo dices de verdad? ¿estas en Barcelona? Y no me has llamado?, mira, si permaneces, dias por aquí. me gustaria mucho conocerte. en estos momentos estoy en el campo, pero bajo la semana que viene. dime algo y te mando el teléfono. UN beso.

Pluvisca ha dit...

Es que on únicas, se puede ir muchas veces y nunca wes igual, es como una caja sin fondo llena de sorpresas.

Petons

Montserrat Sala ha dit...

Es així mateix, Pluvisca. Les Rambles son elles per si soles espectacle. I com tu dius, sempre hi ha coses noves.

Graies per donar-me el teu parer, guapa.

Eastriver ha dit...

Montserrat, qué maca surts en la gran escalinata de la Mariona Rebull, jaja. Talment com el que ets, una gran senyora. Jo, que sóc abonat al Liceu, i que m'encanta la lírica, també tinc la meva pertinent fotografia en aquestes escales, jaja.

Les Rambles tenen màgia, encant. Són el rovell de l'ou de Barcelona. I sí, junt amb la plaça Real, la Boqueria, la Virreina i d'altres, el Liceu és el cor de les Rambles.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Ramón: penso que aquest tema donave per molt més. He passat massa de puntetes. Perquè les Rambles, son
moltes coses alhora. De vegades es fan tonteries que no tenen explicació.

Dius que tens abonament al Liceu?. A mi se'm va passar la data. Però casi ho prefeixo, així trio millor allò que m'interesse.
Estic d'acord en que el Liceu es el cor de les Rambles.
Gracies per la teva amabilitat en comentar.

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

Gracias Montserrat por darme un trozo de mi Barcelona, tengo un especial cariño con las ramblas y un lugar de predilección es el Gran Liceo,
lugar donde con frecuencia mis padres me llevaban.
Muchas gracias por considerarme una poeta, tengo que aprender mucho, mucho para ser algo relevante.
Con ternura le dejo un beso
Sor.Cecilia

Montserrat Sala ha dit...

Hola sor Cecília: la leo siempre,y no la comento más veces, para no darle mas trabajo, para que no se vea en la
obligación de darme respuesta.

Es demasiado atenta.
Gracias de todos modos, pero si algún dia se le "olvida", sepa que no se lo voy a tener en cuenta.

Un abrazo.

Myriam ha dit...

Si, esas ramlas tiene un encanto muy especial. Ya las visitaremos juntas cuando visite Barcelona.

Besos
Pd Linda foto

Montserrat Sala ha dit...

verdad? entonces estamos de acuerdo Myriam.
Gracias por venir a verme, virtualmente. Un abrazo.