divendres, 31 d’agost de 2012


De quand el dia comence a despuntar.

foto propietat de M.S.P.
 Ja sé que n’he parlat moltes vegades, però aquest instant preciós, es un del regals millors que ens fa la mare Naturalesa. Poder aguaitar cap al cel encara amb estels ben visibles, i sentir a la pell la fresqueta que sempre hi és en aquell moment, estirar els braços, respirar fons i llarg… i contemplar com la nit es va aclarint, suaument, amb basarda, sense voler fer-se notar, es un sentiment tan íntim com maravellòs.
He de confessar, en honor a la veritat, que els primers anys de vida i fins quasi la cuarentena, vaig gaudir molt del coixí, i em s’hem enganxaven els llençols, dia sí i dia també. No feia cas ni del despertador. Peró ara em penedeixo de no haver provat aleshores, aquest nou plaer que m’ha deparat la vida, i que hem done molta més satisfacció. Treu el sentit de culpabilitat, i et fa sentir millor.  Ja estàs preparat per parlar amb les plantes, per dir bon dia als ocells, per asear-te i fer quatre coses imprescindibles, I a més no fas mai tard enlloc.  Que també es un detall per tenir en compte. 


22 comentaris:

Remei ha dit...

T'entenc perfectament amiga...el que passa que jo matine molt...
Ahir vai sentir la mar a l'ànima, una platja solitaria, molts de vent....ones que volien eixir se la mar...i jo tremolant de fred i d'emoció per veure la vida així...

Besos amiga!

Remei ha dit...

Vaig dir: Bon dia món...

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserra.
¡Que meravellosa es la natura!.t

Un regal del Creador.
Que be que vinguis Valencia, no t´olvidis de trucar-me. ns hem de veurer.

Petons, Mointserrat

Luis G. ha dit...

Preciosa observación, Montserrat. Parece que uno se vuelve místico cuando la aurora canta a nuestros corazones. Somos libres con armonía y equilibrio. Somos espejos de la impar naturaleza y de sus mil detalles... bellos!!!

Un abrazo,

Luis.

Myriam ha dit...

No me gusta mucho madrugar, pero las veces que he visto despuntar el día, es realmente maravilloso.

Eastriver ha dit...

Bufff, jo és que sóc molt de dormir, Montserrat, però molt. Pensa que al barco, ara que he fet el creuer, als matins que no teniem port, que només teniem navegació, em llevaba, em dutxava, pujava a esmorzar, m'estirava una mica al solarium i em venia una son... I com només puc dormir al llit ja em tens que tornava a baixar al camarot i feia una migdiada genial a mig matí.

Entenc això del matí que dius, però jo que sovint vec sortir el sol al tren quan tinc festa que no em treguin dels llençols, jaja.

José Vte. ha dit...

Yo no soy de dormir mucho, muchas veces me dan las tantas y luego me levanto pronto. Supongo que con el tiempo uno se va dando cuenta de que el sueño alimenta pero también quita parte de un tiempo cada vez más precioso y disfrutable.

Muchas gracias por la foto y el correo. No te haces una idea que ilusión me ha dado recibirla. De verdad muchas gracias, ha sido todo un detalle.

Un abrazo grande

Sir Enry Baskerville ha dit...

Montserrat
la sensació de despertar aviat i sentir la brisa del mar o la frescor del camp és una delícia. Per a mi una de les millors hores del dia.
No s'ha de perdre el temps sense sentir aquest regal que ens dóna la vida cada matí i cada nit (com en aquestes de lluna plena) ... aprofita si ets al camp que el cel de la ciutat de Barcelona és tèrbol.
Estic de retorn a la quotidianitat i he de començar a posar-me en marxa en la conexió dels blocs.
Rep un petó gran gran.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Remei: Es un luxe veure sortir el sol, en la muntanya i al mar. S'ha d'experimentar per saber-ho gaudir en plenitud. (a pesar de que hi ha dies que valdríe mes no lleva-se),
que aquesta es una altra veritat, tal i com va tot.
Enfi et dono les mes expesives gracies pel teu comentari.

Una abraçada del òs.

Montserrat Sala ha dit...

Remei: Bon dia mon, i fer un crit molt fort, si ets a la plaja...proba-ho, i veuràs.(allà no molestaràs ningú). Una altra abraçada del òs.

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat: et trucaré, peró no estic sola, estarem 6-8 persones. Per lo tant, no seré completment lliura.
petons i grscies pel comentari.

Montserrat Sala ha dit...

Luís: Como se nota que tu también has vivido muchos amaneceres.
Son místicos realmente. son bellos, armoniosos, inigualables en todas partes.
Gracias amigo mio por tu parecer,que sabes bien que tomo en consideración

pluvisca ha dit...

Entiendo lo que dices y alguna vez lo he disfrutado pero soy muy dormilega por las mañanas no lo puedo evitar bufffffff

petons

Montserrat Sala ha dit...

Hola Myriam: Si ya reconozco que dormir por la madrugada, es muy bueno. Pero lo otro es mucho mejor.

Gracias, per comentar.
UN BESO

Montserrat Sala ha dit...

jajaja!!! Ramon, et comprenc perfectament. Es molt bó el llit, si sobretot s'ha tingut una vesprada mogudeta. Per com diuen alguns "lo cortes no quita lo valiente".

Moltes mercés per dir-hi la teva. fins aviat espero.

Montserrat Sala ha dit...

hola Jose Vte. Si, con al edad y las preocupacions, el sueño se va alejando de nuestros horizontes cotidianos. Enonces llega el momento, de buscaar otras lecturas.

Lo demás no tiene importancia. Pero me supongo que ya estarias echando cuentas.
Un abrazo fuerte.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna: t'estaba esperant com les ànimes el bé. Des de qeu tu no publiques, semble que no tinc res a fer. Paso per tot arreu amb 5 minuts.
Ara mateix vinc de llegir i escoltar els primers videos, però ho acabaré demá.
Benvinguda a la quotidianitat, i a la rutina. Espero que tot el que esperaves, del estiu, s'hagi complert amb escreix.
I en seguim llegint, com sempre.
Ara que ha refrescat, t'envio una abraçada apretadeta.

Montserrat Sala ha dit...

hola Pluvisca: pues mira tu te lo pierdes, jajajaja!!!.
Mucahs gracias por tu siempre apreciada visita.

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Te entiendo, Monserrat, y comparto lo que dices, pues a mí también me gusta ver iniciarse el día. Me pone contenta y me da sensación de plenitud, de que llegaré a todo (aunque luego no lo consiga).
Suelo ser muy madrugadora, pero este verano ando algo dormilona para mis costumbres, ya que me levanto con el día ya algo entrado. En fin..., se ve que mi cuerpo lo necesita.
Un beso bien grandote, querida Monserrat.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Isabel: Las vacacioens son para el descasno principalmente, y el dormir mas horas, es una muy buena terapia.
Pero,cuando uno/a,està acostumbrado a madrugar, levantarse tarde, suele ser una cosa arto dificil. Para mí y también veo que a mi marido le pasa igual.
Echaba de menos tus observaciones. Gracias por ellas, amiga Isabel.

rosana ha dit...

Fa dues setmanes vaig tenir que llevar-me a les sis del matí per qüestió de feina. Em llevava i obria el balcó de la casa del meu poble. Aleshores era de nit però ja volia fer-se de dia. Quan baixava pels carrers empinats per a agafar el cotxe, ja clarejava. Malgrat la matinada, m'agradava formar part amb humiltat, d'aquest espectacle que sempre t'omple d'energia.

emejota ha dit...

Es precioso ver el amanecer, a mi me ocurría como a ti, y me sigue ocurriendo, soy noctámbula y dormilona. Petonets.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA