divendres, 10 d’agost de 2012

FETS I GENT

Foto emprada a Google
De quan la gent te gana ....

La primera noticia del dia, a estat per mi una cosa molt i molt colpidora. A la televisió s'ha vist com un grup de homes no pagaven a les caixeres de un supermercat, i sortien astorats amb els carros plens d'articles de primera necessitat. No s'ha vist que ere el que s'enduien, però devia ser això; productes per a la supervivencia, que han bolcat en una camioneta, que ja els esperava fora, i amb la caixa mig plena.Segurament, que devien venir d'algún altre supermercat.
He pensat: Mare de Deu!!! ja estem ben lluïts!  Jo no ho havia vist mai, una cosa igual.  Ja fa temps que ho dic, que estem en plena guerra. Si mes no, a punt d'esclatar una revolució.
Encara, que ben pensat aquestes coses passaven abans,  ara tot es diferent. Es podria donar el cas que el fet d'avui, segons han informat que havía passat a Andalusia, que els homes que s`han vist sortir corrent del supermercat, amb el genere robat, aquestos mateixos homes, anessin mes tard a veure al Betis o al Sevilla, en un amistós d'estiu. I qui ho diu que no hi tenen dret?
Les coses son complicades, i estan cada dia mes difícils, es una gran veritat. I potser que tinguem que presenciar, actes i fets encara més gruixuts. Però els polítics son de vacances. Les petites notícies com la que a mi m'ha colpit tant,  ells no se`n deuen ni assabentar. Segur!

13 comentaris:

pluvisca ha dit...

Hola guapa, ya estic aqui un altre cop, vaig acabar les obres.

Els politics pasen de nossaltres...i un dia esclatarem!!!

Petons

Montserrat Sala ha dit...

Es possible que passi, perquè la gent, està tipa de veure's minvar el sou, i pagar les coses, molt mes cares.
Son unes mides impopulars, està clar.
M'alegro de tornar-te a llegir.
Les obres, be?
Salud amiga, i guarda't de la xafegor

Remei ha dit...

Ara comença la festa amiga...
Aquest acte simbòlic te tot el meu recolzament.
Trobe que van agafar allò per als més desfavorits, el govern roba al poble per donar-ho als bancs i ningú s'espanta...
Gordillo em sembla un home molt cabal.
Abraçades.

Myriam ha dit...

¡Se enterarán cuando regresen!

Vienen tiempos difíciles, muy difícil, si señora..... lamentablemente.

Igual, te deseo un muy buen fin de semana. Besos

mariajesusparadela ha dit...

Yo no creo que eso sea lo más adecuado, a no ser que queramos que los pocos empresarios que dan trabajo se vayan a China.
Pero es solamente mi opinión.
uede que esté equivocada.

Pakiba ha dit...

Als politics no més els interesa omplirsa les buxaques.

una abraçada,guapa.

emejota ha dit...

Hola preciosa, ya ando un poco más liberada, estoy de acuerdo contigo, pero lo cierto es que hacía tiempo que se veían llegar estos lodos de aquellas tempestades. ¿Por qué te crees que en cuanto pude "huí" de la gran ciudad? Mucho están tardando en reventar esta civilización. Podría decir cosas más duras, pero me callo y observo en silencio, son los tiempos que me han tocado vivir. Tan solo agradezco el ser de edad avanzada y agradecer haber vivido unos años afortunados, al margen de la política, eso siempre. Petonets.

Montserrat Sala ha dit...

Pluvisca: Benvinguda al món virtual.
Se't trobave a faltar.

suposo que hauras acabat d'obres fins la moño. Ha quedat maco tot?
En anirem llegint... Petons

Montserrat Sala ha dit...

No se pas si ens ensortirem, el que està passant, es quelcom ilògic i incomprensible. Mai en el meu record, havia viscut una situació com al d'ara.
Val més no perdre l'esperança.
Un petonet.

Montserrat Sala ha dit...

Lo malo Myriam, es que cuando regresen, se enterarán ellos y nosotros, de lo que vale un peine.

Me dan un miedo...!!!
Lo verdaderamente cierto que nada nos va a fovorecer.
Un saludito.

Montserrat Sala ha dit...

Lo de que lso empresarios se vayan a China a montar sus negocios, ya se viene haciendo desde hace muchos años, Mariajesús.
La solución es muy complicada, creo.
Habrá que esperar. Pueden ser muy molos los tiempos que se avecinan.
Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Omplir-se les butxaques, es realment, el primer objectíu. Peró vols dir que no podrien pensar una mica en el país?
qeu es a la fi el que els done de menjar?
Una abraçadeta. amiga.

Montserrat Sala ha dit...

Tu sí que has sido lista. En cuanto has visto asomar el lobo por al puerta has escapado corriendo a refugio seguro.
Pero yo pienso que pronto no va a quedar refugio seguro. Si lo encuentras, avisa que voy para allá.

Besos.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA