dilluns, 30 de gener de 2012

LOS VIEJOS VIAJES


Interlaken.-

Aquesta ciutat, per ella sola, Ja s’ho val un viatge. Es tan espectacular, i esta tan ben situada, que mires sense saber quin indret t’ha agradat més. Situada entre dos llacs, que alhora estan bordejats, per infinitat d’embarcaders de les cases particulars, també fantástiques, i coronada si es veu de lluy, per aquelles montanyes de glaceres i de neus perpétues. Va ésser una sencsació única. Al llarg de la vida es va perdén, la capacitat d’assombro, sigui pel que sigui. pero la visió que explico, es una d‘aquelles coses que penses sempre, quand es parle amb d’altra gent, sobre viatges.
Vam acampar a Grindelwal, que ya ere el nó va mas. El camping ere plé de turistes holandesos, (ben comprensible), y el meu home, es va asseure devant la carvana, va pendre el binocles, y mirant al Eiger que es gegantí, s´hi passave moltes estones.
Tot el conjunt de poblets i montanyes blanques, es tan formós que jo no tinc mes paraules per descriiu-re’l. Ja passavem al dia 1 d’Agost, i coincidía amb la festa nacional del cantò. Doncs tots al’una, van treure la bandera vermella amb la creu blanca,i vaig pendre conciencia, del que pot fer un país, quand tots van units, devant d’una mateixa premisa. SENSACIONAL.
Molts altres campistes, estàven esperant, que el temps, dalt de les montanyes fos el millor per pujar i escalar, o senzillament, pujar a al Junfrau. Nosaltres, no sabíem que hi hagues aquest muntatge del tren que puje per dintre la montanya en un tunel perforat a pic y pala. y que aquest tren cremallera, que arribe's dalt del Eiger. Aquell any no hi vam puguer pujar perque els tickets per a cinq pesones pujave molt, y no ho havíem previst. De totes les maneres saviem ben clar que hi tornaríem, com així var ser.
Dos dies més vistant Mürren, Lauterbrunen, Trumembal per veure les cataractes de l'aigua que baixe de les geleres per uns forats que ella, l'aigua, havíe perforat i queie des de molts metres d'alçada, fent un soroll ensordidor.
Llavors encara teniem d’altres sorpreses visuals molt agradables. Al vespre. s’anave sempre a dormir d’hora’ y llavors venien el comentaris de tot el que habiem vist i el que ens havíe agradat mes. Les xerades amb la llum apagada, el saver com cada un de nosaltres, havíe canalitzat les emocions del dia, ere un capítol de lo mes plaent i interessant,

10 comentaris:

Eastriver ha dit...

Deu ni do... Quan una persona diu que no pot expresar el bonic que era un lloc és senzillament perquè era molt bonic. Com saps, adoro viatjar, aprenc molt. M'ho apunto, m'ho apunto. Ets una dona amb criteri.

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Todos dicen que Interlaken es preciosa y tus palabras vienen a corroborarlo.
Debió ser una experiencia maravillosa, Monserrat, una gozada estar en esas alturas.
Un beso.

Encarna Gómez ha dit...

Per fi, un dia tranquil·let, deu ser que és el dia de la pau, haha. Quines meravelles expliques, donen ganes d'agafar la maleta i sortir correns a veure-ho, però haurem d'esperar i veure com prova aquest any amb tantes retallades. De moment, ens haurem de conformar amb la imaginació i llegir els teus viatges encantadors i detallats i creure que hi érem per allà junt amb tots vosaltres.
Un petonàs!

Montserrat Sala ha dit...

Sí Ramón, tens tota la raò. A mes, a més, jo puc exgerar, peró no hi poso mai, cap mentida. I faràs molt bé de fer-me cas. Nosaltres hi vam tornar només fa 3 anys,de la última vegada, peró aj havie canviat tot. S'havie fet un túnel paralel, els trens eren,molt més sofoisticats. Dalt de tot, hi havie restaurants. No ens va agradar tan, ni de bon tròs. EStave to molt massificat. Pase com pase sempre am les coses que tenen molt exit. Que moren d'exit precisament. un petó.

José Vte. ha dit...

Yo, que no soy demasiado viajado, (aunque estuve en CentroAmerica, jejeje), agradezco la posobilidad de conocer otros lugarees aunque sea por medio de la memoria y la experiencia de otros amigos.
Aunque dentro de poco tengo que hacer una visita relámpago al noreste del país

Un fuerte abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Hola Isabel, Lo digo siempre y sin tapujos:Los año que vivimos estas experiencias, fueron y con diferncia, los mejores de nuestra vida.
Los chicos están de acuerdo, igualmente, con esta afirmación.
Gracias por venir a verme y por decir tu opinión tan amablemente

Montserrat Sala ha dit...

Encarna: saps que he pensat quan vaig veure el teu comnetari? Hay!! quands dies fa que no veig a la Encarna !!
Sápigues qeu t'anyoro, y que fa molt emps que no parlem una estoneta prenent un cefetó. Digam si et va bé aquest cap de setmana.
GRaciespor venir a veue'm.molts petons

Montserrat Sala ha dit...

me ha hecho ilusión saber que vas a
Emprende viaje al noeste del país que sea. Eso es lo menos importante. Verás como te irá muy bién. Si necesitas algún consejo de una
viajera empedernida, ya sabes.
Un abrazo

paratilibre ha dit...

Montserrat avui ens ensenyes els records d'aquella bella ciutat, tal com era abans, en el viatge amb caravana ...
M'ha encantat això dels comentaris al vespre aquest canvi d'impressions entre tota la família em sembla genial ...
En aquesta casa respir un aire més net últimament, i no hi ha imatges que em produeixen aquella sensació de rebuig, vinc encantada per això.
Molts petons.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Paratilibre:
Si potser sí que explico masses coses íntimes. Tindré qeu repasar-ho.

MOltes gracies, y benvingut o benvinguda en aquest espai

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA