dimarts, 10 de gener de 2012

EDITH PIAF


En un blog de una amiga pintora, he vist avui que ha escrit quelcom sobre aquesta asrtistassa, la meva cantan francesa per excelencia. Y ara tampoc jo, em puc estar de parlar-ne, com un petit homenatge, que tan es mereix
Teníe una veu abellutada que arrossegava per l’escenari o per tot el carrer si cantava allí. Perque allí va començar, y allí quasi va morir. Rica i arruïnada varies vegades, va ajudar a un colla d’artistes que un cop dalt del estrellat la oblidaven, o la criticaven sense escrùpuls. Va ser una petita dona molt gran. Els escenaris òn ella es lluïe millor, la presentàven, sola, de negre, i amb una estudiada manca de decorats ù altres ornaments. La seva portentosa veu ho emplenave tot. Sortíe dels seus llavis amb una cadencia y una força incuestionabla i estremidora que et feie pujar un nus a la gola, que et tenie paralitzat, tot el temps que durava el recital. El seu buït, encar avui no la ocupat ningú. Potser una altra persona amb un fisic y un talla semblant, l’hauríe pogut imitar,- gaurdant molt les distàcies-
pero, i que va ser la unica que ens la recordave una mica de lluny. No se per quina raò, va desaparèixer dels programes de televisió, el diaris tampoc en van parlar. I la veritat, n’he perdut la pista.
Adeu! Edth, petit pardalet cantaire. Has estat per mí, i desde sempre, com una alenhada d’aire de París. D’aquell París dels artistes, del París de veritat. Autèntic i tant lloat per la teva véu. Una véu com mai més es pugui tornar a donar. D’aquell París que encara no contava per milions els turistes que la visitàven. que la admiren i que la reconeixen encara avui, amb una sola cançò, cantada per tú.

21 comentaris:

Luis G. ha dit...

Has publicado, amiga Montserrat, un sentido homenaje a esta gran cantante. Me gusta mucho.

Un abrazo,

Luis.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Ai Montserrat.
No rien, rien de rien, no je ne regrette de rien...
Quins record tocauia.
Quina gran personalitat la d´aquesta cantant.
Un petó i una abraçada, Montserrat LL.

Montserrat Sala ha dit...

Gracias luís G., Celebro que te ahya gustado mi homenaje a Edith Piaf. Fué una gran voz, con un corazón grande. Pagó con su vida, muchos errores que cometió.
Saludos muy cordiales

Montserrat Sala ha dit...

HOLA Montserrat: com la recordo aquesta cançò que talreges. Sous es toits de París.. Padam! padam! padam! la vie en rose.. etc. etc.
M'omplen de malangía, i de tardes de diumenge, escoltant-la a ella a Jaques Brel, a Ives Montant..
Que t'he de dir....!!!

Petons

Jose Vte. ha dit...

Un bonito homenaje, lleno de sentimiento, has sabido trasmitir cuanto te gusta. Yo también me uno a tu homenaje, era una gran voz inmortal.

Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

gracias Jose Vicente por tu apoyo a este comentario.

Ella la pobre ya hace muchos años que no necesita nada. Y según tengo entendido, no dejo herederos. Creo que matrimonió con un hombre joven, antes de morir, un tal Teo Sarapo, pero que a su vez también murió, en un accidente de automóvil.
Saludos amigo, desde Sant Just Desvern

Anna Jorba Ricart ha dit...

Ella va poder cometre errors com dius, però va tenir una infància penosa, filla d'una mare alcohòlica, que cantava al carrer, on la va parir per no poder arribar a l'hospital, d'un pare que la va abandonar, criada per una àvia que en comptes de alimentar amb llet li donava vi (així va acabar alcohòlica també) deixada després en un bordell, cantant amb la seva prodigiosa veu pels suburbis de París ... la seva filla es va morir de sobte per una meningitis als dos anys ... addicta a la morfina, patint de dolors intensos després d'un accident i diverses fractures, morta de cirrosi als 47 anys ...¡¡ uffff!
Titllada pel Vaticà de viure en "pecat públic" ... etc, etc ..
Permet-me Montserrat no estar d'acord amb la teva frase que "va cometre molts errors "...( és un judici una mica lleuger ... i qui no amb aquesta infància i joventut?),
La veu de la Piaf inimitable ... i era adorada pel públic ... no m'estranya la força amb la que interpretava: "Non, je ne regrette rien" (no, no em penedeixo de res) ...

No! nada de nada,
No! no lamento nada
Ni el bien que me han hecho,
Ni el mal,
Todo eso me da igual!

Un petó i l'enllaç per delectar-nos amb la seva veu.
Admiro a la Piaf

Montserrat Sala ha dit...

Tu ho has dit Anna era adorada pel public, i només amb aquesta afirmaació, es pot entendre, que malgrat que tots el mitjans eren a favor seu, que va coneiixer i tractar personalitats del món de les letres de la politica, de les arts no va saber sortir-se'n dels mals setrucss, i no va poder o saver capgirar el seu destí. tot i que era molt difícil ho reconec. perque de suports en va tenir i ajuda marterial també. Peró sempre va preferir seguir pagant fastuoses festes on el alcohol, corrie com l'aigua.

Por lo tant crec que en aixó es va equivocar. En soc una gran admiradora, encara que ella es de una genració anterior, llegía tot el que es publicave de ella, i un cop desapareguda, encara em vaig empapar mes de la seva vida. Per lo tant llegueix bé el post, i lo que tu dius que he possat no ho trobo enlloc. En petit comité, pot ser, pero e guardaría molt i molt de posar un falç testimoni.
Aquest matí estaba esperant de tú un altre escrit.
Gracies per aquest, que m'agradat molt. Ets una dona cabal que prepare molt a conciencia tot el que díu y escríu.D'ací la meva procupació, quand he vist la gran bronca.
Petons.

genetticca ha dit...

Hola guapisima.

Una víctima més de la societat de consum, que en treu profit de la seva vida y de la seva mort.
Tots en som protagonistes, donem la fama y la fem ser, després ens oblidem o com a mol enyorem els moments de plaer que ens donaren.

A mí també m'agrada la Piaf, més en Jacs Brel .

Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Jo no sé de qui ha estat víctima. y no vull fer polémica amb aquest assumpte. a mí també m'agrade Brel, Bassens, Gainsbourg, Jean Prevert, etc.
Gracies per entrar a comentar.amiga.

Anna Jorba Ricart ha dit...

Montserrat ... el meu comentari no té la més mínima importància i cap afany de polemitzar.
Ha estat a raó de la teva contestació a Luis G que dius: "Gracias luís G., Celebro que te ahya gustado mi homenaje a Edith Piaf. Fué una gran voz, con un corazón grande. Pagó con su vida, muchos errores que cometió.
Saludos muy cordiales "

... simplement que volia defensar Edit Piaf, per les dificultats que va patir en la seva infància, que és on es couen moltes facetes de la personalitat en l'adult ...
Adorable la Piaf....estic d'acord

Encarni ha dit...

Yo la conozco poco, pero algunas canciones me suenan de escucharlas. Como le falta música a tu entrada te la voy a poner yo.

Edith Piaf

Y también se hizo una pelicula
Película de Edith

Un abrazo.

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Qué precioso homenaje a la Piaf, qué sentido y qué bonito.
Me ha gustado mucho, Monserrat. Se nota que está escrito con el corazón y llega, llega mucho.
También a mí me gusta Edith, su voz sonora, sus canciones emblemáticas...
Un abrazo grandote y que sepas que ando con el tarareo del "Non, rien de rien..."

Merce ha dit...

no tengo palabras para comentarte, solo las tuyas y su voz


http://www.youtube.com/watch?v=OFCPijV5zCk&feature=related

bellisimo tu homenaje :)

petons!!!

Montserrat Sala ha dit...

Hola Encarni: Edith Piaf, que ya es un mito, es una de las cosas que te has perdido, por haber nacido más tarde. (claro que has ganado muchas más). Muchas gracias por los enlaces, guapa.
Recibe mil abrazos que te envio.

Montserrat Sala ha dit...

Buenos dias Isabel: Gracias por pasarte, y dejar tus amables palabras que como siempre te agradezco infinito
y feliz finde.
abrazos.

Montserrat Sala ha dit...

merce!!! que bién verte por quí! pero no les robes a tus fotos, ni un minuto,eh?
Quedo muy agradecida, y recibe toda mi admiración, y mi afecto

genetticca ha dit...

Mira Montse
Alguna cosa passa amb el teu ordinador referent a la entrada dels meus emails.
Des de el día 2 que te he enviat uns quants i també reenviat, perque poguesis comprovar que els envio. avui he rebut un de teu, l'he contestat tres vegades, així que ja veus. jo ho tinc tot correcte. Mira que pot ser.

una forta abraçada

Neogeminis ha dit...

La última peli que vi sobre su vida me conmovió profundamente. fue una mujer que debió sufrir muchísimo a lo largo de su vida y en su voz se encontraba toda la emoción que debió aprender a sobrellevar.
Merecido homenaje.
Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

genética: Jo no entenc rès, Teresa.
ningú s'ha queixat. digam tu s'hi ho saps, el que de fer.
Petons.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Neogéminis: Fué una mujer, con carisma. Ptimero su portentosa voz. Pero después te enganchabas por querer saber mas y más de su tormentosa vida. Por cierto, su último marido, Theo Sarapo,fué el único que la amó, al contrario de lo que digo en mi entrada. Se suicido, 7 años después de haber muerto su mujer y saldado todas las deudas,que esta dejó. Un detalle que no sabía, y que una amiga me ha hecho llegar.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA