diumenge, 8 de gener de 2012

....I AVUI ELS ADEUS


REPOSICIÓ (escrirt el 8 de gener de 2011)

Es l’unic que mancave: El comiat de tots el que marxen cap als seus destins, lluny d’aquí. Els de casa de bon matí ja s’han incorporat a la fenia i a l’escola, que es lo que ha de fer tothom que afortunadament, tingui treball i estudi. I jo tinc la inmensa fortuna de que saben on anar i qué fer. Tot normalitzat per fí.

Ens podrem ocupar de d’atres questions que havíem deixat aparcades, i reempedre les tasques habituals, o cultivar les aficións, o llegir els llibres que no tocàvem feie algun temps. Quin plaer, per una banda i quina tristor per una altre costat al veure marxar els fill que no veurem fins al estíu. O potser avans, perque quasi mai savem aguantar tan temps sense veurel’s, i llavors agafem un bitllet d’avió el dia que en fa “sbup”. ho solucionem.

D’aquesta manera, i amb aquesta simplesa, tornaré a reposar, que em fa molta falta. I em recordaré una vegada més d’allò que deie la meva mare: On aneu? als toros, als toros..!!!! reponien egrescats i contents. Al la tornada: D’òn veniu?... dels tòrooos!.....amb l’accent arrossegant per terra.

14 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bon nit Montserrat:
Ja tot torna a la normalitat.
Jo ja he tret els adornos de Nadal, el Pessebre i l´arbre, incluits els del blog.
Saps, les Festes també cançan, encare que també es disfruten, pero per les mestressas de casa no hi ha mai de descans.
Una abraçada, Montserrat

yraya ha dit...

Pues si Montse todo vuelve a la normalidad de lo normal que son nuestras vidas y contenta de que así sea.
Un abrazo

Eastriver ha dit...

Que les coses es repeteixin pot fer por, però si la repetició rutinària vol dir que tots estem bé, benvinguda sempre. Petons.

Montserrat Sala ha dit...

Hola yraya: Pués ya vés, lo normalito de todos los dias, es lo que mas nos conviene,y al final también es lo que deseamos.
Que raritos somos, no crees?

Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Hola Ramón: Som contradictoris hasta en aixó. Volem descans cuand fa dies que estem sotmesos a la rutina, y demanem la rutina a no tardar massa, despres de molt pocs dies de descans.

Una abraçada, maco!

Montserrat Sala ha dit...

Motserrat llagostera!!!
que m'oblidava de tú!!! disculpa.
T'he de dir, y desitjar que comencis l'any amb un bon peu, que tots els projectes que comencis els pugis dur a terme amb brillantor. y que la salud et segueixi acompanyant, y els teus anhels vagin en consonancia amb tot el demés.
Si ja sé que son paraules pe dir el dia de Cap'any. pero es que demá es el dia que comence l'any lectíu. el de veritat.
Una forta abraçada.

genetticca ha dit...

Hola guapa

Jo no he trobat cap diferencia,he set i fet el que em venia de gana.
L'avui nostre es el que conta, el dia a dia sense imposicions,ja ens imposen massa.

Una abraçada ben forta,

mercedespinto ha dit...

Qué bien que todo vuelve a empezar, que todo está de nuevo en su lugar y que conservamos la esperanza de poder vivir la próxima Navidad.
Mis hijos también se han marchado a sus lugares de trabajo, y han dejado un gran vacío en casa, pero la satisfacción de comprobar, una vez más, que son felices.
Me alegra volver después de estos días de descanso y encontrarte en casa, como siempre.
Feliz 2012.

Montserrat Sala ha dit...

bon dia Genetticca. Ja saps qeu tot es molt relatíu, i en aquestes coses encara molt més.
El que es ben cert, es qeu el meu MSM, esta ben buit. Peró tampoc importe massa.
Gracies por comentar, y quedo a la espera d'una entrada al teu bloc.
Petons.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Meercedes: He estaod merodeando por tu blog, que no se reconcí, del cambio de look y lavado que les has hecho.
Te estaba esperando, y hoy al verte por otros bolgs me he dicho: Que bien que Mercedes ha llegado yá.
Pues, me alegro de verte, y saberte también en tu casa, que ahora que la tienes recién pitada, seguro que estarás mucho más a gusto.
cuenta con mi asiduidad, amiga escritora. UN beso

Encarni ha dit...

Siempre da un poco de tristeza volver a la rutina, porque hemos compartido espacios, tiempos y cariño con las personas que queremos, y nos resulta triste despedir esos momentos. Pero la vida continúa y nosotros también. Te imaginas una eterna Navidad con Reyes incluidos??? Celebrándose una vez al mes?? :)


Un abrazo a ser posible sin rutina.

felicitat ha dit...

Doncs sí, estimada Montserrat, per fi tot torna a la realitat i a la normalitat. Els canvis aporten coses noves, les festes aporten bons records, de vegades no tant. Jo, la veritat, ja en tenia ganes, he estat molt activa i he arrivat a estar esgotada.
Estic segura de que els teus fills no deixan que els anyoris ni un moment. Que tinguis feliç setmana, Petons,

Montserrat Sala ha dit...

Encarni: es cierto que hemos compartido dias felices de reencuentros. Hemos gozado de largas sobremesas, de jeugos con los chicos, de todo lo que se hace y se espera de estos dias. y esto paradojicamente también cansa.

Somos así de complicadas las personas.

Recibe un abrazo muy grande

Montserrat Sala ha dit...

Felicitat: també t'has esgotat, eh?.
S'esperen amb tanta il-lusió, y un cop el dies han passat, ja tens ganes, de fer vida avorrida i normal. L'sstòmac, el són, els nervis dels dies avans per que manqui de res...
Tot esn va carregant y cansant mes de l'acostumat. i si a sosbreo no ens cuidem del que mengem i anem a tope,amb el menjar i beure..... que vols!
Però tenim un any per a refer-nos i tornar-hi, jajajajaja!!!!
Petons.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA