dijous, 31 de març de 2011

TOT PASSANT PEL CARRER



(ejercici d’escriure i parlar en l’argot popular)

En Joan i Xavi es troven a la Rambla, despres de dinar. Farán qautre brincos a la pista de basquet del Casal, i desprès aniran a la biblio a estudiar una mica.La profa del Insti., els hi podria jugar una mala pasada, si no porten bé, les dichoses matemàtiques.
Esperen dos colegues mes del carrer Sadet.
Des de la cantonada senten una xiuladissa de ambulancies que els deixe pue platats sobre la voravía.
-Hostia tú! Es la Poli !!!, diu en en Xavi,
-Hi sembla que tenen molta presa, Cullons que haurà passat!
No esperen pas els companys, sinó que corren acera avall, al sentir que els cotxes es paren no masa lluny d’on es troben. Així és.
Senten més xiules i comencen a baixar de una fugoneta blindada un munt de policies, matralleta en má, hi encerclen una entitat bancaria que hi ha en aquell indret. Els primers ja han acordonat la zona, i algún vehí, treu el nas per la finestra amb cara de sòn. Segur que ere al sofà dormint la mitgdiada.-Pensà en Joan.
Amb la celeritat que actuen els polis, segur que es un robari dels grossos.
Queden quiets i mitg amagats a una porteria que té la porta d’entrada, dos metres mes endins. S’aixopluguen, allà i comencen a reunr-s’hi mes curiosos. La Urbana que també hi ha fet cap, talle la circulació de tots els carrers del voltan.
-Tela, diu en Joan
-Podríe ser que hi hagués hostatges!
-No fotis!!!
-MIra: ara es veu un caporal que vol parlar am un micro-embut. Calla!
"Ets home mort si no deixes anar la caixera! Estás rodejat!!!"l'hi díu.
"vinga vinga", repeteix el caporal en tò de gran comandant.
En joan i en Xavi, s’els hi han passat de cop, les ganes de jugar i ruire.
Els amics del carrer Sadet, es reuneixen amb ells.
-Tio que ford !!! Sabeu com a anat tot?
-Semble que es un atracament amb hostatges!
-No fotis!!! Han començat els trets?
-No, encaro nó, però si el tio no surt aviat, penso que tindrem focs artificials.
Gent i mes gent,anaven fent cap al punt de l’acció. Peró l’ acció es va haver acabat, en sotir primer la caixera, que va correr òn eren es seus familiars. De seguida va sortir el lladregot, descamisat, brut, i molt nerviòs. Eren tans els que l’apuntaven amb el fusell, que no sabie òn mirar ni òn anar.
Un policia de paisà l’hi posà les manilles i s’el van endur dintre al furgoneta. Tots es van anar retirant i els nostres nois, ja en tenien una més per explicar. Havien vist en viu i en directe una atracament de debó.

2 comentaris:

Stanley Kowalski ha dit...

Entendí casi todo. Muy bueno!! Ahora el argot...Jajajajajaja!!

He vuelto. BESOTES MONTSE!!!!!!!!!!! Buen domingo!!

Montserrat Sala ha dit...

Me alegro mucho de tu vuelta Stanley,
Gracias por pasar a verme en mi rincón. Besos.
Porque ya sabes que me reservo y hago muy pocos comentarios

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA