dissabte, 12 de març de 2011

S'EM ACABEN LES PARAULES




Sí, no se que mes dir. Ni se que més pensar, ni quina conclusió treure,
en relació al nou cataclisme que esta sofrint el Japò, i que fa recapacitar a tothom, que es el que està passant al món. Fins ara el nostre pare i mare, pero que finalment s’ha rebotat, i ens està donant l’esquena, i crec que tampoc ens vol aixoplugar.
A mi no s’em acud d’altra cosa que donar-me cops al pit y reçar de genolls.
Perque quand veig les imatges esgarrifoses de les onades gegants fent noure vaixells, cases. arbres, com si estésin fets de paper, m’impresiona tant, que no se reaccionar, si no es pregant a la mare naturaleza, que no ens castigui tan cruelment.
Ja sé que tot passarà, i que dintre d’un parell de mesos, no ens recordarem del Japò, ni de Xile, ni de Haití. Pero la realitat es un altra. la realitat ens mostra que cada vegada sovintejen més els fenòmens naturals, són més grans, amb més victimes, i que han arribat nous flagells, que ni coneixíem. Els Sunamis.
Estic esvalotada. angoixada, una mica avergonyida. Crec i amb fundament, que no tractem bé la Natura, que es la nostra casa pairal, desde sempre.
Y que per els fastigosos interesos, ho perdrem tot o quasi tot. Perque, qué es el que podem pensar, de tantes desgràcies apocaliptiques, de tanta mort y destrucció?

4 comentaris:

Stanley Kowalski ha dit...

Un enorme placer estar nuevamente en tu casa!!

Ya falta poco para que volvamos a "visitarnos"!

BESOTES HERMOSA Y BUEN FINDE!!!!!!

Montserrat Sala ha dit...

OOOHHHH! Stan!!!!! que alegría. Sos un pive macanudo vos!!!!

Jan Puerta ha dit...

Jo, també em quedo sense paraules...
Per una vegada m’agradaria culpar al esser humà del terratrèmol i del posterior Tsunami. Però no crec pas que sigui així. La llista dels major terratrèmols arranca al 1906, quant l’home poc mal feia a la terra.
Jo ara, ja puc parlar amb l’experiència de haver viscut un terratrèmol sota els meus peus de una magnitud de 8.2 a la escala de Ritcher. Et puc dir que a la meva vida, el fet de viure’l el passat 27 de febrer de 2010 va suposar un abans i un desprès. Visita totes les poblacions que varen ser devastades i parlar amb el mes gran numero possible de persones afectades pel sisme em fan veure les coses de un altre manera.
Som fràgils e insignificants davant la natura.
Una abraçada

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Estimada Montserrat:

Ja veus som unes pusetes dins d´aquesta mare Terra, que está tan desvarqatada, que de tan e tan tremola causant tantes desgracies.

Ara amb tans medis de comunicació, ens enterem i patin molt més.

I devegades penso i jo de que amb queixo?

Montserrat, estic aquest díes atrafegada, pero et segueixo en el teu interessant blog i sapigues que t´aprecio molt.

Una abraçada i anims.

Nosaltres només podem resar.

Petons, Montserrat

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA