No cal pas assegurar que aquest es l'ùltim gran acte social i luxòs que encara s'aguante denpeus, tot i la crisi, tot i les males notícies que ens arriben del paissos àrabs, que són com per fer oblidar aquestes frivolitats, tan tradicionals a Centre Europa.
Però el món es així, no te remei: mentres els uns s'estan matan per decenes de milers, i en directe, els altres es gasten els diners que, presumiblement, han fet amb la venda d'armament, i demés joguines béliques, en luxoses festes, i balls per les noies riques ques es presenten en societat.
I quí ho sap que es presentarse en societat? Jo m'hi vaig presentar tota sola a la societat. La meva mare tenie d'altres ocupacions més importants. Ni vaig menester vestit llarg de gala, ni vaig puguer anar a l'Opera, fins que me l'hvia guanyada amb el treball de les meves mans. I encara sort, perque en conec, que no hi han anat mai. Tampoc ningú als a presentat en societat.
Les coses potser han estat sempre així, peró fins ara aquestes diferencias tan abismals, no eren tan evidents, o bé al no viure "en directe" la vida dels uns i els altres, no m'ho semblava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada