No se perque, les reunions de les comunitats de veïns, es concerten sempre, el dia que et va pitjor d’ssistiri-hi. Ja comencem malament.!
Però hom que es educat i sap molt bé les regles del joc, em preparo mental-i- psicològicament, per fer acte de presencia ben puntual, no en va, fa una any que em van nomenar president de la comunitat.
Es una feina no remunerada, que ademés es antipàtica, i sempre et cree problemes i desavineces amb tothom. Durant l’any, tens casa teva sempre amb la porta oberta per les queixes dels veïns: L’un que si hi ha una bombeta que no creme. L’altre que es mude de casa i la deixe buïda y pregunte que ha de fer. La senyora Julia que sempre puje per queixar-se de la dona que fa la neteja. També hi són aquells que no poden pagar y et demanen una suspensio transistòria perque estan passant un malt moment. Un galimaties! que dure 365 dies!, si tot va bé. perque es poden donar moltes altres circumtàncies, per amargar-te la feina. Si s’ha de restaurar la façana, cambiar o reparar l’ascensor,o arranjar alguna fuita d’aigua. en aquest cas, ets pell.
O facis com ho facisl, de segur que tinidràs crítiques, perqué als uns esl hi semblarà curt i als altres pensaràn i et diràn a la cara que t’has passat un munt, i que si et penses que són rics. Que no son maneres de llençar el diners precisament en aquest moment de vaques flaques. I que de bestretes no en volen cap ni una.
Es veritat que hi ha gent educada que sap estar al su lloc, i defensar-te de les crítiques infundades. que em facin. I d’aqestos també en tenim per fortuna. Solen ser gent de tracte cordial, elegants en el vestir, mesurats amb les paraules, Tenen educació, i s’els hi note.
Cal comtar en els d’altres que mai, mai, asisteixen a les reunions, i esclar, no s’enteren de rès, i si hi ha una novetat o una puja en les cuotes, només saben que protestar. Enfí, que jo tinc moltes ganes que em rellevin d’aquest feina tan ingrata, i faig el ferm propòsit de no posar pals a rodes, a cap president que em sustitueixi. També els he notificat que la pròxima vegada que em toqui, pasaré la patata calente a un gestor.
4 comentaris:
jajajajaj te entiendo perfectamente!! es una función incomoda y hay que ser muy habilidoso para pasar la temporada sin alguna desavenencia.
Yo, desde hace 11 años,los años que vivo sola,hable con los vecinos y no voy a ninguna reunión, primero porque mis niños eran pequeños y no podia dejarles solo, y ahora porque le echo morro al asunto, el caso es que saben que apoyo siempre lo que apoye la mayoría. Y asi es, no me quejo (al menos en publico) y pago lo que corresponda.
Y cuando me toca la presidencia,siempre hay algun vecino que me echa una mano.......
besos guapa y feliz finde!!
Ai les associacions de veïns...
Jo havia viscut a un bloc de pisos fa anys i el president va ficar-se a la butxaca un bon grapat de peles. El desconeixement dels veïns e va mantenir al càrrec mes de quinze anys!
Els gestors son una excel•lent solució.
Una abraçada
Hola Montserrat:
Toco fusta a mi no m´ha tocat encare mai.
Una abraçada, Montserrat
Cuánta razón llevas, Monserrat. Son muchos los quebraderos de cabeza que implica el llevar la presidencia de una comunidad de vecinos. ¡Fuerza y ánimo!
Una abraçada ben fort.
P.D.- Tampoco localizo yo tu correo, ya que me hubiera gustado responder a tu comentario de forma personal, pero entiendo que no lo muestres. Un beso.
Publica un comentari a l'entrada