Des de que estic fora de casa, de visita amb la família, estic completament depenjada de la acualitat de casa nostra i gaire bé del món. Ni tinc idea del que pase a la guerra del Liban, ni a la planta nuclear del Japó. He desconectat completament. De manera que avui parleré de les relacions en la distáncia entre familiars intims.
Es una situació que ara mateix es done molt. Amb la mundialització amb les beques de Erasmus, i els intercanvis culturals, hi ha molts més matrimonis i mes parelles que viuen juntes, essent els dos procedents de diferentes nacionalitats. Aques fet, no vol dir pas que sigui una moda dolenta o estranya, tot el contrari, es un enrequiment de la propia personalitat, i de la dels familiars mes directes. Es fan viatges, conixences i parentius, que d’altra forma, no s´haurien dut a terme.
Però també te una part negativa. Es produeix entre pares i fills i entre germans, un cert desarrelament del nucli, perque no es viu el dia a dia del altre, i aixó arribe a distanciar els dos grups. Els que son fora viuen una vida i un costumari que no es pas el propi, ni de bon tros, incloent-hi la llengua I els que es queden al país d’origen, noten la absencia del qui ha partit i també agafen rumbs nous, i fan que juntament amb l’ evolució normal del tems i la edat, siguin algunes vegades insalvables, en les relacion mútues. I aquell fill o filla que sentíes tant téu, t’adones que ja es feliç lluny de tu, i alhora que n’estàs contenta, també sents una mena de desencant, i buidor.
2 comentaris:
És de ben cert que cada dia la vida ens convida a fer més moviments, a traslladar-nos amb molta més facilitat que anys enrere. A vegades penso com em sentiria si el meu fill marxés a un altre país per questions laborals, sentimentals, etc i parlo sempre que marxés per a millorar però, així i tot, suposo que, en un principi, ha de ser dur saber que has d'agafar un avió si el vols veure i que a la nit, tu no pots tornar a casa teva a dormir perquè estas lluny d'ella.
Suposo que la vida et va ensenyant el moment que et toca viure i continuem aprenent, com hem aprés tantes coses al llarg d'aquesta vida.
Tampoco es necesario irse tan lejos....como tu hijo/a se ponga a vivir, aunque sea con el vecino de la infancia, pero en la otra parte de la ciudad, te ves en navidades y fiestas de guardar como te descuides....
Aunque claro que tienes razón, cuanta mas distancia mas dificultad, y lo que hace unos años yo veia en las pelis americanas y me resultaba extraño,extraño...como por ejemplo,esa escena de la peli X, en que iban a visitar a la abuela y la niña de 11 años estaba entusiasmada porque iba a conocerla... o aparecer en casa de los padres y de paso presentar a tu marido y puede que hasta algun hijo que otro.... cada vez es mas corriente en nuestra sociedad actual.....
Publica un comentari a l'entrada