dissabte, 27 de febrer del 2010

QUAND TOQUEN LES CAMPANES

Viure en un poblet petit al hivern, entre setmana, es sinònim de silenci i pau. Una quietut que sorprèn al forani i que gaudim els no foranis que de tant en tant venim a refer-nos del soroll i del estrès de la gran ciutat. Fer un cap de setmana llarg en aquestes condicions, es recuprrar el tó vital que es necesite. Només trenca el silenci les campanes del campanar de l’Esglesia que toquen totes les hores del dia i de la nit.

S’han donat casos en molts poblets del PIrineu català, que alguns verenejans d’estiu es queixavent del sò de les ccmpanes, aduïnt que no els deixave dormir, i a punt van estar de fer-les enmudir. Igual que l’olor de les vaques i dels corders, que de temps inmemorial, han conviscut am tota la gent del poble, i també els volen fer desapareixer.

A mi, ni em moleste l’olor caracteristic del prats de muntanya on hi pasturen les besties y que naturalment fan olor a excrements, i m’agrade molt el sonar de les campanes. Em fan molta companyia, i si aquestos senyors de la ciutat queixojos, que tots aquestos problemes, m’haguessin preguntat la meva opinió, els hi hauria donat uns arguments que dificilment m’els haurien pogut rebatre.
Seguin o nó costums molt antigues que semblen molestar-los greument, resulte que ells ens porten unes altres modes de ciutat que molesten molt a la bona gent del poble. Les cridòries dels botellons els caps de setmana. I son uns sons no pas gaire armoniosos ni melodiosos i que no marquen cap hora. Millor dit: marquen la seva hora d’anar a dormir als primers rajos de sol. Deprès cal llimpiar les vomiteres, i arreplegar totes les altres porqueries que omiteixo explicar i detallar.
Que dintre d’aquell rebombori en que estan inmersos, creieu que els molesti el cant de les campanes? Creieu que senten cap més olor que el del alcohol? No sera que ningú soporte que li refreguin pel nas els habits de mala conducta i les campanes actuen com jutges sense toga, i sense emetre judicis, però que s’els mire malament i el hi fa la bronca?
Mirat des de aquesta perspectiva, quisap el que dieun les campanes....

10 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola: Mare meva i tant que molesta molt més les escridasalles dels botellons.
En canvi el repicar de les Campanas, es poétic i tot.

Una abraçada. Montserrat

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Ay. Yo no sé si sabría vivir en el campo...

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat: no se com t'ho fas per ser la priemera en fer un comentari escaient. Gracies per la oportunitat i per la visita, tocaia.

Mi Profesor: Ignoro si le gustaria o nó. Es verdad que las vacas hacen lo mismo en Suiza que en el Matorral de Sigüenza. pero la gente del campo por lo general es muy sana, i aunque no lo parezca muy sabia. Quizás no sepan mucho de literatura, pero saben un montón de la vida.
Con todos mis respetos

MIGUEL NONAY ha dit...

Hola Montse, me encanta el olor a pueblo con todas sus consecuencias, esa paz, el relax... en fin que gran suerte tienes.


Besitos y gracias por tu apoyo.


A Salto De Mata

Montserrat Sala ha dit...

A que no te molesta el olor a corral que mezclado con el aroma del azahar y el alhelí? Esto hace que sea isduscutiblemente sabor montanya, a huerto, a vida sana y encilla.

Anònim ha dit...

Montserrat...me encanta tan solo el silencio de los pueblos....
si este silencio se ve alterado por el repicar de las campanas,te acostumbras y llega a gustarte....
El olor que a veces transporta el aire de abono,de excrementos del ganado ...es tan caracteristico que forma parte de esos mismos prados en los que se respira tanquilidad....
Sin lugar a dudas,todos esas caracteristicas,mil veces mejor que los residuos y los ruidos de los humanos incivilizados.
Un saludo.

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

Mi querida Montserrat;
Me alegra que seas amiga de nuestra Montserrat Llagostera.
¿Que hace una chico como yo en un sitio como este?Amar y transmitir amor a "TODO QUISQUI"-
Soy una mujer que entró en la vida religiosa a los 40, después de vivir la vida con toda intensidad. He vivido en Santander en una casa ce campo con una granja de conejos, un rebaño de cabras, un caballo percheron, , ptos, gallinas,gatos.Cuando regtesé a Barcelona compré un chalet, monté un criadero de pastores alemanes y una tienda en el pueblo para artículos de animales en Bigues i Riells, cerca de LA Atmella y sant Feliu de Codines, trabajaba de enfermera en el hospital de Can Ruti y vivía con una amiga hasat que me hice Carmelita descalza en el monasterio de Vic, mi salud no aguantó aquel clima y ahora cambié de clima y de Orden. La razón de tener el Blog, fue un regalo de una amiga y ...aquí estoy dando a conocer a mis hermanos lo que llevo dentro y darles en la medida que sea posible esperanza y deseos de amar más y mejor en el estado que tienen, y de paso...dar a conocer a Aquel a quien amo. Mi Señor y Dios.
No estás sola en tu enfermedad, lo puedo comprender y compartir contigo en lo más profundo de nuestro ser. Mi salud es muy delicada, pero como tú...«YO Y MI DIOS, SEGUIMOS »
rep un petó de la teva germana en Crist
Sor.Cecilia Codina Masachs O.P«ESTIC AL TEU COSTAT»

Conxa ha dit...

A mi me gusta el pueblo, desde luego hay olores mas agradables que otros, pero hay uno en especial que compensa cualquier mal olor que pueda haber, el olor de tierra mojada cuando llueve.....
las campanas?? jamas me han molestado; Y en cuanto a la ciudad,sumale al ruido del botellon, y al mal olor del alcohol y los vomitos el de los meados de las esquinas o no esquinas.

Y eso que en el fondo soy una urbanitas, pero a cada uno lo suyo, no crees??

Montserrat Sala ha dit...

Germana Cecilia:
gracies per haver-me contestat amb tanta rapidesa, també li agraeixo el comprimit relat de la seva vida.
Molt intressant y molt intensa. Celebro que en aquet nou estat s`hi trobi feliç i realitzada; es el més importat.
Tots deguim endevant d' una manera o altra, germana. Jo desde el primer moment he acceptat el meu troç de cel de molt bona gana. I també n'estic molt satisfeta.
Estarem en contacte espero. Els blogs i els amics que s´hi coneixen, són quelcom que m'ensenye molt ademés d'altres activitats que també porto endavant. cordialment.

Montserrat Sala ha dit...

Conxa: Em comprens molt bé. Jo, tot i que nascuda en un petit poblet de montanya, també m'estic tornant unbanita. Però no puc amb aquesta gent que pujen de la plana i creuen que els d'alla dalt son idiotes o poc menys. Tot el que ecplico es veritat, no creguis. Es queixen d'unes coses absurdes, i porten les seves costums mes aberrats, i a sobre es queixen.!! No sé si riure o plorar.