dilluns, 1 de febrer de 2010

LA LLARGA OMBRA DE LA CRISI

Despres de totes les declaracions i contradeclaracions, per part de tots els estudiosos del tema. Homes molt valorats, eminents, reconeguts i hasta premiats en economía. Desprès de que les governants de tots el colors i de quasi tots el països europeus, s’hagin pronunciat sobre la delicada questió qu’ens ocupe, la CRISI, no s’atura. Nó, ho dic malament. Volia dir que la CRISI, creix i creix. I es ja tan grossa que la seva ombra, qu’arribe als confins de tot el mon ocdidental, conegut com a primer món. O món ric, que tan és.
No sé fins a quin punt. Es veritat que la gana de moment la passen a molts països del Âfrica i a Haití. No hi a dubte. Pero que per aquí ens les tocarà passar ben magres, es també ben segur. Es difícil de predir fins quin punt. Per dir un ejemple:
parlàvem amb un amic sobre el món de les petites industries ramaderes i de les explotacions agricoles, que es un sector important peró que no fà massa soroll. Doncs, no hi tenen rès a fer. Ja fà moltls anys, (desde les vaques bojes), que es tenen que conformar en no guanyar rès, però es que ara jà perden molts diners, venen els seus productes a baix preu i no poden intentar reformar les seves petites granges, posem el cas, perque la administració els hi pose tantes pegues, i han de cumplir tantes normatives, que tampoc els hi surt a compte. Sense parlar dels bancs que no deixen anar cap diner i si el deixen els ofeguen amb els interesos. Porque sí que han baixat les hipoteques, peró els prestecs personals que son el unics que donen, (amb reparos), els surten a un percertatge escandalòs.
I només per parlar d’un sol entramat comercial. Peró i els petits i mitjans empresaris, le sector de la metalurgia, el textil, el de la construcció? i tantes i tantes botiguetes que tanquen a diari? Malvivien i quasi no es guanyaven la vida, pero anaven aguantant. Ara també estan deixant de lluitar i van plegant.....Segurament hi gent amb diners encara, pero ara per ara no els deixen anar. I també en hi ha que tenen idees es veu, peró pensen desnvolupar-les al Marroc, a Xina, a l’India.....

11 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

FIXAT MOLTS EMPRESARIS MONTEN LES INDUSTRIES FORA, PERQUE TENEN LA MA D´OBRE MOLT MÉS BARATA.

I JO AMB PREGUNTO.
TORNARÁ LA FAMILIA TRADICIONAL?
QUE UN TREVALLA I L´ALTRE ES QUEDA A CASA
PERÒ QUI ES QUEDARÁ A FER LA FEINA DE LA CASA?.
AVUI DIA HI HAN ELS DRETS DE L´IGUALTAT.

EN FI QUE SIGUI, EL QUE TINGUI QUE SER. NOSALTRES HI PODEM FERI RÉS.

MONTSERRAT JA FALTAN POCS DIAS PER ACABAR LA CUARANTENA.

UNA ABRAÇADA. Montserrat llagostera.

Montserrat Sala ha dit...

Com et recordes de la meva quarentena, eh? Gracies amiga meva, ja en tinc ganes. però encara en queda!! Petons tocaia

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat, t'he escrit unes paraules en la meva entrada anterior. que tinguis una bonanit!

Norma ha dit...

Acá se habla de la crisis que hay en España. En realidad el ama de casa que es el gran ministro de economía sabe muy bien lo que significa la crisis. Besos amiga.

Montserrat Sala ha dit...

Hola amiga Norma. Est crisis es mucho mas grave de lo que parece a simple vista. I no es cosa de economia diméstica. Es de base estructutal i de mal comportamento de todos los estamentos sociales.
Me pregunto Norma, si me comprendes bien o supone un gran esfuerzzo apra tí leerme en catalán. Gracias por tu comentario.

genetticca ha dit...

El que está clar i es un fet es que no sempre es pot viure de vaques grosses.
Tot allòs que puja te tendencia a la baixada, tard o d'hora ens tocara el descens.
Jo dic que per sapiguer de veritat que es una crisis hauriem de parlar amb els de les pateres.
Tenim massa, vivim un excès de materia, lleçem menjar, cambiem la decoració de la casa cada dos per tres...es posible que hi hagui crisis, però aquet nadal no podies entrar a cap botiga que no estigués arrebossada.
Les lluminaries als carres, les propagandes televisives, els cotxes que circulen per el carrer,els bars i restaurants encara a tope els diumenges...de veritat xisteix la crisi?
Mira, abans del bum de la construcció hi habien aturats. Els peperos varen incrementar les economíes construint a dojó, però era un recurs que tard o d'hora s'escnyaría,, i ells ho sabien, com sabien que els socialistes es trobarien amb el fregaó..mol llestos aquets peperos. Però temps altemps,deixeu-los fer, que guanyin les properes eleccións, que acabin excluit als catalans del mapa lleguistic,que fomentin la descriminació i que...ha veure, aturin l'atur.Ja !

Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

El tems de les vaques grasses ja es historia. Ara toquen les vaques primes o esquelétiques. Ja me la conec aquesta faula. Però aquesta vegada penso que la cosa anirà més lluny. I no es que ho vulgui, no, pero mira només el dia que retallin les pensions als jubilats que molts d'ells amb aquests pocs Euros ajuden a menjar al sus fills.
Pensa també en la pujada dels impostos. que fará que s'encareixo tot més.... En auest moments, has de reconeixer, que es veu tot molt negre... Aixó pel que fà a la economía doméstica, que es la meny important! Si mirem a fons tos els condicionants que es han portat aquí...! Gracies Genetticca per visitar el meu bloc.

conxa ha dit...

és molt greu la situació, sobretot per als que vivim d'un sou o una pensió més aviat escassa, perquè els rics continuen sent rics, i si no intenta reservar a un restaurant de luxe ..... impossible.

Com veus amiga Montse, vaig a intentar escriure el meu propi idioma.

espero anar fent millor

Montserrat Sala ha dit...

Et felicito Conxa. Ho fas beníssim. Jo també m'estimo el castellà i no tinc rès a dir del qui el prefereix. Sencillament escric així perque els meus avantassts, des de generacións, han parlat i han escrit sempre el català. I jo no vull que la meva llegua mori. Amb molt de cariyno

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Las crisis sirven para que el rico sea más rico y el pobre más pobre, lamentablemente es así, pero quizás nos habíamos acostumbrado a tirar mucho más de lo necesario y ahora tenemos que pagar la factura, ni todo el mundo puedes ser rico como ya habían muchos, ni todo el mundo puede ser inteligente, cada uno somos cada uno y tenemos que mentalizarnos a esas cosas, aquí donde yo vivo ha sido una derroche, ahora han llegado las vacas flacas.

Un beso

Montserrat Sala ha dit...

Gracias por tu opiinión, Higorca. Es lástims que hayamos tenido que pegarnos el gran porrrazo para verlo. Abrazos grandes.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA