divendres, 19 de febrer de 2010

ANAR A ESQUIAR: UN ESPORT MOLT CAR

No es pas una afirmació gratuita. Que và.. Sobretot si una familia de dos nens i dos adults, que quasi és el mínim, decideixen anar una cap de setmana a la neu.
Se supose que gracies als avis i tiets que ha cooperat en la adquisició del equip, costòs equip, en els diferents regals de Nadal, Reis i Natalicis, (Ulleres, monos, guants, descansos, etc.) s’ha de pensar en el viatge de prop de 400 Km. o més, i s’ha de pasar per la bencinera: rrrriiinnngg!. Sortir aviat lo cual supose tenir que esmorzar fora o al menys fer uns cafes o begudes calentes. rrrriiinng!!!. llogar esquis i botes, rrrriiinng.!!! comprar fort-ffaits, rrriiinngg!!! monitor d’esquí perls nens, rrrinnnggg!!!
Despres dues hores de caigudes, i de cues als telecadaires. També quede temps per fer un parell de baixades.
S’acoste l’hora de dinar, i encara que no hi ha gaire temps, es menge alguna cosa al self-sevice, per puguer seguir fins que es pongui el sol, rriiinnngg!!!.
Son les 5 o 51/2 de la tarde, estan tots rendits, ara en arriban al hotel o pensió, rrriiinngg!
unes bones dutxes i a possar-se guapos per anar a sopar. Despres a dormir com uns lirons. Si es tracte de gent jove, també s’ha de fer l’après-sky, que consisteix an anar a la discoteca, a pendren unes copes i fer la xocolata de la matinada. catarriingg! catarriing! i catarrinng!. El segon dia les depeses afluixen una miqueta, pero vaja mireu com ho mireu, aquest esport que tenen tan interés en promocionar, (en algun colegi es obligatori una estada a la neu de 8 dies amb el companys de classe). perque diiuen es un esport sà, i a l’abast, de tohom Que s’ho facin mirar. segur que te molt bones connotacións,es divertit, i està molt de moda. Però tohom s’ho pot permetre?

6 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

¡¡¡Bon día!!!

Ay Montserrat. jo trovo que es un sport, per gent amb les butxaques plenes i no d´aire precisamente.

Els pobres a no ser que vagin de "gorra", invitats per amics amb solvencia, amb sembla que no so "Pintin a l ´oli",( una expresió que amb deian a csa quan era petita), ho tenen molt crú.

Ahir vareig entrar en el blog de Cornelius, m´agrada m´he fet seguidora.Si contnúo aixi cada día hauré de matinar més per arribar a tot.

Però val la pena.

Una abraçada. Montserrat llagostera.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Montserrat. Del esquí ni parlar-ne. Dels blogger encara. Ya gent molt interessat, de la que podem apendre molt. A í no m'importe gens matinar. Abraçades "bastant fortes"

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Todo es según el color del cristal conque se mira, quizás sea caro pero si aquellos que lo practican son felices, pues bienvenida la nieve, el frío y todo lo que conlleva mientras no sea una rotura de huesos.
Un fuerte abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Esto es la pura verdad. Y tambien estan los que disponen de mucha pasta i les da lo mismo que valga 12 como 1200. Que los hay y mas de los que parecen.
I tambiein estan los que como yo tienen miedo a una nueva rotura, que les complique aùn mas la existencia. Lo que valga, es lo de menos. Te has fijado en el enunciado? "hablar por hablar"De todos modos muchas gracias por tu comentario que sabes aprecio mucho. Besos!

Norma ha dit...

Mira Montse II, para unos gastar eso sería imposible, para otros sería una fortuna, para muchos no sería nada. Lo narras tan bien que yo gastaría para disfrutar. ¿Quién te quita lo Bailado?
Gracias y besossssssssssssssssssssssssssss

Montserrat Sala ha dit...

Gracias Norma, de verdad entiendes todo? Me parece fantástico y por otra parte me parece imposible. No serà que tu delicadeza por devolverme la visita, te obliga a coger el diccionario i trabajar un poco?
Sea como sea te lo agradezco mucho. Besos.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA