dilluns, 8 de febrer de 2010

ELS ANIMALS DE COMPANYIA

Sempre ha estat motíu de controversia els tema de les mascotes. Que si gats, que si gossos, porquets, conills, lloros, micos i tota la fauna haguda i per haver.
Hi ha defensors afèrrims i detractors carregats de raò. I no es posen mai d’acord.

Els que pensen que es millor per la salud psicològica de la familia, diuen estar encantats amb la seva companyía i que a pesar del gran digust que tenen, quand aquesta bestiola es mor, aviat en tenen un altra que mimen i cuiden a més afany que la primera. Tampoc es queixe ningú del enorme treball i responsabilitat, que supose aquesta elecció, ni del gasto que represente. No solament en menjars, especials tots, sino en les visites al veterinari, les operacións i hasta de psicòlegs especialitats. Treure’ls al carrer dos cops al dia els distreu, i estan contens de tenir que fer-ho e bon hora. els hi espolse la mandra. diuen, i encara que tingiuin que arreplegar els excrements (no sempre). Tots espliquen maravelles i del que son capaços d’entedre i fer, aquestes besties.Es vou segons expliquen que fan molt bé als ancians sols

Ara venen les queixes del detractors. En primer lloc casi sempre es tracta de gent. que és polida que els hi fà por la brutícia que generen: els pels als sofás, les olors desgradables que fan alguns menys perfumats. Els lladrucs i els marramiaus, que mai es poden evitar del tot, tenir que vacunar-los, i arroplegar les femtes. Una altra cosa que diuen en defensa de la seva postura, es que els animals han de viure al camp, lo més lliures posible, i amb força cap per correr. Els pisos de la ciutat son autétiques presons, que s’els hi tenen que estalviar. i fins i tot critiquen als que en tenen perque segon ells, no estimen pròu al aniimals, obligant-los a viiure alà ón no els toca, ni poden ser feliços. Una altra raò que hi troben es que als carrers de les ciutats no es pot badaar i has de mirar ben bé, òn posses els peus.

Ja estem al cap del carrer. La polémica es sevida. Mascotes sí? mascotes no?

6 comentaris:

Pedro Ojeda Escudero. ha dit...

Sólo cuando no suponga destrucción del animal y cuando sea bueno para la persona.

Montserrat Sala ha dit...

Este es el quid de la cuestión. Seria bueno conocer los limites de estos dos conceptos. Saludos.

montse ha dit...

Sobre el tema que planteges no tinc massa cosa a dir.No tinc mascotes, ni tampoc la intenció de tenir-les, però respecto molt a les personas que les tenen.Això sí, sempre que estiguin ben cuidades.
Aprofito per a saludar-te i enviar-te una forta abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Montse Subiriats. Soc de la mateixa opinió que tú. M'agraden molt, però prefereixo no tenir-ne.
Les bestioles necesiten sobretot del seu habitat natural, i que no els manqui el menjar ni el carinyo. Una abraçada.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat Sala:

Jo sempre desde que hem vareig casar, hi tingut gats a casa. Correlativament Primer un siamés que va viure 19 anys, després dos bessons un negre i l´altre roas que li deiam Zipì i Zape, aquets vàren viure l´un 17 i l ´altre 18 i finalment en Pipo.
A mi els gossos m´encantan de vegades venia a casa el de la tieta del meu home en Drall, però si alguna vegada feia "Caca" per el carrer, portavem una bossa, una pala , ho recolliem i ho llençavem el contenidor.
Es pot estimar els animals i a la vegada ser net.

Molts petons tocaïa.

Montserrat Llagostera.

Montserrat Sala ha dit...

Tú ho has dit, tocaia. Es pot tindre gos i ser net a la vagada. Però la gent es incívica i la relitat es un altra. Es carrers son plens de porqueria, y per si fos poc, quand estan cansats de passejar-los, els aabandonen.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA