divendres, 4 de desembre de 2009

ANAR A LA PLAÇA

No parlo de cap esport, no. Tampoc em refereixo a cap rutina, ni de cap obligació. Es tracte de fer una comentari breu de lo que represente per les mestresses de casa l’esmentat i quasi diari ritual.
Per una persona intelectual i culta, la feina d’anar a mercat, no té cap mena d’interés. Es quelcom reservat a les minyones, en temps passats, i a les Marujes en els nostres dies. Una cosa vulgar que pot fer el més inútil dels mortals.
Però jo no ho veig així. No es que sigui la meva tasca preferida o he de confessar, però intento buscar-hi la cara bonica, i el aspecto més posotíu de tot plegat.
Primerament, m’atrauen els colors. Els profesionals venedoros ja ens tenen la taula posada, des de primera hora del matí. Amb un aspecte tan llamatíu que els pruductes frescos sobretot, et diuen: Compra’m, compra’m. Les fruites i les verdures colocades de manera estratègica , també reclamen la nostra atenció. Els colors vermells de les tomates, els taronges de les mandarines, els taronges mes intensos els palosantos, verdors de totes les tonalitas i escales. Descriure una parada de bon peix, i més per els qui els agrada menjar-lo, es un delicte. Es mouen, tenen boques i dents molt prominents, potes estranyes, i ulls vidriosos. Pero són maquíssims.
Hi ha les parades de bacallà i olives, igualment de molts colors i olors que fan obrir la gana de menjar. Les xarcuteries, un altre plat fort, del que no pots prescindir d’aturar-te. La gran varietat de formatges, pernils i embotits de totes les textures i paissos, i que alhora pots tastar…..
Les estanteries plenes de llaunes de tot el que vulguis demanar, luentes, ben colocades asimètricament, i netes. Fant molt goig. Un reclam més…
I desprès avans de marxar cap a casa, un cafetó compartit amb alguna amiga….quin plaer, anar a mercat, encara que tinguis que mirar pel gasto, obligiats tots per la ditxosa crisi!!

7 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

Mira doncs el meu home li encanta anar el Mercat Central de Valencia, que es com la Boquería de Barcelona o el Mercat de Sant Antoni.
Ell diu que en els Supermecats, no li agrada comprar la fruita i la verdura.

La veritat es que els Supers i els Grans Comerços, son molt més freds.

Una abraçada de la teva tocaia.
Montserrat LL.V.

Stanley Kowalski ha dit...

Gracias querida Montserrat, siempre tan amable y cordial conmigo.

BESOTES Y OJALÁ TENGAS UN FINDE MARAVILLOSO!!

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...hoy
cumplo
años
y
mi
casa
tiene
una
vela
blanca
ardiendo
para
ti...



con afecto , tu amigo :

jose
ramon

Estela ha dit...

A mi me gusta ir a comprar al mercado lo que pasa es no tengo tiempo..pero por ejemplo tenemos el mercado de la boqueria de Barcelona que voy el sabado por la tarde por placer por dar una vuelta y es una gozada.

Que tengas un feliz fin de seamana!!

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Querida amiga, no es un deporte pero si nos pone bien las pilas, allí en mi querida y amada Barcelona, las paradas dan gusto, me gustaba ir al mercado, mirar todas aquellas cosas tan bien puestas, las olivas, el bacalao con ese olor tan característico, la tuñina marrón para hacer el xato para la cuaresma y sobre todo me chiflaba ir al puesto de la legumbre, hacia que me compraran una paparina con monchetas calentitas, hummmmmm, era mi mejor manjar, no quería caramelos ni nada de todo eso, mis monchetas calentitas. Querida amiga, recuerdos inmensos, grandes que hace que de mi corazón y de mis ojos broten esas lágrimas saladas de la añoranza.
Un montón de besos

Joan Canal ha dit...

Hola i benvinguda al meu blog. Gracies per passar.

Mira per on avui toques un tema que no fa gaires dies vaig poder-ne disfrutar, vaig estar al mercat de la Boqueria i relament, no comprar alla es estar cec, tot es maco, bo i desitjable. L'estrategia dels colors bens posat els dominen a la perfeccio. Un altre cosa es comprar entre tanta gent i tant gariball, pero be, es questió de costums.

Salut

Joan Canal ha dit...

Un oblit, doncs,no , no conec a la Gemma, si que se on es La Folcra. amb el temps, ves a saber.

Salut

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA