dimarts, 29 de desembre de 2009

ANAR AL CINEMA AMB LES AMIGUES

Es un plaer que quasi no recordaba. Que ho és d’agradable, fer una petita sortida un dia qualsevol, amb grup, veure una peli, i desprès entrar a una grangeta o bar per pendre un xocolate o un café amb llet i un croissant. Es una petita llicencia, que em puc permetre de tant en tan, perque no tinc gaires més ocasions. La conversa, i el tema són aquasi sempre referents a la películal, però desprès convergeix en la exposició de casos personals, i esperiencies de tota matèria.
La película que varem veure, es un història insólita amb un grand toc de qualitat.La versio orignal de “El erizo”(fracesa) es la fidel trascripció de novela de molt exit i de la que s’han venudes 26 edicios. La sinopsi se aquesta: En un edifici de París i, en una porteria ón només hi víu gent molt rica, tenen els seveis de una portera viuda que és, la antítesis de la bellesa u delicadesa femenines. En ún del pisos de centenars de metres, i viu també una família, amb un pare passota, la mare enganxada a les pastilles ansioítiques i antedepresives, i els dues seves filles. L’ una, la protagonista, penjada sempre de la seva màquina de filmar, o enregistre tot amb la seva càmera que li han regalat i prepare una estragegia que ningí pot saber i que tampoc endivinaríe. La petita que es diu Paloma, entre amb contacte amb la portera solitaria i arisca. Descubreix, que aquesta dona es un pou de saviesa, i de una delicadesa insospitada. Entre en escena un japonés ric, que es mude al edifici i que que també sospite la verdadera personalitat de la dona que es diu Reneé. Fan amistait, a contracor d’ella que no vol canviar rès de la seva disortada vida. El final s’aprope, pero es de un tal dramatisme, que diexe bocabadat a l’espectador. Al menys a mí.
Dono les gracies a les amigues de les classes de francés dinàmic, del Centre -civic Joan Maragall, de S. Just Desvern. Per la meva part m’agradarie repetir la experiencia, de tant en tant.

4 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Très bien Montserrat
Molt be.
M´en agafat ganes d´anar a veurer aquesta pel-licola

Au revoir.
Bon année. Montserrat llagostera.

Montserrat Sala ha dit...

Merci beaocoup, chère Montserrat, C'st un film vraiement interessat, que nous a conseillée, Suzanne, notre professeure. Je vous souhaite aussi un magnifique anée 2010, A tout al'heure!!! Bises.

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Querida amiga, siempre que guste el cine tiene que ser un placer el ir a ver una de esas películas que suelen hacer y en versión original, veo, leo que hablas y escribes francés ¿has vivido por aquellos lares? Yo sí, en París, Bélgica y ... Es bonita tu descripción del filme, se la voy aconsejar a mi marido que es muy cinéfilo.

Muchos besos y feliz año 2010

Montserrat Sala ha dit...

Hola Higorca, Veo que te has vuelto una gatita. Que bién!!! Nó no he vivido nunca en Francia, aunque la he visitado bastantes veces, i otras la hemos aatravesada de paso aa los paises nordicos i Centroeuropa. Mi francés viene de mis estudios, cuando era moda saber francés i nó inglés. Ahora asisto a clases aunque ms para pasar el rato que por otra cosa. Un abrazo Higorca.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA