Puntualment, aviu a les 3 de la tarda, s'acabat el primer terç del curs acadèmic. Desprès dels festivals de Nadal, dels menuts, i de les festes i soparets, dels prefessors i professores,i de finiquitar els exàmens, tota la prole, grand i petita, s’en anat cap a casa seva contenta i feliç. Han estat 3 mesos durs d’estudi, esport i classes especials de tota mena. Als nens del tercer món s’els acuse de que treballen massa joves i que fan feines que no son adecuades ni a la edaat ni a la seves forces. Absolutament veritat. Però i els del primer món, que de ben menuts passen tancats a la guarderia, o a la escola de primaria un minim de 5 a 9 hores diaries? Ho penso moltes vegades, no sé si es que els veig matinar tantìssim i caminar per la vorera de casa meva amb un aire cansat, i mitg adormits, que em fan molta llástima. En ni ha que ploren i no volen pujar al autocar, d’altres que carreguen amb unes carteres pesentes i molt grans per la seva estatura. i els que més s’enduen deures a casa que els ocupen de vegades dues hores més.
Esclar que no tot es dolent, i tenen les seves estones d’esbarjo que saben aprofitar bé, però vaja, l’estar amb els seus pares i mares, poquet, poquet. Només cal que aquestos presumpes pares estiguin separats, i els nenes tinguin que anar d’una casa a l’altra com si fosin convidats. LLavors jà es per fernos-ho mirar i treure’n conclusions.
4 comentaris:
Des de l'altre banda de l'escenari, els que ens dediquem a aquest món de l'educació, ens hauries de veure la cara quan s'acaba aquest primer trimestre, cansats, és dir poc, amiga. Així que avui, és un dia d'alegria i de descans ben merescut.
Petons, Montse
Es una comparacion buena la que has echo los niños del tercer mundo con los nuestros..los del tercer mundo no les queda mas remedio que luchar para comer mientras los nuestros viven de esa manera por culpa nuestra hemos echo una sociedad que no tenemos tiempo para nafda los padres tienen que trabajar por la cantidad de pagos que tienen creo que tenemos demasiado pero tambien pagamos un precio muy alto.
Gracias por hacernos reflexionar.
Un abrazo!!
Ho sé per experiencia propia i per que tinc dues filles que també s'hi dediquen. En tot cas no he criticat en cap moment, la vostra feina que prou sé que es difícl i poc considerada. El que no em negarás, es que el nens, molts d'ells passen mitja vida sota les finestres de les classes de torn.
Hola Montserrat.
Resulta que la mewva neta va anar a la guardería desde que va neixar.
La explicaciò es que la seva mare, la meva nora hi trevalla, i la seva tieta tambè.o sigui que anat a la guarderia, amb la mare, la tieta i els cosinets, tots plegats.
Ara ja va a un Colegi de monges i Mestres Seglars.
Jo sempre dic que he estat una avia prou comode.
El que si que es veritat es com més petits van a la guardería s´epavilen molt més.
Jo no en vareig portar cap dels tres a la guarderia.Pero es que jo no trevallaba.
Un Petò. Montserrat llagostera.
Publica un comentari a l'entrada