dimarts, 10 de novembre del 2009

BLOGG DE LA CORRUPCIÓ

El mal més Demoledor dels nostres dies, el corcò de rosega els més amagats sentiments i el més punyent ganivet que talle les nostres arrels de cultura i de país, només té un nom: Corrupció, corrupció i corrupció.
Com ciutadana del món, veig amb gran sorpresa i enutg, totes les decobertes de frau, de blanqueig de diners, d’amiguisme en la política, i de malversació de fons publics, que es produeixen en aquesta terra catalana que tan m’estimo. Sento tal vergonya, que em fà por de parlar de pàtria, i dels fonaments tan antics de la nostra societat. Vergonya al-liena, comparada a la que vaig sentir aquell 23-F de 1981, quand un superior de la Guardia Civil va entrar al Congres dels Diputats cridant com un energùmen allò de: Todos al ...!!!!!.
Ja sé que nos es comparabla una cosa amb l’altra, però el sentiment d’haver trencat tots els motllos de la democracia, llavors, els tinc ara també quand em vaig assaventant, de tots els detalls dels dos cassos flagrants i confessos descuberts aquestos últims dies.
El cas Millet i l’operació Pretòria. Penso que tambè s´han trencat tos els esquemes de la ètica profesional, i fet pols, totes les manifestacions de seny i austeritat, dels individus implicats, molt i molt catalans per cert. Desabuda completament, escric aquestes ratlles, i el que més em temo, es que en sortiràn d’altres d’affaires per l’estil. Ere de preveure que l’enriquiment, el treball minuciòs dels trepes, sortís un dia u altre a la llum. Només puc afegir “que Déu ens agafi confessats”, perque deprès d’això qualsevol cosa malsonant i malgirbada es posible.

2 comentaris:

montse ha dit...

Sobre el tema que exposes no parlaré, perquè no tinc ganes de embrutar-me el pensament.
Aprofito per a desitjar-te un bon cap de setmana, i enviar-te una forta abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

i suposo que per tú no té sentit, al no poder-ho fotografiar...Es veritat que coses com aquestes ens esquitjen de bruticia, i més val romandre una mica allunyats...