dimecres, 23 de setembre de 2009

LES COSES DE LA RELIGIÓ

Els asumptes de l’Esglesia són des de sempre intocables i intractables, per tant no serè jó la que obri la caixa dels trons. Només voldría parlar dels catolics practicans, (entre els que hi soc jò), que mig omplen les esglesies pels oficis de cada diumenge. Si mirem bé, ún per ún, podriem teure’n la conclusió que n’hi ha de totes les edats i estaments socials. La gran majoria son gent poderada, i si cadasqùn d’ells i d’elles vulguessin explicar amb sinceritat el perqué van a Missa, tots dirien coses ben diferentes. Ho sé.
Amb tots els respectes, però tots ens respondrien que i van per resar, peró la veritat, la auténtica veritat, es que molts no saben ben bé que hi van a fer. Alguns son devots empedernits o beats, n’hi ha que els hi porte el costum, la rutina o la tradició. Alguns també per trobar-se amb tothom i tindre una escusa per sortir de casa. Els que amb tots els dubtes de fé, no s’ho plantejen, i decideixen anar-hi a pesar de tot. i per fí també hi són el que els hi agrade cantar, o llegir les lectures o simplement pasar la platereta. Aixó els fà sentir realitzats i importans.
Es dolenta aquesta postura? No ho sé, i força que m’agradaríe saber-ho, pero es una realitat, un fet consumat que es pot palpar si ho voleu, assistint uns quands diumenges a les mises d’ una parroquia de barri. Qualsevol. I em disculpo per totes aquelles persones que moguts per una fé inquebrantable, van a l’Esglesia, resen de debó, i segueixen la liturgia puntualment, que també hi són, però, en una part molt minsa. Per ells la meva admiració

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA