Quand tot es a punt. preparat i disposat, (piscologicament també accepat), per tornar a començar la rutina da cada curs, osigui les cues, els embussos de transit, els dies curts, i els plugims de tardor. Quand inclós ja trobem normal i natural les consabudes protestes dels traballadors d’aquesta o l’altra empresa... i les manisfestacions de tots tipus, aquest any pinten molt més negres encara.
S’ha de ser optimista, però es que aquest hivern pot ser molt magre i llarg eh? Llarg de solemnitat. Es farà molt i molt pesat, vull dir.
Un atur que no pare de creixer, i la borsa no pare de baixar, i per rematar tenim el tema de la Grip Nova.(per cert, segons semble, un motiu afegit per distreure al personal de coses mes series)
Els nous assentaments jueus, en terreny palestí, contravenint els consells dels seus al-liats, la deballada de Obama en totes les enquestes del país, per la reforma de la Seguretat Social, i per la revifada de la guerra al Afganistan. Passant també per les genialiltats de Sarkosy o Chavez, els discursos enganyosos de Zapatero... Un menú poc atractíu, en el que no cal descartar, alguna desgracia mediambiental i humana. Mare de Déu! I el començament del curs escolar, que es cosa de nens, es converteix en les temps actuals en tota una amenaça per la salud i a la convivencia internacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada