La meva inteció al començar aquestos escrits, ere no parlar mai de políitica i així ha estat. no he fet gaires referencies a la vida pública escepte en molt contades ocasións, com per ejemple avui mateix.
S’ha dit tantes coses en vers al “nostre” 11 de Setembre! que no hi pot haver res de nou que no hagi estat tractat desde totes les perspectives posibles. Tenim molts bons pensadors, bones plomes i bons mitjans per difonde-les.
Però ves, jo també vull dir-hi la meva. No es imporotant i encara que no la llegeixi ningú, em quedaré tranquil-la un cop ho hagi desenbutxat.
Penso que tot i no tenir estat, i seguir pràcticamet axafats per les forces dels regims de torn, pese als nostres insignes politiquets, també del color que siguin, o fasin malament o pitjor, no n’hi ha per més que treure’s el barret devant d’aquest colectíu, que s’entusoneix en fer que, d’aquestes despulles del que en diem “nació”, en surti quelcom més. I en surt sobretot una consciencia de catalanitat forta i mes gran que mai. Es per sentir-se orgullòs, de pertanyer a aquest poble, que a peser de tos els entrebancs, de totes les diferencies existentes entre els defensors d’aquest, diguem millor, país, la gent s’aplega per commemorar una derrota històrica, i ho fà amb respecte, amb sentiment, amb serenitat, i amb totes les ganes de que algùn dia tornarem a ser, el poble victoriòs, que se sent segur i respectat per tots les seus veïns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada