divendres, 5 d’octubre del 2012

El negoci del segle



Cada dia en hi ha mes. Passejant pels carrers de qualsevol  poble o ciutat, només es veuen  aquestos lletrerets. Penjats de les finestres o balcons, grans, petits i de colors ben llampants. Que lluny queden els temps, en que  les bústies  eren plenes de papers demanant habitatges que es pagarien suposada ment al comptat. “compro pis per aquesta zona”. I era veritat! La gent buscava cases, pisos vells, solars i totxos com fossin, per revendre’ls  pocs dies desprès i fer-se amb uns guanys indecents.
Eren molt hàbils, fins i tot els no professionals. Senyores de una certa edat i un cotxet, s’hi dedicaven amb força encert. I joves que deixaven els estudis penjats, per dedicar-se al negoci més lucratiu del segle. Tothom era empresari o promotor. 
Però no es pas tot. immediata ment, desprès dels habitatges, van començara desmuntar botigues, tallers, fàbriques i naus industrials de tota mena, que havien proliferat de una manera alarmant. Doncs el resultat es que el país es a la ruïna, i molta gent jove millor preparada com mai ha de sortit fora per tenir un treball.
I ves per on, la gallina dels ous d’or, s’ha mort. Millor dit: entre tots l’hem matada, però ja no hi és. Crec que no n’hi  haurà pas cap més d’igual. Guapa, pomposa, grassa i lluenta  se'n anat.  Hi ens ha deixat una crisi i un atur galopant, que vés a saber quan s’aturarà.  El meu amic Ciríac diría: “qui tot ho vol tot ho perd”, però  no s’ajuste massa a la realitat. La meva mare ho explicaría millor: “totes  les masses fan mal”, I es que les economies i el model de societat en la que estem immersos, no es pas la que deuría  d’ésser, El consum irresponsable i l'afany desmesurat de guanyar peles com sigui, no solament ens ha portat aquí, o sigui a les butxaques buides, sinó que fins i tot sembla que hem perdut el Nort. I es greu. Ara no només ens hem d'estrènyer el cinturó, tampoc tenim  la confiança en els nostres mandataris, i encara menys en el sistema. I ningú hi trobe una solució imminent.
 Hem de tornar a cercar els valors tradicionals. i pensar que la solució que no solament  l’han de buscar les autoritats pertanyents, també es cosa de cadascú, i responsabilitat de tots, perquè tots hem contribuïit a escanyar aquesta gallina metafòrica.  Austeritat, treball i menys brillantina. I sobretot un consum responsable, que de passada ajudarem a respectar el medi ambient.

24 comentaris:

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Absolutamente de acuerdo en lo del consumo responsable. Antes de la crisis, habíamos llegado a una situación espeluznante, donde se confundía la felicidad con un consumismo feroz, el summum del divertimiento era irse a gastar pelas a un centro comercial... Nunca me gustó aquello, como tampoco me gusta que ahora la inmensa mayoría no pueda apenas gastar ni en lo más necesario.
Como se dice en castellano: "ni tanto ni tan calvo".
Un besazo, querida Monserrat.

ibso ha dit...

Aprender de esta "crisis" será duro, pero de no hacerlo sería un suicidio. Y que nadie se engañe, si volvemos a lo mismo (como aún creen algunos), el "batacazo" será peor y quizás definitivo.
Un abrazo
ibso

Norma ha dit...

Mira Montse acá pasa igual o peor.
Besos.

Eastriver ha dit...

S'han fet moltes coses malament, Montserrat... Jo penso que, sobretot, la excessiva gana fa mal de panxa. Pero no la gana de justícia i de dret, que aquesta és sana. Sinò la gana excessiva de diners fàcils...

Enry Baskerville ha dit...

L'època de l'especulació, de guanyar diners a expuertas amb les transaccions fàcils i rápidas, en aquest afany d'acumular, del més i més.
El ric seguirà fent el mateix i seguirà guanyant, el pobre ja en la misèria absoluta i la majoria la classe mitjana deixarà d'existir perquè també s'enfonsa en la misèria.
Per qui no va pensar en les conseqüències (que són molts) i va gastar més del que va poder, ara com un càstig, una plaga, no pot sortir del mal pas en què ens han ficat els nostres governants.

Saps una cosa?, L'alcalde de Barcelona i com govern municipal de CiU, preveu invertir 5,1 milions d'euros abans del Nadal del 2013 , a la remodelació del Passeig de Gràcia ....

aquests són també part dels meus impostos i ¡a mi que m'importa el Passeig de Gràcia ....!

o sigui, que el que t'he dit, tot va com va i de vegades sense remei.

Petons

Anna J R.

mariajesusparadela ha dit...

Lo que más me gusta es ese final en el que invitas a que cada uno ponga su parte.
Está claro que los políticos actuales han malgastado nuestro dinero, pero eso no soluciona: lo que soluciona es cambiarlos y que cada uno de nosotros emprenda el camino de la austeridad y en consumo responsable, lejos del consumismo loco.

Pakiba ha dit...

Tens tota la raó Montserrat . es problema de tots però crec que si es tingues més en conta el consum que fen del envasos de plastic - que la brossa la omples d'ells- tot aniria més bé.


Petonets, guapa.

Bertha ha dit...

Totalmente de acuerdo Montserrat ni quito ni pongo una coma o un punto.

-Lo triste es que no podemos mirar con futuro hacia ningun lado...Porque es una crisis mundial y, en manos de unos inrresponsables.

Esta fórmula de la austeridad, ahorro y, menos brillantina.La hemos acopaldo muchísimos españoles pero...los impuestos se nos comen vivos que si no? podriamos salir perfectamente.

Te deseo un feliz día Montserrat.

Montserrat Sala ha dit...

A mí es que este tipo de vida más austera, me va mucho mejor, que ir de compras continuamente. yo no lo he hecho, pero he visto como lo hacia mucha gente de mi entorno. Me siento mucho ams identificada con al hormiga que con la cigarra. Serà el sello que imprime el caràcter catalán, del que estoy muy orgullosa.
En cambio me gusta ser espléndida y generosa con todos. Qeu no es el mismo concepto.
Te agradezco tus palabras, isabel.

Montserrat Sala ha dit...

HOLA ISIDRO: nO PIENSO NI POR UN MOMENTO,QUE NUNCA EN AL VIDA VAYAMOS A VOLVER A LO MISMO. SERIA LO PEOR.
ENTONCES SI QEU AY NO LEVANTARÍAMOS CABEZA, NUNCA MAS.
GRACIAS AMIGO POR TU COMENTARIO TAN ACERTADO Y COHERENTE.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Norma: Sí.Se que por Argentina, también andaís cojos de las dos patas igual que aquí. I esto que tengo entendido qeu aún os viene de mas lejos.
Gracias por entrar. amiga.

José Vte. ha dit...

Afortunada o mejor dicho desafortunadamente, yo soy de los que piensan que ya nunca (al menos en muchos, muchos años) nada será igual. Todos hemos aprendido lo suficiente como para tomar medidas cuando, esperemos, toda ésta tragedia se solucione.

Confiemos en que sea así.

Un abrazo

emejota ha dit...

Abandoné ese mundo en el que vivimos porque me daba repelús. Cada vez que me tengo que asomar a él me lo sigue dando, lo cierto es que nunca compartí la sociedad loca de consumo, seguramente debido a mi edad, y seguro que tu igual.
Lo malo es que los jóvenes ahora no saben vivir de otra manera y no se si estarán dispuestos a aprender de los "viejos", serán los menos, esos serán los que salgan a flote.
Muy buen razonamiento. Bsss.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Ramón: caldrà vigilar no tornar a entrepussar amb la meteixa pedra. perque la caiguda ha estat mortal de necessitat. Peró també es veritat que l'home es l'unic animal que ...
Potser seran les noves generacions, crec

Gracies per dir-hi la teva.

Montserrat Sala ha dit...

No pot ser Anna, que tot tingui que anar així. Perquè ja ha passat d'altres vegades en la historia. A força de acumular mes i mes riquesa, els poderosos tampoc en tindran mai prou. I uns voldrán el d'els altres, i s'aniran aniquilant. Es una idea meva molt simpla, però penso que seran pocs els que posseiran el món i llavors en quan ve la revolució, que ho capgire tot una altra vegada. I tornem-hi!!!
jajaja! Espero no veure-ho.

Lo del Passeig De Gracia, es alarmant. No ho savía.
Gracies Anna pel teu comentari. Un petó.

Montserrat Sala ha dit...

Mariajesús: ¿Donde encontrar buenos políticos de recambio, para reemplazar a los actuales? el gran problema y principal preocupación es ésta. ¿Conoces la fábula del congreso de ratones? Entonces por ahí va la cosa.
Ni tu ni yo somos partidarias del loco consumo.(yo ni comiendo)i sí lo somos de mirar fino por el medio ambiete.
Un abrazo y gracias por comentar.

Montserrat Sala ha dit...

Pakiba: El que apuntes sobre les bosses de plàstic, s'ha de posar en pràctica. Que tothom ho diu però ningú ho fa. Molts gracies per venir i deixar la teva opinió.

T'envio una abraçada del òs

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Estimada Montserrat.
Estás plena de raó.
Ara tothome i totdona, tindrem que estrenyens el cinturó.
Hi ha persones que son molt especuladores i ho aprofiten tot.
Una abraçada de la teva tocaia que t´estima, Montserrat Ll.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Bertha: Desde luego la crisis es a nivel casi mundial, i esto hace mas difícil encontrarle solución.
pero si seguimos vivendo con ams austeridad, aunque sea ganando menos, si sabemos mantenernos, en esta línea, y somos menos envisosos, iremos bién. (ya sé que da mucha rabia que te lleven tus dineros, para ellos vivir a cuerpo de rey.) La solución es no verlos. Ignorarlos.

Y sinó: ¿que más podemos hacer?
Recibe un abarazo y gracias por entrar.

Montserrat Sala ha dit...

Ay! José Vicente: Esto no se parece en nada una muerte dulce. Mi madre diría mejor que es morir a pellizcos.
ajajajaaj!!!
Como tú, yo tambien pienso que otra situación como la que hemos vivido, no se volvera a dar en mucho tiempo.
Ni falta que nos hace!!!
Te mando mi reconocimiento, i gratitud por tu compañía.

Montserrat Sala ha dit...

Hiciste muy bién en refugiarte en tus amigos fieles de cuatro piernas.

Con poco se conforman, no son envidiosos, dan calor i afecto a raudales y permanecen junto a su dueña por simepre mas.

Has elegido lo mejor.No se si contesto tu comentario, pero es lo que pienso de tí.
Un beso, guapa

Montserrat Sala ha dit...

Hola tocaia: Quasi estic dormint...
Gracies pel teu comentari...

Demà més. Un petonet.

Pluvisca ha dit...

No se si queda alguién que no se haya enterado, de que nosotros ya no c onoceremos una sociedad como la de antes...estabamos en una buebuja que explotó

La crisis nos puede enseñar que la avaricia rompe el saco, qaue el que paga es el de abajo y que hay que tener más conciencia de nuestros actos...

Petons guapa

Montserrat Sala ha dit...

Una burbuja que nos ha dejado bien arreglados a todos. Esperemos en ver que conviene siempre, ser más prudentes y menos lanzados.

Austeridad, es al palabra.
además, buscar personas para las administraciones, que sean más responsables con los bienes ajenos.

Y encontrarlas!!!!! Un abrazo.