dimarts, 16 d’octubre de 2012

ANAR A CERCAR BOLETS

foto de la xarxa de Internet
Sempre la tardor

Ara cercar o collir bolets es un deport que està en alça.  Es donen consignes, i en alguns llocs , es trameten permisos que tenen un un cost simbòlic. Es carregue de provisions per fer un most o dos, i es prenent tot d’una, els estris que fan falta, una peça d’abric, bon calçat.. I muntanya  amunt!!!
La sortida es sempre joiosa, sobretot si es va en grup;  i la gresca ja comence a bord del mateix automòbil. En arribar al lloc previamente pactat, la gent es dispersa i es el moment de no fer massa soroll. El moment de clavar els ulls al terra i amb l’ajud d’un bastó, aixecar -que no remoure-, la molça i la pinassa. Si hi ha sort, i has escollit justament allà on se n’ha fet, ets una persona ben afortunada.
El veure aquelles peces tieses i lluentes. Humides i tendres i mig amagades per la brossa del sota-bosc, es una visió, com no en i ha d’altra de més bonica.i engrescadora. T’ajonolles i amb  un ganivet no massa gran, es talla la tija arran del terra, o s’arrenca estirant-la suaument, com el que aixeca del llit a un bebè, sense que es desperti. Tornes a tapar el forat i mires un poquet més enllà, i d’atra vegada tens la sensació de que sota aquells fulles seques, que les veus mes alçades, s' hi por trobar-se quelcom més. Es note perquè, encara que son al terra, es veuent a un nivell mes altet.   I no pot pas fallar!!!Allà estan, esplèndides i oloroses. Una sensació repetida mil vegades, que sempre et sorprèn.  Molts cops, peró es divisen perfectament a simple vista. Sigui com sigui, un altre regal de la naturalesa impagable, Sempre ho he pensat així. Un obsequi tan y tan bo que per a mi no te preu. Es exquisit a la taula, guisat de mil maneres diferents. Peró el que m’agrada més es anar personal ment a collir-los al bosc. I ara n’es el temps idoni. De totes formes, anar-hi  sempre es una delícia: per la flaira que desprèn, per carregar els pulmons d’aire sa, i per sentir-me mes aprop de la terra, perquè ella serà el nostre destí a la fi del temps

13 comentaris:

Enry Baskerville ha dit...

Montserrat
M'ha agradat la teva entrada i em fa somriure per la coincidència amb la meva (això és com la transmissió de pensaments) .. jejeje. en el meu nou bloc: Es un placer: anar a buscar bolets

Tot un plaer, gaudir de l'amistat, de la companyia per endinsar-se en la muntanya.
Jo he anat amb dos bastons i l'última del grup, a poc a poc i al meu pas .... però he arribat al cim del bosc a la serra de Falgars, al Berguedá.

Com tu molt bé dius, després és una delícia un bon guisat (estil a les nostres mares) d'un conill amb llenegues.

M'alegra coincidir amb tu en aquestes aficions compartides.

molts petons
Anna J.R.

José Vte. ha dit...

Me he pasado a leer la entrada de Anna y efectivamente estos primeros frios del otoño os a inspirado a ambas para estas entradas tan entrañables.
Te digo lo mismo, yo nunca he ido a recoger setas, perfiero comerlas, aunque supongo que pasear por el bosque en su busca debe de ser un verdadero placer.

Un abrazo

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat.
Ai els bolets, en el meu marit li agrada collir-ne i comprar-ne el Mercant Central que a començaments de temporada els venen carissims.
Una entrada molt bonica.
Un petó, Montserrat Ll.

Mari-Pi-R ha dit...

Por aquí también se da ir a recoger setas y siempre me he quedado con las ganas de hacer la experiencia, ya que considero que hay que ir acompañada de una persona más o menos experta.
Un abrazo y feliz recogida

Pakiba ha dit...

A mi sempre m'agradat anari a collir bolets,però la brittat es que en trobo ben pocs.
La coincidencia amb l'Anna es ben curiosa ,es veu que teniu les mateixas aficións.

Una Abraçada i si agafas molts,guarda uns poquets.

pluvisca ha dit...

Pues yo no he ido nunca, ya se que es casi una blasfemia pero nada, que soy un desastre...

Petons

Eastriver ha dit...

Jo sí he anat a buscar-ne )a casa diem buscar bolets, no caçar bolets com diuen a Barcelona). I jo puc dir que sóc un desastre com una casa: no en trobo cap, o gairebé cap. De fet, em cansa, m'aburreix. Hem d'assumir el que ens agrada i el que no: això de pujar i baixar muntanyes no és ben bé per a mi. Ara bé, m0encanta la natura i m'encanten els bolets. Recordo que quan era jove no m'agradaven, i ara em tornen boig. Els robellons a la brasa, per exemple, no em puc imaginar una cosa més bona.

casss ha dit...

He tratado de leerte y comprender tu texto sin traducción. En términos generales LO ENTENDÍ!!! y me ha dado ganas de hacer esa excursión.

Te diré que si hay una palabra que adoro es LA TARDOR, en sí misma es una expresión tan poética! si además le agregas los colores del otoño: el cuadro está listo!

Tot molt bé. Una forta abracada

Neogéminis ha dit...

¡Un ritual que me encantaría alguna vez compartir!...¡has logrado transmitirnos el encanto de andar entre la humedad del bosque llenándonos los pulmones de aire limpio!...¡Qué delicia!
¡Se agradece!

Un abrazo

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

No he sido nunca de recoger setas, pero comerlas... qué placer.

Montserrat Sala ha dit...

Enry Baskerville, Jose Vicente. Montserrat Llagostera, MARI-PI-R: Paquiba, Pluvisca, Estraiver, Cass. Neogeminis. pedro Ojeda:

Apreciados amigos: Tal como estaba previsto, me encuentro en Viena junto con mi marido. Com sabeis no es nada extraordinario, para nosotros venir a ver a nuestra hija que vive aqui con su marido, y sus dos hijas.
Pero no me olvido de mis amigos y comentaristas del blog, y aprovecho, para daros las gracias por vuestros comentarios, y enviaros unos saludos especiales a ritmo un de vals vienes.
(diculpad, en este ordi, no encuentro ni los acentos ni la y griega, ni al ene con sombrero

MAMÉ VALDÉS ha dit...

Recompensa por partida doble las setas en sí y el paseo, que lujo.

Nunca he ido ha coger setas, asignatura pendiente, está claro que ire con alguien que sepa, yo no tengo ni idea, gracias por la lección y el paseo, un saludo.

Sara O. Durán ha dit...

Es algo que nunca he hecho, pero que de la manera como lo narras dan muchas ganas de hacer.
Disfruta mucho de Viena!
Un beso.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA