dilluns, 23 de juliol del 2012

SENTIMENTS

Fotos de la meva propietat
              L’enyor, la melangia, el romanticisme.

Sonen bé aquestes paraules. Son poesia per elles mateixes. Diferents entre sí, però que totes expressen sentiments que surten del fons del cor. I tan gastades! i tan noves!

En molts moment de la nostra vida les hem emprat amb tanta força, i amb tanta vehemència, que ens han fet plorar, en ocasions suaument i d’altres amb desesper. Totes íntimament lligades a una altre sentiment delicat i formós: l’amor. Qui no ha estat enamorat platònica ment, de la seva parella, o d’una persona que et trobes cada dia al autobús? per exemple. Poc a poc es forme un sentiment tan intim com irreal, però que ens fa somiar desperts, en la gloria. Ens fa tocar el cel amb els dits.

Un cop vençut o caducat el sentiment, ens endinsem en els tenebrosos camins de la melangia, que fan de nosaltres éssers errants, tristos i sense vida; igual com les flors collides al matí, i que a la vesprada ja son marcides. Ganes de no fer res, de deixar-se anar, errant i sense cap horitzó a la vista, i les llàgrimes que sense saber com, suren i s’escampen per tota l’ànima. Es el moment de l’ enyor, el moment en el que voldries cercar allò que ja s’ha fet llunyà i fora del teu abast. Estires la ma, i ja es possible agafar-ho. S’en ha anat.


Novament em deixo portar per la mandra,  que em fa buscar al fons del calaix de sastre, quelcom que ya ha estat publicat anteriorment.

20 comentaris:

Bertha ha dit...

SI QUE SUENAN BIEN AUNQUE SEAN DIFERENTES Y LO QUE TÚ DICES TODAS EXPRESAN SENTIMIENTOS.

lA MELANCOLÍA,LA NOSTALGIA,Y EL ROMANTICISMO.

ESTAR ENAMORADO PLATONICAMENTE YO LO ESTOY DE MUCHAS COSAS ES QUE SOY MUY ROMÁNTIOCA...

UN FELIZ DÍA MONTSERRAT

mariajesusparadela ha dit...

Me gustan las cosas que encuentras en los cajones

Neogeminis Mónica Frau ha dit...

Has conseguido ejemplificar perfectamente cada término...

Montserrat Sala ha dit...

Hola amiga Bertha: Gracias por tus amables palabras. y es verdad, que cuando te refieres a los sentimientos, los tres salen directamente de corazón. Yo creo que es lo único que tienen en común.
Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Mariajesús: pues seguiré buscando y haré una exaustiva limpieza, por si aparece, alguna otra cosa que también te pueda gustar.
Gracias por tu comentario, que ha sido, como nó, de mi gusto.

Abrazos desde Cataluna.

Montserrat Sala ha dit...

Neogéminis: Celebro asimismo contigo, que te haya gustado mi entrada de hoy. Muchas gracias por ser tan amable y venir a decírmelo.
Te mando besos y abrazos a granel, osea, muy abundantes

Unknown ha dit...

A vegades, reviure quelcom es necessari. Mandra a banda.
Fa uns dies, que estic una mica allunyat de casi tot. Inclús no he llegit els diaris els darrers dies. Tampoc sabia de la mort den Emili Teixidor. Mica en mica aniré posant fil a la agulla i tornaré als hàbits...
Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Vaja, Jan Puerta, espero que per aquesta "puerta" hi entri ben aviat, els ánims necesaris, per afrontar degudament, el transcorrer, dels dies, les males noticies, i el que ens vagi portant,els aconteixements de la vida diaria.

Salutacions, ben cordials

Anònim ha dit...

Estimada amiga, jo aquest calaix sempre el tinc obert...a mi m'agrada molt viure al vida real...però de vegades trobar sentiments com la melàngia, enyorar alguna persona....i ser romàntica amb els meus pensaments em fa sentir viva.
Hi ha persones que viuen a base de records, i crec que això si que és dolent...però un petit luxe de tant en tant a mi m'encanta...
;)
Ja em trobe millor i m'encanta que em trates amb confiança i pugues renyir-me lliurement, m'encanta amiga!
Besots!!!

Norma ha dit...

Hermosa manera de expresar sentimientos. La foto bellísima.
Gracias por publicar. cariños.

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

Gracias Montserrat por las bellas palabras que me ha dejado, me he emocionado.
Estoy convencida que su cajón está lleno de bellas cosas que compartir, sé que las guarda en el corazón, allí están, deje que lata platónicamente como un nuevo amor.
Con ternura le dejo mil besos
Sor.Cecilia

Montserrat Sala ha dit...

Hola Remei:: Moltíssimes gracies pel teu comentari tan carinyós.

M'agrade tot el qeu em dius, i celebro que ja estiguis mollt millor
delt teu refredad d'estiu.


petons

Myriam ha dit...

Pues me alegro que tu mandra te haya hecho publicar de nuevo este texto, porque yo no lo conocía y es muy lindo.

Cuando el enamoramiento se ha ido, sin embargo, pasemos el duelo sin caer en la melancolía. La primavera siempre vuelve a florecer.

Besos

Montserrat Sala ha dit...

Gracias a ti por tu visita Norma. Celebro que te guste la fota. ES de Viena.

Espero y deseo que ya estés completamente repuesta de tus dolencias. Un fuerte abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Sor Cecilia: he caido, en la cuenta, que sus monjitas compañeras suyas, argentinas, no deben comprender catalán y antes de que la censura, no nos deje comunicar, me paso al castellano,que es una lengua que también amo. Si siempre le hablo en el nuestro-suyo y mio-, es para que no se olvide a Vd. y a la vez, yo me expreso mejor en el idioma que pienso.

Decirle solo que estoy agradecida por su visita, y enviarle un fuerte abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Hola Myriam: me alegro que el texto. haya sido de tu agrado.

El enamoramiento que genera melancolia, yo creo que tiene, algún componente del enamoramiento inicial.

Muchas gracias por entrar y comentar

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hoil amuiga meva.
No passa rés encare que s´hagi publicat.
Hi ha gent que no ho haurá vist i quasi ningú tira enrrera a veurer posts antics.
Gracies per publicarlo, jo no recordo haber-ho llegit.
Una abraçada, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Hola Montserrat: Ahir no et vaig veure. I com saps m'agrade agrair una por una totes les visites que rebo.

Doncs bé, tocaia, moltes gracies,per el teu comentari,sempre adient i molt enceratat.
Petosn pert tu, pel teu marit i extensíu, a la resta.

Pluvisca ha dit...

Ojala hubiera más como él, pero los humanos no nos distinguimos por la bondad, pòr desgracia...

Ancara estic amb obras buffff

petons

Montserrat Sala ha dit...

Bon dia Pluvisca: sii encara estàs d'obres, et planyo. Sé lo que ès.

gracies pel teu comentari, que encara te mes valor.