divendres, 6 de juliol de 2012

LA LIBERTAT MAL ENTESA

Foto de la meva propietat,
                                Ésser lliures.-

En teoria tots naixem lliures i vivint lliures. Els tractats de totes les Constitucions, i de tots el països del món, així ho proclamen, ho tenen ben escrit, i amés a més ho  juren davant la Bíblia. Desprès conforme vas creixent en edat i en vivències, et comences adonar, que s’han de complir uns certs requisits, que hi son unes lleis i unes normes que s’han de respectar. I no et queda més remei, que seguir el joc, encara que les regles no t’agradin o no et convinguin. Perquè de veure que la llibertat no es igual per totes les persones, també s'enten ben aviadet.
Peró, quan ja has tingut temps de saber o experimentar en pròpia pell, com son les coses, i de que la llibertat es una cosa que es compra i es ven, et preguntes moltes vegades, perquè hi ha nens que venen al món privats de aquest privil.legi. Perquè ells no poden pas saber ni endevinar les regles d’aquest joc tan injust i tan macabre. NI tan sols tenen el dret de replicar, o de protestar.
Espectacle de cetreria.
 Posats en aquesta tessitura, també podríem preguntar-nos, el perquè estan reclosos els indis de Nort-Amèrica,  en les seues reserves.  Allà ben quiet ets sense destorbar ningú. O bé tants pobles oprimits com el Sàhara, confinats en campaments que son una vergonya, sense oportunitat, d’escollir res, nit tan sols saber si menjaran. Els  palestins, un altre exemple de la privació de llibertat, i en aquest moment  sotmesos a un poble, que també en el passat es va veure privat i perseguit. Però que ara mateix ha perdut la memòria. Lamentable tot plegat.

Se que els problemes que preocupen, als països d’Occident, son uns altres de molt diferents, que res tenen a veure, amb el patiments, d’aquestos pobles oprimits que anomeno. I de d'altres. Per lo tant, aquestes crides que fan, els ciutadans mes concienciats, de la gran injustícia, en la que jo també m’hi conto, els hi relliscaran, i llavors giraran la mirada cap un altre lloc. Perquè ells si que la utilitzen la llibertat. Sí la llibertat de mirar, on ells vulguin.

16 comentaris:

Neogéminis ha dit...

Contrario a lo que uno pudiera pensar el concepto de libertad no resulta ser tan aceptado como parte fundamental de los derechos humanos.Menos aún de los pueblos. El sometimiento a la voluntad del más fuerte sigue siendo el criterio que se aplica a nivel de naciones, y en cuanto a lo personal, creo que -quizás- los más ricos pueden decir que hacen su voluntad, aunque terminan siendo esclavos de su dinero...y eso tampoco es libertad. La única libertad que -entiendo- se puede conseguir, es la que se va conquistando y descubriendo "hacia adentro"

Me quedo pensando.

Un abrazo

pluvisca ha dit...

Es fácil mirar a otro lado cuando algo no nos interesa...los human9os tenemos una gran capacidad de autoengaño...

Somos una raza que se dedica a conquistar y someter...la libertad es escasa, sobre todo la interir que es la más necesaria...

Bon post Montserrat!!!

Una abraçada

Norma ha dit...

Cuánta razón en tu post, me uno a tus pensamientos. Cariños.

mariajesusparadela ha dit...

No hay mejor ciego que el que no quiere ver

Eastriver ha dit...

Amiga, m0ha agradat molt aquesta Montserrat social. Sí, els gran tenen tendència a fagocitar els petits. I els altres grans llavors miren cap a una altra banda.

Resten dos coses a fer: ajudar els petits, per tal que no visquin confinats; i la segona, ser grans, doncs del contrari també se'ns menjaran a nosaltres.

Montserrat Sala ha dit...

Si Neo. El dinero también priva de la libertad de las personas. y mucho. Los haces sus esclavos, directamente.
Y como tu muy bien dices, la auténtica libertad hay que buscarla, dentro de uno mismo, como la felicidad o al paz.
Muchas gracias por venir de tan lejos, a exponer tu opinión. que por supuesto aprecio en lo que vale.

Montserrat Sala ha dit...

Mirar hacia el otro lado, es una cobardia, como otra cualquiera. Esto me ha parecido siempre. Como el que huye del cumplimiento de sus compromisos. Gracias Pluvisca, por entrar a comentar.
que disfrutes del fin de semana, que según dicen vuelve el calor.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat.
Son molt bones reflexions.
Acabo de llegir un Post de Sor Ceeilia, que parlar d´uns indis brasilenys, que els hi destruixen el seu poblat i natura, per els interesos dels més poderosos, a ells si que els hi roben la llibertat.
Una abraçada i cuidat mo9lt, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Gracias Norma, por tu paso por aquí.
Espero que ya hayas dejado la cama. yo estoy mucho mejor. Hoy el primer dia despues de 15 de fuertes dolores.
Un beso,

Sir Enry Baskerville ha dit...

M'alegra saber Montserrat que estàs millor. A poc a poc ja estaràs gairebé bé del tot.
La llibertat, tema complex. ¡Quanta raó tens en la teva forma de veure les coses!
Néixer aquí o allà és una loteria, un tema de desti, d'atzar.
Ningú hauria de privar la llibertat de ningú, però crec que l'ésser humà ha d'aprendre molt sobre això.
Priven de llibertat, fins la gent que t'envolta i vol dominar-te i manipularte, què no serà amb si van implicats interessos mes grans ..?
jo lluito cada dia per la meva llibertad, no ho saps prou.
Rep molts petons.

Montserrat Sala ha dit...

Lo que tu apuntas Mariajesús, es gran verdad. Lo ideal seria ya no que, desviaran la mirada de los problemas y las miserias de los otros, sinó que se mostraran mas generosos y dispuestos a las ayudas, de tantos colectivos que las necesitan.
Y eso se puede hacer con los ojos cerrados. Solo con la voluntat y la caridad. seria suficiente. Gracias por comentar.

Montserrat Sala ha dit...

Aquestes dues solucions que apuntes Ramón, no se pas si son les correctes.
Pero tot el que vagi en la direcció de fer la vida mes suportabla als que no han pogut triar, i que son tots aquells desheretats de la terra, crec que son els esforços millor empleats,desde el punt de vista humà.

gracies amic per comentar.

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat Llagostera. Tu has dit un dels exemples, als que em refereixo en la entrada d'avui. I en hi ha molts més. Aqeusta pobra gent no tenen cap defensosr ni ningñu que miri per ells. Aquesta es la manca de llibertat mes gran, perque implique la seua ruina material.
Gracies per enrtar a comentar, tocaia

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna: doncs sí avui he tingut un millor dia. Els dolors van afluixant, per fíiiii!!!
Si que ho es de commplicat el tema de la llibertat, si
SEgons com es miri,penso que de lliure, comletament lliure del tot, no ho es ningú. Perquè de lligams tots en tenim un munté. començant per els lligams afectius. lligams de feina, tots hem de treballar, y segur que moltes vegades, ens estimariem molt més quedar-nos al sofà. nomes som lliures de triar unes sabates i encara.
(jaajajaja) potser el pensament, es lluire i que ademés ningú ens el pot canviar ni pendre.

Gracies per les teues paraules.

Luis G. ha dit...

Un tema que da para mucho, amiga Montserrat. Está ahí la Libertad? NO, como bien apuntas los problemas llueven donde se revela una falta de humanidad, de concordia.... Pueblos cuyas vidas se atenazan, y donde la vida crece con ese mal que arrebata el espiritu de cualquier persona.

Bien, mi amiga, por fin este mes me encamino al Pirineo. Pero es a Benasque donde voy. Vuelvo a retomar los recuerdos de otros años lejanos. Espero pasarlo bien.

Un abrazo,

Luis.

Montserrat Sala ha dit...

Sí Luís, Si que es una palabra muy complicada. Estoy contigo. Y muchas veces se confunde libertad con libertinaje.
deseo que tu estancia por el pirineo
aragonés,se lo mas placentera, posible
supongo, que iras mandando crónicas.

Te envio un fuerte abrazo

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA