dissabte, 21 de juliol de 2012

EMILI TEIXIDOR

foto de la meua propietat
 Tenia aquesta entrada preparada pel dia del seu comiat, però d'altres assumptes de la actualitat,van des aconsellar la seua publicació. ara el recupero, i ens servirà, alhora, per refredar l'ambient, massa caldejat de les manifestacions.


Recordo a l'Emili Teixidor, de quan col·laborava a Catalunya Radio, al programa d'Antoni Bassas dels matins.
La seva proposta era un dia a la setmana, i recomanava els llibres nous que sortien a la venda. Sempre que l'hi vaig fer cas, i escoltant el que ell deia, en el moment de la lectura, el recordava sempre.
I la mateixa lectura t’adresava al pensament de les seves paraules, tan concises i ajustades a la realitat. Totes les dades, i tots els seus consells resultaven ser tal com ell els havia dibuixat Òssia que explicava amb  tanta rotunditat i énfasi, que t'agafava unes ganes boges de anar a cercar-lo, a la llibreria mes propera. Realment quan ell deia que un llibre era bo, t'hi podies pujar dempeus.
Mai vaig sentir que digués una mala crítica, sobre tal o qual llibre o autor. Sempre parlava en positíu. Ni tampoc, vaig sentir una paraula, menys-preant, sobre una determinada publicació. Utilitzava, d'altres expresións més subtils, si tenia que dir que aquell o un altre producte no era recomanable. Sabia com ningú, inculcar l'amor per la lectura, i escoltar-lo cada divendres, crec era que era en aquest dia de la setmana, jo l’esperava sempre per saber que era el que s’havia de llegir, però a mes, escoltar-lo parlar, amb la naturalitat, amb que emprava, un vocabulari ric i   amb matisos, era un autèntic regal per l'oida.
Que li sigui donat el descans, perques el seu record perdurarà. Igual com perduren els records d'altres escriptors, nostres com en Pere Calders, Martí Pol, Salvador Espriu, Appel.les Mestres, Josep Pla, i tants d'altres, sense oblidar en Tarenci, en Vazquez Moltanban, Baltsar Pourcel, més propers en el temps. Tots els que anomeno,  se que  hi són, però no hi son tots el que hi ha.

8 comentaris:

Bertha ha dit...

-Bellos recuerdos de tu juventud!

Gracias a esas ansias de aprender de cerciorarte por medio de este colaborador en los programas de radio matinales de Antoni Bassas :" Emili Teixidor".Que daba consejos acerca de los libros que en esa preciosa época eran más recomendables por lo interesante de su lectura.Y me encanta! esta observación de que aunque un libro no fuese de su agrado nunca empleaba palabras despectivas si no que lo dejaba como que a quien le interese que lo compre...

El respeto es una necesidad imperiosa para triunfar!

Un abrazo Montserrat.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Bertha. Emili Teixidor, no era de épocas lejanas. Se puede decir qeu su desceso fué prematuro, y he tenido lugar no hace mucho. Era todo un caballero. El éxito total y glamuroso, le llegó, relativamente tarde.
Una historia, de ambiente rural, de la pasada guerra civil.
Se convirtió enseguida en película premiada y de gran aceptación, de público.
Gracias por comentar. amiga

mariajesusparadela ha dit...

Todos los que nombras, son. Sí, también yo lo creo.

Montserrat Sala ha dit...

Si Mariajesús, si que són, lo afirmo. Pero són mucho mas los que no estan, en mi lista.
Gracisa por tu comentario, siempre acertado.
Recibe un abrazo.

Sir Enry Baskerville ha dit...

No ho seguia en les tertúlies literàries, però si tu ho dius em consta que era fantàstic .... però la pelicula Pa negre, una obra d'art de l'època de la postguerra, en l'ambient rural de Catalunya.
Molt interessant els record que es tenen de gent que ens ensenya tant.
Peonets

Montserrat Sala ha dit...

Agraeixo com sempre el teu comentari Anna.I aaprofito per envia-te una abraçada i desitjar-te un bon diumenge.

Remei ha dit...

Martí i Pol...Calders, Espriu...
Quant de temps que no els llegeixc...però açò te solució!
Sempre despertes em mi una curiositat forta i m'agrada, ja fa més de 20 anys que tinc llibres i poesia pendent de llegir...a casa mai trobe el que busque, sempre em vaig enredant en noves lectures...
De vegades he pensat en rellegir tot allò que tinc, però em sembla que em tindria que tancar a la biblioteca i no surtir en una 5 anys...massa feina, poc a poc...
Besos amiga!

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat.
M´agradat molt aquest Post que li has dedicat a Emili Teixidó.
Jo no el coneixie.
Ja fa molts anys que visc a Valencia, més de 35 i es clar Catalunya radio l´escoltava molt poc, pero ara m´en vaig a Google, a llegir la seva biografía.
En cambi a tots els altres escriptors i locutor que anomenes si que els coneixia.
Petons, amiga meva, Montserrat

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA