dissabte, 28 de juliol de 2012

COSES QUOTIDIANES




 Foto de la meua propietat 
No parlo de cap esport, no.  Tampoc parlo de cap rutina, ni de cap obligació. Es tracte de fer una comentari  breu de lo que represente  per les mestresses de casa l’esmentat ritual.
Per  una persona intel·lectual i culta, la feina d’anar a mercat, és una cosa vulgar que pot fer el més inútil dels mortals.
Però  jo no ho veig així. No es que sigui la meva tasca preferida o he de confessar, però intento buscar-hi la cara bonica, i el aspecte més  positíu de tot plegat.
Primerament, m’atrauen els colors.  Els professionals venedors ja ens tenen  la taula posada , des de primera hora del matí. Amb un aspecte tan llamatíu que els productes frescos sobretot, et diuen: Compra’m, compra’m.  Les fruites i les verdures col·locades de manera estratègica , també reclamen la nostra atenció. Els colors vermells de les tomates, els taronges de les mandarines, les llimones, mes intensos els  palosantos, les pomes. Per que facin més goig, una noia les eixugue, una per una, amb un drap de llana, i llavors aquells colors, es tornen vius i brillants. Les pomes queden que semblen acabades de pintar. Les verdures, posades en funció del verd més o menys intens. Si son en gra o fulla. Les olors intenses del camp, es troben i barregen en harmonia. I es gaudeixen en plenitud.
 Descriure una parada de bon peix,  i més per els qui els agrada el peix, es un espectacle. Es mouen, tenen boques i dents molt prominents, potes estranyes, i ulls vidriosos. Però són maquíssims, de tan horribles d’aspecte.
Hi ha  les parades de bacallà i olives,  igualment de  molts colors i olors que fan obrir la gana de menjar.  Les  xarcuteries, un altre plat  fort, del  que no pots prescindir d’aturar-te. La gran varietat de formatges, pernils i embotits  de tot color i textura, i que  alhora pots tastar…..
Les estanteries plenes de llaunes de tot el que vulguis demanar, lluentes, ben colocades  asimètrica ment, i netes. Fan molt  goig. Un reclam més…
I desprès  abans de marxar cap a casa, un cafetó compartit amb alguna amiga….quin plaer, anar a mercat, encara que tinguis que mirar pel  gasto, obligats totsper la ditxosa  crisi!!!

12 comentaris:

Jan Puerta ha dit...

Un dels meus indrets favorits per retratar son els mercats. Enyoro el mercat de la Boqueria i el de Sant Antoni de Barcelona. No oblido pas els encants ni el de Sants. I molt menys el de Martorell dels dissabtes al mati, ja que la meva infantesa va estar molt lligada a ell.
Trobo a faltar el de Vic. A la plaça. Tantes vegades que hi vaig anar amb un boc amic pintor. El de Puigcerdà, el de Tortosa. El mercat del bolet a Guardiola del Berguedà. Ai els mercats...
Saps, ara m’ha vingut a la memòria la darrera vegada que vaig comprar arengades a la Boqueria. Ja fa quasi vuit anys que no tasto una arengada com deu mana. Senzill, però un dels àpats que mes m’agradava per sopar. Patata bullida i una arengada.
Ara puc retratar quasi els mateixos colors però amb diferencies molt substancials, tant de productes (alguns pràcticament iguals) i els personatges, que em recorden la època dels anys 70 a Catalunya.
Sempre que conec un poble nou, o estic de visita a un nou país, els mercats son part del meu tafanejar diari. Això si, sempre amb la Cámara a la ma i un llapis i una llibreta per prendre notes.
Una abraçada

Bertha ha dit...

Yo me acuerdo ir al San Antoni en mí época de estudiante y tienes razón que se meten lon productos por los ojos.El de la Boquería ya eso es una obra de arte es la columna vertebral de la Ramblas con los productos puestos es una organizada arquitectura y en todos los puestos el caracter mercantil de los vendedores que saben vender el productos que lo mejor de su buen hacer.

Tendrían que hacer un monumento a las tan sufridas Amas de Casa que gracias a ellas los que tuvimos la suerte de tener alguien tan sufrido nunca ha sido un trabajo valorado.

Tienes muchísima razón el que compra mal no invierte bien y en este caso con los alimentos.

Un abrazo Montserrat

P.S:te explico lo del "Ojo cadáver": es el nombre artístico de una ilustradora que cada verano compartimos talleres en la escuela de "Arte" durante una semana.Ella"el ojo cadáver" dá ilustración y yo diseño.Estos personajillos que se materializaron son parte de ilustraciones de cuentos que ella ha trabajado y luego materializamos pinocho fué por petición de los alumnos.

Montserrat Sala ha dit...

Bon dia jan: Avui no et puc enviar, unes paraules d'agraiment al teu comentari, com tinc per costum. Estci probant, aveure si m'en surto. Salutacions molt cordials.

Montserrat Sala ha dit...

Doncs veig que ha passat.
Et deia en anteriors intentones, que ara de fires i mercats en hi ha moltíssimes, per tot Catalunya. començant per articles molt comuns fins als més sofisticats. t'en apunto uns quans:
Mercat de al perdiu, a Artesa de Segre
Mercat mitjeval a Guissona,
Mercat del meló a Vilanova de Meià.
Mrct.de la rojoleta, Esplugues de Ll.
Mercat del avet a Espinelves.
Mercat de automòbils de ocasió per tots els pobles.
Mercat de les antiguitats.(tot arreu)
Mercat del Ruc autòcton a Banyoles.
Mercat del juguet antic, a Verdú.
Enfí,que hi són, per tots els gustos.

I l'espectacles, es sempre el mateix:
La gent.
T'envio, una abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Bertha. ¿conoces los mercados de BCN?
¡¡¡Que gracia!!! estudiaste aquí entoces. Pues que te puedo decir que tu no sepas. La boqueria, el mejor de todos. La agencias lo proponen a todos los turistas que nos visitan, y por lo visto tiene mucha aceptación.

gracias amiga por darme la información que te pedia. ose que es el nombre de una artista que colabora contigo. Pues enterada. Felicidades a las dos.
Mis nietas van en vacaciones a un taller de cerámica, bueno tampoco es eso. Hacen "trecadís",. Revisten figuras de yeso con estos cristalitos de colores y espejitos. Si no lo coneces, me lo dices y te envio una foto.

Recibe un abrazo.

Bertha ha dit...

...soy de Barcelona y hace unos años que resido en Canarias vine en Comisión de Servicios hasta que me dieron destino definitivo.Primero estube en la Facultad de Bellas Artes de Tenerife y ahora imparto Bachillerato de Artes en Gran Canaria.En Barcelona estudié en la Massana y la Autónoma por eso me conozco el mercat de la Boquería.Ya que es muy peculiar su arquitectura(y me especialicé en una rama de arquitectura efímera)

Reyes ha dit...

Es un goce para los sentidos,y como todos los goces,yo creo que también incumbe a los cultos.
Jaja.
Me has hecho sentir hambre.
Petons.

Reyes ha dit...

No se que hacer Blogger con mi comentario pero lo manipula jajaja

Montserrat Sala ha dit...

gracia Bertha, para aclararme todas las dudas.

Montserrat Sala ha dit...

buenos días Reyes. A mi también me ocurren cosas raras, con los comentarios. No te preocupes por ello.
Gracias por venir a comentar

Te envío un abrazo del oso, y un beso
para ti y no para cada no de los que tus ames

Pakiba ha dit...

Una abraçada Montserrat, ja estic una mica més bé,pero encara tinc per uns dies.

Montserrat Sala ha dit...

pakiba: Peró qu t'ha passat? jo la ultiam noticia que tenia era de t'havien operat de galindons. peró que ja anaves per bé. I doncs?

ja m'ho diras,eh? mentres tant t'envio una abraçda molt i molt forta.

Anims, amiga

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA