dissabte, 19 de juny del 2010

VIVINT LA MUSICA

A tots els racons òn hi ha persones sensibles a la música, s'hi troben també persones que la saben interpreptar d'alguna manera u altra. Amb la propia véu, tocant un instrument o formant conjunts. No importe, el meu pare tocave l'acordió diatònic. el meu germà la guitarra electrica, les meves filles el piano. amb tots he gaudit molt.
Però el lloc per excelencia, òn es done la millor música i els millors intèrprets, i amb gran proliferació de actuacions diaries, es sense dubte de cap clase, a Viena. En la entrada anterior ja parlaba d'quest fenòment aceptat universalment.
Avui parleré del que té de sublim la musica que enamore i emocione tant i a tanta gent. Les sinfonies dels gras mestres, o les balades dels cantautors, et transporten a mons desconeguts i maravellosos. Sense moure't del seient, es el vehicle més eficaç per coneixer noves sensacions, per anar a llocs desconeguts i llunyants, on la pau o la guerra, o les valls fresqeus de la primavera, s'hi troben amb una esplendorosa realitat. Un somiar que no s'acave mentres hi ha un sola nota al pentagrama. El recors que dú, et remouen l'inconcient, i el plaer de revuire moments inoblidables. Es un tot i un no rès alhora, Es la música amb lletres de neò, es un paseig al passat una visió del futur, una veritat inconfusibla, es: LA MÚSICA.

11 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOlA MONTSERRAT:

La múscia es mágica.
Y sobretot el vals, fa que despertin en mí emocions.

Reb una forta abraçada de la teva tocaia, Montserrat

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Hola MONTSERRAT, me descubro ante ti, tu sensibilidad, tu amor a ese mundo es algo grande, las sensaciones están como bien dices en cada una de las notas, en cada una de las pequeñas letras y en cada una de las grandes obras, sensaciones indescriptibles que nos transportan más allá, nos llevan a poder alcanzar el cenit. Disfruta y te pido que lo hagas también por mi.
Abrazos y besos que soplo para que te lleguen hasta esa maravillosa ciudad.

Jota Ele ha dit...

La música es una de mis grandes pasiones, Montserrat.

Pocas cosas hay tan agradables, (excepto la lectura), como aislarse y escuchar una gran sinfonía.

Viena, la cuna del vals, es uno de esos lugares para aislarse.

Un abrazo.

L. Gispert ha dit...

A mi también me gusta la música, Montserrat. Y siempre la relaciono con la naturaleza. Colosal mundo con su fantástica amalgama: Evoca recuerdos, nos excita, nos alegra, nos emociona, enriquece la soledad, los sentimientos...

Besos.
Luis.

Eastriver ha dit...

Benvolguda amiga, tens tota la raó. Quina gràcia que el teu pare toqués l'acordió diatònic... he anat algun any al festival d'Arseguel i em meravella aquest instrument senzill que té tantes possibilitats.

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Es una de las carencias que más me duelen. Nunca pude educar mi oído más allá de lo poco que se aprende como oyente.
Saludos.

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat: La música es màgica, i pot ésser armónoca sonfónica i polifonica. per dir unes quantes "cas".
Salutacions, tocaia.

Anònim ha dit...

Que viva la música, y si es con instrumentos mejor. Gracias por tu visita.
Saludos,
Serge

Myriam ha dit...

No puedo ni cantar, ni ejecutar ningún instrumento. Si, me gusta escuchar música clásica, etc. y la disfruto.

Buena semana

Maite ha dit...

El mundo de la música, uno de los artes por excelencia.

Buena entrada, me ha gustado mucho.

Un abrazo

Maite

Montserrat Sala ha dit...

Querida Higorca: Pues mira, habrás soplado muy fuerte porque tus cariñosas parabras han llegado enteritas, y también los besos. Eres demasiado amable conmigo, pero te lo agradezco.



Jota Ele, sé que te gusta mucho la música y esto se nota en tus bitácolas que acompañas simpre com piezas de mucha calidad. Algunas veces, desde tu bloc, voy viendo y contestando a otros amigos, para no dejar de escuchar lo que nos pregramas. gracias mi querido amigo.


Ramón East. Jo també conec Arsèguel i el seu festival de acordions diatònics. ES preciós i encara es fà tots els últims diumenges de Juliol.
Un event diferent y altament recomanable.
Salutacions.


Querido profesor: Todo en la vida no se puede tener. Vd. y sus escritos, sus opiniones concluyentes y certeras tiene mucho valor, y su capacidad de anàlsis sobre todos los temas que trata, me fascinan. Saludos.


Si sobretot amb tots els instrumentes. La orquesta es com un inmens arc de sant Martí, que ens done totes les tonalitats y colors,
Gracies Serge pel teu comentari.



Pues que quieres que te diga, tocar muchos instrumentos es como hablar muchos idiomas.
Gracias Miriam por tus amables palabras.



Por supuesto, querida Mª teresa Alejandra Francesca: (UUFF) Lo malo para mí es que me gustan todas las artes. Una buena pintura, unos versos escritos con el alma, una canción dicha con le corazón y armoniosa.... Son placeres que se nos brinda en esta vida y que no debemos desaprovechar. Gracias por tus amables palabras.